Les illes Comores el 1990, Ucraïna el 2004, Abkhàzia el 2005. Haití l’octubre proper, i ara, Àustria. Aquests són els països on s’han hagut de repetir les eleccions presidencials en els darrers anys. Fins a principis de mes, com la majoria dels habitants d’Europa occidental, els austríacs havien pensat que aquestes coses ja no passaven al seu territori, però des del divendres 1 de juliol ja no ho poden dir. La decisió del Tribunal Constitucional de repetir la segona volta de les presidencials ha generat un trauma a nivell nacional.

Els resultats de les eleccions presidencials celebrades el maig passat, i en les quals va vèncer, per una victòria ajustadíssima, el candidat verd Alexander Van der Bellen, van ser impugnats pel partit del perdedor, l’ultradretà FPÖ, basant-se en errors formals en el recompte. Principalment, en el recompte del vot per correu.
 
Per la ultradreta, es tracta, evidentment, d’una victòria que millora la seva posició de partida de cara als propers comicis. A pesar que es va descartar qualsevol sospita de manipulació, pels simpatitzants del xenòfob Norbert Hofer la decisió del Constitucional austríac alimenta les sospites de frau. Igualment, si la impugnació hagués estat desestimada, la ultradreta s’hagués presentat com la víctima de la “casta”.

Quines són les possibilitats d’una nova victòria de Van der Bellen? De moment, el resultat és totalment imprevisible. Però les circumstàncies han canviat. Van der Bellen es va beneficiar del que els mitjans austríacs van anomenar "efecte Kern". Dies abans de l’elecció, el canceller (primer ministre) socialista Faymann, molt desgastat, va dimitir i fou substituït per Christian Kern, amb una imatge immaculada de bon gestor al front dels ferrocarrils austríacs. Això va aportar a Van der Bellen unes dècimes de vot preciós. Però l’entusiasme per Kern ha baixat, malgrat que continua sent un polític popular.  

També és una incògnita saber com l’evolució futura del Brexit pot afectar la intenció de vot de l’elector mitjà austríac. Si des de Brussel·les i Londres, el Brexit es gestiona amb eficàcia i aplicant una política de reducció de danys, paradoxalment, és probable que la ultradreta austríaca en surti beneficiada (per què no un Auxit?). En canvi, si el Brexit continua com fins ara, amb un procés que porta d’ensurt en ensurt, Van der Bellen podria representar una garantia d’estabilitat per romandre dins del que se sol anomenar “el paraigües de la Unió”.

El 2 d’octubre és la cita a les urnes. Encara queda molt de partit i pot passar qualsevol cosa.