La majoria dels espanyols no creu que desaparegui ETA

El 46,3% desaprova el diàleg entre el govern espanyol i la banda sobre el futur dels presos i militants

Publicat el 01 de desembre de 2011 a les 15:47
14 de desembre de 2000. És assassinat a Terrassa el regidor del Partit Popular a Viladecavalls, Francisco Cano Consuegra, quan esclata una bomba 'lapa' adossada al seu cotxe. Foto: Gustau Nacarino/Reuters

El 57,4% dels ciutadans assegura que veu poc o gens probable que el terrorisme d'ETA desaparegui tot i el comunicat de la banda anunciant el cessament definitiu de la violència, segons el baròmetre de novembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). A més, el 17% dels enquestats veu "gens creïble" el comunicat i atribueix a l'actuació policial sobre la banda i l'actuació judicial de l'entramat de la banda, amb un 25,8% i un 18,1%, respectivament. En concret, la majoria, un 34,6% creu que el govern d'Espanya és la institució que ha contribuït en major mesura a acabar amb el terrorisme de la banda, seguit de les actuacions de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia.

D'altra banda, quasi la meitat dels ciutadans, el 46,3%, es mostra en contra del diàleg entre els governs espanyol i francès i ETA sobre el futur dels seus presos i militants, mentre que el 42,4% l'aprovarien. Entre els enquestats, després de saber la notícia del cessament definitiu de l'activitat armada de la banda, un 32,5% va assegurar sentir 'alegria' i un 25% 'esperança' davant el nou escenari.

A més, nou de cada deu es mostren partidaris de seguir detenint i jutjant els militants de l'organització que encara tinguin causes pendents després de l'anunci d'ETA. En la mostra, elaborada entre el 2 i el 9 de novembre, també es percep que el PSOE havia de ser el partit polític més beneficiat en les passades eleccions del 20 de novembre per l'anunci de la banda, amb un 32,6%, i a molta distància d'Amaiur i Bildu (10,1%) i del PP (8,5%). La formació socialista també apareix com la més capacitada per gestionar bé el final de la banda (20,6%), en aquest cas seguit més de prop pel PP, amb el 18,3%. La confiança en l''esquerra abertzale', aquí, es redueix fins a l'1,2%.

Dels enquestats, el 42,4% no estaria gens d'acord en aproximar els presos d'ETA al País Basc i un de cada dos no els atorgaria els beneficis previstos en les lleis penitenciàries actuals, com en la resta de condemnats. En la mateixa proporció, els ciutadans no aprovarien que es concedissin indults individuals en presos que no tinguin delictes de sang i la xifra s'enfila fins el 84,1% per als presos amb delictes de sang. Així mateix, el 83,6% desaprova concedir una amnistia general als presos d'ETA.

Així mateix, un de cada tres ciutadans creu que cal algun gest més per part de la banda tot i l'anunci del cessament de la violència,, com per exemple que demanin perdó públicament i que entreguin les armes. D'altra banda, un de cada dos ciutadans consideren que tot i la nova situació creada, els partits de l''esquerra abertzale' han de ser il·legalitzats.