Setmana negra per a la NASA. La missió Artemis, que ha de portar els humans a la Lluna mig segle després, s'havia d'encetar el dimarts passat amb la primera fase, Artemis I. Malauradament, el llançament es va haver de suspendre per una fuga d'hidrogen que ja s'havia detectat abans de l'estiu. Aquest dissabte era la data d'enlairament, però l'agència espacial estatunidenca ha comunicat finalment que la missió queda posposada perquè els tècnics no poden reparar la fuita detectada, de nou, mentre carregaven el coet de combustible. 
 

La misión #Artemis I a la Luna ha sido pospuesta. Los equipos técnicos intentaron solucionar un problema con una fuga en el hardware que transfiere combustible al cohete, pero los intentos fueron infructuosos. Ofreceremos una conferencia de prensa más tarde. https://t.co/gsouiojos9

— NASA en español (@NASA_es) September 3, 2022

Mig segle després que Neil Armstrong trepitgés la Lluna per primera vegada en la història de la humanitat, els Estats Units inicien un nou programa lunar, tot i que amb tripulació i objectius força diferents. En aquesta ocasió, serà una dona qui trepitgi la Lluna per primera vegada, acompanyada d'un equip que també està format per una persona negra, quelcom històric. Quant a les metes a complir, la principal és la d'establir al satèl·lit una base permanent per a fer missions més ambicioses a Mart i a altres destinacions del sistema solar. La nau Orió acompanyarà l'SLS en el programa Artemis, que és com s'ha anomenat al projecte lunar. La nova data d'enlairament és el pròxim divendres dos de setembre.

El nou programa és a més llarg termini que el de l'Apol·lo, la que comença avui és la primera missió del programa, que culminarà amb la tercera el 2025, any en què està previst que els tripulants trepitgin la Lluna. Si tot va bé, la previsió és que el 10 d'octubre s'acabi la fase I amb l'amarratge de la nau a l'ocèa Pacífic, davant de la costa de San Diego.

[h3] Diferències amb l'Apol·lo [/h3]
Les diferències amb la missió de l'Apol·lo, del 1972 són notables. D'una banda, pels objectius. L'expedició s'ha alliberat de la carrera espacial característica de la guerra freda. Ara, primen les motivacions tecnològiques i econòmiques, amb vista a la possible explotació de recursos lunars.

D'altra banda, pels recursos tècnics i tecnològics. Mentre que la nau d'Armstrong només tenia un ordinador a bord, l'Orió en disposa de quatre, cadascun dels quals treballa 20.000 vegades més de pressa i té 100.000 vegades més memòria que aleshores. La nau Orió té capacitat per a quatre persones, per tres que cabien a l'Apol·lo, i funciona amb un programari molt més avançat. A més a més, el nou Sistema de Llançament Espacial (SLS) té una potència un 15% superior.

[plantillavirals]