Les declaracions de Paul Ryan, president de la Cambra de Representants dels EUA, confessant que, ara per ara, no es veu encara amb forces per donar suport a Donald Trump, va ser un tot un senyal de les fortes divisions dins del nucli dur del Partit Republicà sobre el seu virtual nominat. Trump va escombrar als estats de Nova York, primer, i Indiana després, lligant la seva nominació i provocant la retirada de Ted Cruz i John Kasich.

Davant d’aquesta realitat, poc a poc, el Partit Republicà es decanta per admetre els fets i "empassar-se" un candidat que no preveia i tampoc desitjava. Però les reticències són enormes i les paraules de Ryan ho demostren. El president de la Cambra no està sol. Jeb Bush, un dels derrotats en les primàries republicanes –seria més exacte dir que va ser arrasat-, ja ha dit que de votar Trump, ni parlar-ne: “No votaré Hillary ni Trump el novembre”. Sembla que els expresidents de la seva familia, el pare, George H. W. Bush, i el germà, George W. Bush, li fan costat i ja han fet saber que no pensen anar a la convenció de Cleveland del juliol.

Però moltes altres han claudicat. Bob Dole, nonagenari, excandidat a la Casa Blanca i figura venerable del partit, ja ha dit que votarà Trump. Com també l’exvicepresident Dick Cheney, referent dels neocon republicans. I el moderat senador John McCain. La majoria de membres del Congrés i de governadors acabaran decantant-se per donar suport, formalment, al seu nominat. Tothom sap a Washington que aquests suports no són entusiastes i que el gruix de l’elit republicana prefereix una derrota de Trump. Però l’objectiu de l’oligarquia del partit en aquests moments és intentar aprofitar el potencial electoral de Trump, que ha aportat vots nous als republicans, per mirar de conservar el control del Congrés. I, sobretot, preparar millor les eleccions del 2020.

És Clinton imbatible?

Aquesta és la pregunta que es fa tothom. Si aquestes eleccions fossin com les altres, els resultats estarien quasi bé cantats. Quan un partit elegeix un candidat que està en una posició radical i que té en contra el gruix del mainstream, del bloc central de la formació, sol ser derrotat àmpliament. Això ha passat algunes vegades. Quan els republicans van elegir l’ultra Goldwater el 1964, el demòcrata Johnson el va derrotar per un 60% a 40%. Quan els demòcrates, el 1972, van nominar Geporge McGovern, de l’ala més esquerrana i pacifista, van ser escombrats per Nixon amb un 61%-39%. Però aquest 2016 ve acompanyat de signes estranys.

El relat preferit dels demòcrates és presentar l’elecció com el xoc entre una política experimentada i raonable, de centre esquerra enfront un reaccionari estrambòtic. Però aquest guió no serà fàcil d’imposar. Les enquestes a aquestes alçades donen poques pistes, i més aquest any. Un sondeig de la ofereix un 54% per Clinton envers un 41% per Trump, però la Fox News ho redueix a 48-41 i Rasmussen dóna un 39-41 a favor de Trump. La mitjana entre diversos sondejos del mes d’abril dibuixa un avantatge per a Clinton de 6,5 punts, que tenint en compte el perfil de Trump deixa l’horitzó bastant obert.

Però hi ha més senyals que obliguen els estrategues demòcrates a no donar el triomf per segur. Una enquesta de Reuters/Ipsos mostra un 47% que no vol Hillary i un 46% que no vol Trump. Tots dos candidats presenten xifres similars de rebuig. En vot popular, Clinton ha sumat 12.500.000 vots, una quantitat apreciable (per 9.400.000 de Sanders). Però Trump n’ha assolit 10.700.000, uns centenars de milers més que Romney, l’anterior nominat republicà, en totes les primàries del 2012. Cruz n’ha tret 7.300.000 (i Kasich i Rubio més tres milions cadascun).

En un míting d’aquest cap de setmana a l’estat de Washington, Trump ha repetit lemes que vol fixar en la campanya: ha acusat Hillary de ser bel·licosa en política exterior, tot un missatge al vot popular que és contrari a l’intervencionisme i que pot fer forat en una franja no tradicionalment conservadora. Trump va dir que ja n’hi havia prou d’administracions Clinton i que calia gira full. Aquest missatge de “ja hi ha hagut prou Clinton” està penetrant amb força. D’altra banda, els eslògans proteccionistes del candidat republicà xoquen amb l’ideari actual del partit, però connecten amb bosses de vot de gent que ha patit els efectes del NAFTA, el tractat de lliure comerç amb Canadà i Mèxic.

Certament, Trump afronta una dura prova i no li serà gens fàcil aglutinar tot el vot republicà. Però Hillary acumula un vot de rebuig gens negligible i en un any de canvi i revolta contra l’establishment, haurà de modular molt bé el seu discurs i el seu equip per no aparèixer només com la candidata del continuisme.