Manel Camós és un dels catalans que millor coneix Brussel·les, tant la ciutat com les institucions europees. Ha estat alt funcionari comunitari, membre de diverses delegacions que han negociat l’ampliació de la UE i va ser delegat de la Comissió Europea a Catalunya i Balears. Ha viscut a Brussel·les molts anys, des que hi va arribar a inicis dels vuitanta.

Molt colpit pels atemptats d’avui, Manel Camós ha declarat a NacióDigital que “és molt important que la comunitat musulmana a la capital belga, que en la seva immensa majoria és bona gent i treballadora, s’expressi d’una manera enèrgica contra els atemptats i contra el que representa un sector molt minoritari”. Camós adverteix que “aquest pronunciament de la comunitat islàmica és essencial, perquè a Bèlgica, com a altres països, l’extrema dreta està experimentant un ascens i l’ambient que es pot generar ara no farà més que incrementar aquest perill”.

L’exdelegat de la Comissió Europea a Barcelona ha estat testimoni de les transformacions produïdes a la societat belga i a la ciutat de Brussel·les. Ens explica que “barris com Molenbeek i Schaerbeek havien estat zones burgeses. Recordo haver dut amics meus a Schaerbeek per admirar les seves avingudes i cases elegants. D’aquí la classe mitjana ha marxat i han esdevingut ciutats paral·leles, amb una majoria d’origen immigrant musulmà.

En alguns casos, no hi ha la varietat que podem trobar al Raval de Barcelona, sinó que són zones molt més marginades o marginalitzades, però situades al bell mig de la capital”. Segons Camós, “fa temps que la convivència entre la població belga i aquests barris no funciona de manera cohesionada”. L’exalt funcionari explica com el va impactar veure, a tocar de la seu de la Comissió Europea, dones amb burca. “A diferència de França, temes com l’ús del vel s’han deixat en un terreny d’ambigüitat, en mans dels directors de les escoles”.