Acte amb la delegació de Lituània al Palau Robert de Barcelona. Foto: Nació Digital
La Via Bàltica va inspirar la Via Catalana. La cadena humana que va travessar les tres nacions bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) el 23 d’agost de 1989 va tenir un pes determinant en els processos d’alliberament nacional de les tres repúbliques exsoviètiques. Dos anys més tard, van aconseguir la independència. Però els bàltics noten l’escalf de Moscou al clatell. La crisi ucraïnesa ha fet entrar la por al cos a estonians, letons i lituans. Aquests dies, una delegació del Parlament lituà visita Catalunya.
El diputat conservador Audronius Azubalis i la diputada socialdemòcrata Biruté Vésaité han exposat aquesta tarda la situació del seu país en la conferència "Unió Europea-Federació Russa: la visió de Lituània", organitzada per l’Associació Catalano-Lituana. Lituània és un país plenament inserit en la Unió Europea i el gener va ingressar a la zona euro. Però això no és prou perquè els lituans se sentin segurs al costat d’un veí com la Federació Russa de Vladimir Putin.
Lituània se sent amenaçada. Tant Azubalis com Vésaité han insistit en la voluntat hegemònica de Putin. En paraules de la diputada, "l’amenaça russa és una realitat, com ho és l’efecte de la propaganda que s’exerceix sobre la població a través dels mitjans de comunicació, especialment la televisió". Sobre la pressió de la propaganda russa, però, Azubalis ha matisat: "Sortosament, la televisió russa ja només la veu la gent gran". Vésaité ha explicat les sensacions que genera el record de la dominació soviètica amb aquestes paraules: "Jo no vaig conèixer els meus avis. Van ser deportats a Sibèria". De moment, com han explicat els parlamentaris, s'ha incrementat la despesa militar i s'ha recuperat el servei militar obligatori.
Miquel Vila, ànima de l’Associació Catalano-Lituana i excònsol de Lituània a Catalunya, ha explicat a Nació Digital que "si volem ser escoltats, els catalans hem de ser també solidaris de les altres causes nacionals". Abans de la conferència, s’han entrevistat amb el conseller d’Economia i Empresa, Andreu Mas-Colell, i s’han reunit amb la comissió d’exteriors del Parlament de Catalunya. Aquest divendres tindran una trobada amb l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.
