Els governs dels diferents estats occidentals s'han afanyat a desmentir en cadena totes les afirmacions filtrades per Wikileaks. Tot i el ciberatac contra lapàgina, cinc grans diaris d'abast internacional -entre els quals El País- van difondre aquest diumenge l'onada de documents filtrats més important fins ara. En el cas espanyol, el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha assegurat aquest dimarts que la institució no admet "ingerències externes", després que uns documents revelessin que alguns fiscals espanyols van col·laborar amb l'ambaixada dels Estats Units en el seu intent per frenar o boicotejar algunes causes obertes relacionades amb el país nord-americà.

El País, citant els documents del Departament d'Estat dels EUA filtrats per Wikileaks, ha fet públic aquest dimarts que el servei diplomàtic dels Estats Units va intentar boicotejar els processos oberts per la mort del càmera de Telecinco José Couso per un tret d'un tanc de l'exèrcit nord-americà a Bagdad, la causa oberta pels vols secrets de la CIA en territori espanyol amb destinació a la presó de Guantánamo i un cas per presumptes tortures en aquesta presó militar nord-americana situada a l'illa de Cuba. En conjunt, Wikileaks ha deixat al descobert les comunicacions internes de la diplomàcia nord-americana, incloent-hi descripcions compromeses de líders mundials.



Davant d'aquesta onada d'afirmacions que situen l'Estat espanyol en un molt mal lloc, Conde-Pumpido ha reconegut que hi ha contactes amb la diplomàcia nord-americana però els s'emmarca dins de la normalitat d'una relació "estreta i fructífera" similar a la que manté amb altres països. En aquest sentit, el fiscal ha dit que la institució "mai admet cap mena d'ingerència externa i actua amb absoluta autonomia".



De la seva banda, l'ambaixador nord-americà a Madrid, Alan Solomont, ha fet públic un comunicat en què expressa la seva "confiança" que la filtració de documents "no malmetrà les excel·lents relacions entre Espanya i els EUA". Tot i admetre que no està en disposició de negar que els documents filtrats pertanyin al Departament d'Estat nord-americà, Solomont ha recordat que els cables diplomàtics són, per la seva naturalesa, "informes subjectius i incomplets que no reflecteixen l'opinió dels líders ni les polítiques nord-americanes". L'ambaixador també ha negat que el personal diplomàtic hagi emprat la seva posició per a activitats "indignes" ni que s'hagi tractat amb líders o empresaris espanyols "de cap manera que no sigui amb gran respecte i estima".



Pel ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño la informació filtrada és "subjectiva i està descontextualitzada". Segons ha afirmat en declaracions a la Cadena Ser, les decisions dels fiscals espanyoles "no poden ser més clares i transparents".

Cas Couso, Guantánamo o Baltasar Garzón



Segons ha difós El País, Conde-Pumpido i diversos fiscals de l'Audiència Nacional, entre ells el seu cap, Javier Zaragoza, es van reunir amb diplomàtics nord-americans i va col·laborar amb ells i que en algunes ocasions van demanari l'arxivament d'alguna de les causes. En un dels exemples, el diari del grup Prisa relata que l'abril del 2009, Zaragoza va telefonar a l'ambaixada nord-americana i va dir que faria el possible perquè la investigació de les presumptes tortures a Guantánamo no caigués en les mans del jutge Baltasar Garzón, ara apartat temporalment de les seves funcions a l'Audiència.



En un altre moment, el gener del 2007, i respecte al cas Couso, Conde-Pumpido "els va dir que el govern no podia fer res però que els fiscals seguirien oposant-se a les ordres de detenció contra els tres militars nord-americans implicats en la causa", diuen els documents, que també afirmen que els diplomàtics nord-americans es van reunir amb alguns dels jutges de l'Audiència Nacional com Juan del Olmo i Baltasar Garzón.