- El trilema del 9-J: què està en joc a Catalunya, l'Estat i Europa?
- Tots els resultats del 9-J, en directe
El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen serà, amb els seus 30 diputats, el primer partit europeu. Cap altre ha pogut sumar tants escons en unes eleccions europees en què el creixement de l'extrema dreta ha estat el gran titular. En tots els grans estats de la UE, tret d'Espanya, l'extrema dreta és la primera o la segona força.
Com explicava l'analista Carme Colomina en una trobada de premsa a la seu del CIDOB aquest dilluns, el que ha estat el bloc central europeu des de fa anys, format pel Partit Popular Europeu, els socialistes i els liberals de Renew han aconseguit mantenir la majoria a l'eurocambra, fregant els 400 escons de 720, però aquest cop per la mínima, mostrant cada cop més una erosió continuada. Veiem algunes claus que deixen aquestes eleccions.
França, el gran problema
Els dos grans països de la UE, França i Alemanya, han vist créixer l'extrema dreta i com el partit al govern ha hagut d'empassar-se una derrota crua. Però les situacions no són equiparables. L'AfD alemanya ha quedat en segona posició, amb un 16,50% dels vots, per damunt d'un SPD amb un 14%. Una garrotada en tota regla per al canceller Olaf Scholz, que dirigeix una coalició amb ecologistes i liberals. Però la força guanyadora ha estat la democristiana i conservadora CDU, coaligada amb la CSU bavaresa, amb un 30% i que és d'indiscutible línia europeista.
El cas de França és molt diferent. L'extrema dreta ha multiplicat per dos el resultat de Renaixement, el partit d'Emmanuel Macron, que ha convocat eleccions legislatives per al 30 de juny i el 7 de juliol. Al 31% del lepenisme s'hi podria afegir Reconquesta, el partit d'Éric Zemmour, encara més extremista. Més d'un 36% que només podria ser aturat a les legislatives en cas d'un ampli front democràtic en segona volta. Una possibilitat difícil, ja que es fa poc imaginable que les forces de Macron puguin sumar fàcilment amb les de l'esquerra radical de La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.
L'escenari d'un lepenista com a primer ministre de França d'aquí a poques setmanes no és una hipòtesi llunyana. En cercles polítics s'ha apuntat a un Macron que ha preferit córrer aquest risc a canvi de desgastar l'extrema dreta en el govern. Macron continuarà a l'Elisi fins al 2027. És important tenir present que la Constitució li atorga la potestat de dirigir la política exterior i la defensa. Això vol dir que no hi hauria d'haver modificacions en la política de suport a Ucraïna.
Meloni, entre el poder i les limitacions
La primera ministra italiana ha assolit el 28% dels vots, consolidant la seva posició. L'oposició socialdemòcrata, agrupada en el Partit Democràtic, ha tingut un resultat digne, amb el 24%. Meloni no ha pogut veure com el bloc PPE-PSE-Liberals perd la majoria absoluta a l'eurocambra. Així, el seu poder també veu dibuixada una limitació. Però la líder de Germans d'Itàlia pesarà en la composició de la nova Comissió Europea, ja que és la cap del govern d'un dels grans estats. Són els primers ministres que formen el Consell Europeu els qui acaben tenint la veu cantant, per davant del Parlament.
L'altra excepció ibèrica
Espanya i Portugal són dos dels pocs països on un partit socialdemòcrata arriba al 30%. En el cas de Portugal, superant el PSOE. Però és la delegació espanyola la més nombrosa, amb 20 diputats, dins del grup socialista. Pedro Sánchez serà un dels negociadors dels nous càrrecs de la UE a Brussel·les en nom del PSE. L'altre serà Olaf Scholz, molt tocat després del 9-J però encara el cap del govern de color socialdemòcrata d'un dels dos primers estats de la Unió.
Una Europa menys verda
Aquestes han estat les primeres eleccions comunitàries després de l'aprovació del Pacte Verd Europeu. Aquest projecte va ser enarborat en el seu dia per Ursula von der Leyen com l'aposta ambiciosa per la transició energètica, amb l'objectiu que la UE sigui neutra climàticament el 2050. Però ha estat controvertit i ha generat reaccions en contra. L'extrema dreta l'ha utilitzat per oposar-s'hi, però l'extensió de les protestes pageses han forçat Von der Leyen a introduir modificacions en el pacte, sobretot pel que fa a la prohibició de pesticides, que s'ha suavitzat. Una dada a tenir en compte: els Verds han perdut 18 escons en aquestes eleccions, quedant en 53 escons.
Comprar el discurs ultra en immigració?
Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i experta en migracions, assenyalava aquesta tarda que la política d'immigració és el que genera més consens al cor de la UE i, en canvi, és el que provoca més crispació. Garcés apuntava al Pacte d'Asil i Migració, aprovat l'abril passat, que suposa un enduriment del control de les fronteres, l'externalització de la vigilància a països tercers i l'establiment d'unes quotes d'acollida d'immigrants, que els estats poden obviar amb un pagament de 20.000 euros. L'acord ha estat considerat per molts analistes com una concessió a l'extrema dreta. Una dreta ultra que, de fet, es va mostrar contrària al pacte per considerar-lo insuficient.
Potser ja fa anys que la UE va iniciar un camí de regressió. Però el 9-J ha suposat una inflexió conservadora que obre molts interrogants. Les eleccions franceses que tindran lloc en poques setmanes poden donar més pistes sobre com serà aquesta Europa que avança entre pors. A La idea d'Europa, George Steiner parlava del paisatge i els cafès, del nom dels carrers, les arrels d'Atenes i Jerusalem, com a elements de la identitat europea. Però també advertia de la llarga crònica dels odis mutus i reclamava tenir cura per evitar l'apocalipsi. Avui té més raó que mai.