Grècia dedica el 2,45% del seu PIB a Defensa. És, per tant, el país de la Unió Europea (UE) que proporcionalment més inverteix en el seu exèrcit. Un pressupost que, entre d'altres, la "Troika" -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE)- reclamava al govern d'Alexis Tsipras que retallés, i que ara la ciutadania grega ha rebutjat frontalment. I és que l'exèrcit, a Grècia, és socialment intocable.

El periodista del diari Kathimerini Nick Malkoutzis, Premi Ernest Udina 2015 a la Trajectòria Europeista, exposava divendres a Barcelona que l'exèrcit és la institució més ben valorada per l'opinió pública grega. En un país en què el servei militar -de nou mesos- hi és obligatori, els militars mantenen un alt grau d'identificació amb la ciutadania.

Grècia, a més, és un dels extrems de la UE. "Grècia encara té raons per defensar-se de Turquia", assegura Malkoutzis, reconeixent que els militars grecs tenen la geopolítica al seu favor per justificar les inversions en Defensa.

...això, i el fet que la pròpia OTAN imposa als països membres un llindar d'inversió mínima en Defensa, "i Grècia és un país que compleix amb aquesta quantitat..., com tan sols fan dos o tres països arreu del món". La OTAN reclama als estats membres una inversió del 2% del PIB en armament, un objectiu que només compleixen els EUA, el Regne Unit, Estònia i la pròpia Grècia.

El paper dels subministradors

Tenint clar aquest marc, Malkoutzis desmenteix que el pressupost de Defensa grec no s'hagi retallat, per bé que les xifres globals continuen sent notables. "No hem d'oblidar que Syriza governa amb ANEL", apunta, recalcant que el líder de Grecs Independents, Panos Kammenos, ostenta precisament la cartera de Defensa.

I en última instància, tot i que no pas per això menor, Malkoutzis es pregunta: "I qui són els principals venedors d'armes a Grècia?" I es respon: "Alemanya i França."