La Convenció Demòcrata que se celebra aquests dies a Xicago està aconseguint els seus propòsits: consolidar el gir a la campanya nord-americana, unir i donar moral de victòria als demòcrates i reforçar el perfil presidencial de Kamala Harris. Però, sobretot, confirma l'aposta estratègica demòcrata per reconnectar amb l'Amèrica popular i una classe mitjana castigada per l'increment de preus i que pot ser sensible als cants de sirena trumpians. La figura de Tim Walz, el governador de Minnesota triat per Harris com a candidat a la vicepresidència, ha demostrat ser una peça ideal per aquesta missió.
Walz ha estat una elecció arriscada de Harris, després de bandejar altres noms amb més pes polític, com el governador de Pensilvània, Josh Shapiro, o el senador d'Arizona Mark Kelly. Unes figures més vinculades a les elits i situades més en el centre polític. Walz és un populista de centre esquerra i la seva missió és fer forat en l'Amèrica rural i de petites ciutats on el trumpisme du avantatge. En el seu discurs, va recordar els seus orígens, en un poble de 400 habitants de Nebraska. Va parlar dels seus alumnes quan era professor ("cap d'ells va arribar a Yale però tots han estat grans veïns"), de la necessitat de "tenir cura dels altres" i de la seva tasca governant Minnesota, on ha implantat programes per donar esmorzar i dinar als alumnes.
Tim Walz ha entroncat amb els valors progressistes quan ha dit que "mai es pot menystenir un mestre de la pública" i alhora ha empatitzat amb sectors conservadors: "Soc un veterà de la Guàrdia Nacional, m'agraden les armes, disparo millor que molts republicans", també ha defensat un major control d'armes: "No vull que els nois siguin víctimes d'un tiroteig a les aules". I ha definit magníficament l'estat de la campanya, apel·lant a la seva feina d'entrenador: "Estem al darrer quart, anem darrere per un punt, però ara tenim la pilota i anem a l'ofensiva. I ens hi deixarem la pell".
Una Convenció equival a un congrés de partit, però en la cultura política nord-americana té un component d'espectacle difícil d'entendre des d'una mirada europea. Els primers tres dies de la Convenció han estat una gran escenificació, en què molts dels intervinents han estat meitat oradors polítics, meitat estrelles mediàtiques. El moment més significatiu d'això va ser l'aparició de Barack i Michelle Obama. Però tots els protagonistes s'han adaptat al guió central de la campanya: elogiar les condicions per al lideratge de Harris i atacar Donald Trump, l'enemic a abatre el proper 5 de novembre.
Els demòcrates, però, han optat per una línia d'atac a Trump amb força dosis d'humor. L'argumentari d'un Trump com una amenaça a la democràcia ja ha estat molt emprat i aquests dies a Xicago la ironia i la burla han substituït bona part dels advertiments solemnes contra el magnat ultra. Michelle Obama va excel·lir en això a l'ironitzar sobre la referència de Trump als immigrants que venien a "treure els treballs negres" als nord-americans de color, dient que el proper treball negre el faria Harris com a presidenta. Sembla que els demòcrates segueixen el consell del vell Billy Wilder: "Si vols dir la veritat a la gent, diverteix-los o et mataran".
La campanya de Harris sembla tenir clar que ha de trencar tots els ponts possibles entre Trump i l'electorat que pateix més la inflació. Per això s'han esforçat per treure al republicà tota aparença d'autenticitat i empatia amb l'americà mitjà. Dels discursos de la tercera nit va destacar el de l'expresident Bill Clinton, que va contraposar una Harris per qui la tasca de president seria treballar per "nosaltres, el poble dels Estats Units" amb un Trump per qui tot és "jo, jo i jo". El narcisisme de Trump enfront la voluntat de Harris de treballar per tothom és la gran elecció que el Partit Demòcrata proposa als nord-americans. Aquesta nit, Kamala Harris farà el seu discurs d'acceptació i haurà de tancar el cercle entorn un Trump a la defensiva. Potser serà el discurs més important de la seva carrera.