Els portuguesos han votat i, com es preveia, han girat a la dreta. Una clara majoria conservadora, amb més d'un 13% d'avantatge, s'imposa a l'Assemblea de la República. Tot indica que serà el líder de la coalició Aliança Democràtica (AD), Luis Montenegro, qui encapçalarà el nou govern. El Partit Socialista (PS), fins ara al poder, passarà a l'oposició, després de recular gairebé un 13% dels sufragis en relació a les anteriors eleccions. Tot i així, hi ha hagut un virtual empat entre l'AD i el PS, tots dos amb un 28% dels vots i tan sols unes dècimes més per al centre dreta.

Per les forces d'esquerra, ara ve un aniversari que tindrà un regust agre. El proper 25 d'abril farà 50 anys de la Revolució dels Clavells, aquell moviment militar, incruent i popular, que en poques hores va consumir la dictadura feixista més antiga d'Europa. La commemoració coincidirà, per tant, amb un brusc gir conservador a la política portuguesa i un rebrot d'una extrema dreta representada pel partit Chega, que passa de 12 a 48 diputats, amb un 18% dels vots. En molts aspectes, Portugal s'alinea amb el que són les coordenades de molts altres països europeus. Unes eleccions, les de Portugal, que ofereixen també lliçons a tenir en compte.   

[noticia]269727[/noticia]

La corrupció maleeix a l'esquerra

Seria erroni -i injust- afirmar que ha estat la corrupció la que s'ha endut el Partit Socialista a Portugal. Però sí que ha estat una investigació per corrupció la que ha desfermat la crisi de govern que ha dut a les eleccions. La detenció de Vitor Escario, cap de gabinet del primer ministre sortint, António Costa, per possible tràfic d'influències en adjudiccions milionàries per l'explotació de liti (Portugal n'és principal productor europeu) va forçar Costa a córrer al Palau de Betlem per presentar la renúncia al president de la República, Rebelo de Sousa. Costa ho tenia tot fins aleshores, gaudia d'una còmoda majoria absoluta, però l'ombra de la corrupció el va dur al precipici, malgrat que no hi ha acusacions contra ell. No és un "cas Koldo", però hi fa pensar.

Això també recorda un aspecte important: la bona gestió per si sola ja no guanya eleccions. Les percepcions, les emocions i, sobretot, la gestió del malestar són les grans claus del comportament dels electorats en l'actual moment. Així passa també en altres països. Cal estar-hi atents. La gestió de Costa havia estat elogiada pels mercats, que aplaudien el rigor fiscal del govern, i tenia el suport de l'esquerra per les mesures socials adoptades (com l'increment del salari mínim). No n'hi ha hagut prou.

El PSD no és el PP

Montenegro governarà Portugal, previsiblement amb l'abstenció inicial del PS, que vol evitar que l'extrema dreta sigui determinant. Montenegro lidera una coalició però el partit nuclear d'AD és el Partit Social Demòcrata. Situat a la dreta de l'espectre polític, el PSD és una formació àmplia que inclou des de conservadors a centristes. No es pot equiparar, com alguns potser faran, al PP espanyol. El PSD no ha volgut allunyar-se mai del centre i es troba molt incòmode amb una extrema dreta en ascens. 

[noticia]269670[/noticia]

L'extrema dreta es fa amb el vot de protesta

És una lliçó portuguesa, però en aquest cas molt present en altres països del nostre entorn. Chega, l'extrema dreta portuguesa, ha més que doblat el seu resultat. Liderada per André Ventura, un líder format a la televisió com a comentarista esportiu, el seu èxit diu molt del component mediàtic, lligat a l'emergència de les xarxes, com a escola de quadres de la nova política populista. Per analitzar també el seu èxit a l'Algarve i a l'Alentejo, feus històrics de l'esquerra lusitana. En aquest aspecte té algunes similituds amb el que ha passat a França amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.

Quan l'esquerra a l'esquerra es fragmenta 

L'escenari polític portuguès també corrobora que la fragmentació de l'esquerra a l'esquerra de la socialdemocràcia no ajuda, tot el contrari, a guanyar a les urnes. Ja és històrica la pugna que mantenen per l'esquerra radical el Partit Comunista Portuguès i el Bloco d'Esquerda, formació que intenta ser una proposta de progressisme renovador. Aquest cop, a més, ha aparegut una nova sigla, Livre, liderada per Rui Tavares, un intel·lectual brillant que enarbora la bandera de l'ecologia i l'ecosocialisme. Cadascuna de les tres formacions han quedat situades entre el 3i el 4%. 

La socialdemocràcia patirà a Europa

No sabem si António Costa trobarà una nova destinació en l'alta política europea, ara que el liberal belga Charles Michel abandona la presidència del Consell Europeu. S'haurà d'aclarir primer la investigació del jutge portuguès que ha esquitxat els seus col·laboradors. El que és segur és que els resultats a Portugal no donen impuls a la socialdemocràcia en vigílies d'unes eleccions europees transcendentals. Els defensors del projecte europeu, a dreta i esquerra, hauran d'explicar molt bé quins són els riscos que apareixen a l'horitzó. I ho hauran de fer aviat.