La visió de l'extrema dreta ha guanyat al G-7. La declaració final de la trobada que ha agrupat algunes de les principals democràcies del món -entre les quals els Estats Units, la Unió Europea (UE), el Japó, Canadà, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit- no inclourà el dret a l'avortament. La primera ministra italiana, la líder ultra Giorgia Meloni, que ha acollit la cimera, ha aconseguit imposar el seu plantejament restrictiu a la interrupció voluntària de l'embaràs per esborrar qualsevol esment a la interrupció "segura i legal" d'aquest, que sí que apareixia a l'última trobada del G-7, la d'Hiroshima del 2023.
Així, Meloni ha fet valer la presidència rotatòria de l'associació, que comporta marcar l'agenda i tenir veu dominant en el text final de la trobada, per afavorir els seus interessos. I és que, a escala nacional, ha fet de l'avortament un veritable camp de batalla. Meloni es va comprometre a no tocar la llei a escala nacional, que el protegeix, però a la pràctica limita de forma molt restrictiva el seu exercici. Segons ha avançat El País, la primera ministra ja va informar ahir els mitjans de comunicació que havien arribat a un acord sobre l'esborrany del text. Almenys, amb referència a aquest punt explícit, un dels que ha desencadenat més polèmica entre els participants de la cimera.
Canadà, França i la UE han estat alguns dels actors que més pressió han exercit sobre Itàlia en les darreres hores, tal com han precisat fonts pròximes a les converses. De fet, en una trobada informal amb periodistes, el president francès, Emmanuel Macron, ja va dir que "lamentava" la posició de Meloni sobre l'avortament. "No tenim el mateix punt de vista. França ha integrat aquest dret de les dones a l'avortament, la llibertat de disposar del seu cos, en la seva Constitució. No són les mateixes sensibilitats que hi ha en aquest país avui", va voler recalcar. Alhora, va assenyalar que el seu país "comparteix la visió d'igualtat entre dones i homes. No és una visió que es comparteixi en tot l'espectre polític. Ho lamento". No obstant això, va dir "respectar la decisió" perquè ha estat "l'elecció sobirana del poble". Així i tot, va subratllar, "és una posició que continuarem defensant amb força”.
Meloni va contestar Macron assegurant que el que feia el líder francès era "campanya", amb la mirada posada en les legislatives de finals de mes que no li auguren bons resultats enfront de l'extrema dreta: “Crec que és profundament equivocat utilitzar un fòrum important com aquest per fer campanya”, va etzibar-li. També s'espera que el president dels Estats Units, Joe Biden li comenti directament a ella el seu desacord en una reunió bilateral que tindran aviat. En el cas del nord-americà, el dret a la interrupció lliure de l'embaràs també és crucial de cara a les eleccions que l'enfrontaran al líder republicà i expresident, Donald Trump a finals d'any.
Mentrestant, però, la declaració final d'aquesta cimera del G-7, que s'ha d'aprovar al llarg d'aquest divendres, acabarà sent més dèbil quant a drets. Lluny de defensar l'avortament lliure, el document ara només es limita a transmetre la voluntat de “promoure la salut i els drets reproductius per a tots, i avançar en la salut maternal, dels nounats, nens i adolescents”. Així i tot, i gràcies a la pressió exercida, en un altre passatge del text es remarca que el G-7 reitera "els compromisos del comunicat d'Hiroshima amb l'accés universal a sanitat de qualitat, adequada i accessible per a dones, inclosa la salut sexual i reproductiva”, una picada d'ullet al moviment feminista.
Amb tot, la decisió de l'elit mundial acata la línia vermella marcada per Itàlia i s'explica per una combinació de dos factors. El primer, la resistència de Meloni. El segon, la voluntat general d'arribar a un consens i no mostrar-se desunits en l'actual context d'incertesa internacional.