NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, publiquen el quart episodi de la col·laboració que permet als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. Miquel Vila explica en aquesta nova entrega  la crisi diplomàtica entre la Xina i Lituània en motiu del Taiwan.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kGZaZx7zOKw[/youtube]

[despiece]Una crisi diplomàtica ha emergit entre Lituània i la Xina, per l'obertura d'una oficina de representació de Taiwan a la capital lituana, la primera a Europa en utilitzar el nom de Taiwan. Tant la Xina com Lituània han retirat els seus ambaixadors, i aquesta crisi pot acabar afectat al conjunt de les relacions de la Unió Europea amb la Xina. Per comprendre aquesta crisi diplomàtica primer hem d'entendre quina és la relació entre la República de la Xina Taiwan i la República Popular Xinesa.

En acabar la guerra civil xinesa el govern de la República de la Xina es va refugiar a l’illa de Taiwan, amb capital a Taipei. El govern de Taiwan gaudia de la representació de la Xina a Nacions Unides, fins que es van normalitzar les relacions entre la República Popular i Occident a partir dels anys setanta. Des de llavors per al Partit Comunista Xinès, prendre l'illa de Taiwan és considerat com la seva missió històrica inacabada. Objectiu que en els últims anys ha tornat a reiterar amb insistència.

Per a Beijing, el reconeixement de Taiwan com una entitat sobirana separada de la Xina és una de les línies vermelles que es pren més seriosament. Sota la política d'Una Sola Xina només es pot mantenir relacions diplomàtiques amb un dels dos governs. Per aquesta raó, la República de la Xina, Taiwan ha anat quedant pràcticament sense reconeixement internacional. Avui només manté relacions oficials amb una dotzena de països. Tanmateix, Taiwan és un estat de facto. Té la seva moneda, un parlament democràtic, forces armades, etc. A més té una xarxa de representació paradiplomàtica.

És una xarxa d'oficines "no-oficials" on normalment no fa servir ni el nom de la República de la Xina ni el de Taiwan, sinó que utilitza el nom de la seva capital, Taipei. Amb la democratització de Taiwan, i perquè avui dia la majoria de taiwanesos no se senten vinculats a la identitat xinesa, hi ha un corrent social important que li agradaria que Taiwan fes una declaració formal d'independència, i es modifiqués la seva constitució per a eliminar les referències a la República de la Xina, i ser simplement Taiwan. Però Beijing ha reiterat diverses vegades que qualsevol alteració en aquest sentit seria motiu de guerra.

Tenint en compte que històricament, Taiwan ha rebut el suport militar de Washington, per aquesta situació tan delicada, això fa que si hi ha algun lloc on podria arribar a esclatar un conflicte militar entre la Xina i els EUA seria a l'estret de Taiwan. Així arribem a la qüestió que ens ocupa avui. Amb les creixents tensions entre els EUA i la Xina, el Taiwan de Tsai Ing-wen, ha volgut utilitzar aquesta oportunitat per mirar de millorar la seva presència internacional, i a assegurar la seva defensa i seguretat davant la Xina.

A Europa ha trobat un aliat en Lituània un país que fins fa poc era relativament proper a la Xina. Els lituans no han estat còmodes amb l'estreta relació existent entre Beijing i el seu principal enemic, Moscou. És per això que han canviat la seva política, i a més han vist que mantenir una posició forta davant de la Xina, pot servir per assegurar-se suports internacionals, especialment dels EUA davant de Rússia, que és l'actor que realment els preocupa.

Taiwan i Lituània han fet de la necessitat virtut, i han forjat una entesa que pot tenir un impacte important per al conjunt de la geopolítica europea i les relacions de la UE amb la Xina. La Xina es troba en una situació complexa. Si no fa res se sentirà humiliada per un país molt més petit, i podria marcar un precedent que facilitaria les relacions de
Taiwan. Però si manté una posició dura i intenta castigar a Lituània, pot provocar una reacció per part dels seus aliats europeus.

Per a països com Alemanya o França i les institucions europees, malgrat que en general
consideren que cal una posició més dura contra la Xina, no volen un trencament total. Saben que la qüestió de Taiwan pot fer perdre l'oremus a Beijing. Però, l'amenaça de represàlies per part de Beijing contra Lituània, ja han provocat a què diverses institucions europees i parlaments nacionals hagin donat suport als lituans.

Ara bé, els representants espanyols no han expressat el seu suport a Lituània. Per què? Doncs perquè malgrat que el cas català i taiwanès són molt diferents, al cap i a la fi, estem parlant d'una qüestió que té a veure amb el dret a l'autodeterminació i del reconeixement d'entitats territorials amb sobirania disputada. A més la Xina ha sigut força explícita en el seu suport a la unitat territorial d'Espanya.

Per tant, si la situació escala, Madrid es troba en una disjuntiva complicada: o bé es desmarca d'una línia europea comuna més propera a Taiwan, per mantenir la seva relació amb Beijing i sobretot evitar generar precedents per Catalunya. O bé donar suport a la posició taiwanesa, empitjorant la seva relació amb la Xina, i amb el perill que li
tornin la jugada; i sobretot amb el risc donar arguments per a l'independentisme català.

Podríem dir que fins a cert punt Madrid es troba amb una situació amb Taiwan similar a la que té amb Kosovo, amb la diferència que Taiwan es troba avui al bell mig de l'ull de l'huracà de la geopolítica mundial. Aquí Madrid haurà d'acabar prenent una posició clara que vagi en la direcció que vagi acabarà tenint costos reals. [/despiece]