- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria les europees però la distància amb el PP es redueix, segons el CIS
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
Formalment, era una campanya de les eleccions europees, però els afers domèstics l'han acabat engolint. Potser perquè en la legislatura catalana, que arrenca aquest dilluns amb la constitució del Parlament, el més calent és a l'aigüera. Potser perquè Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s'agafen el 9-J com un nou plebiscit entre els dos, amb l'ombra de Begoña Gómez delimitant el terreny de joc de les trifulques. O potser perquè a l'esquerra del PSOE hi pesa encara la divisió entre Podem i Sumar, que mesuren forces allà on Pablo Iglesias va irrompre per primera vegada a les institucions. Unes institucions on l'extrema dreta aspira a jugar un paper clau. Això és tot el que està en joc diumenge.
L'endemà, al Parlament
Amb els resultats encara calents, la legislatura catalana es posarà en marxa amb la tria de la mesa del Parlament, marcada per la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de tombar el vot dels exiliats. Un nou xoc legal que és polític, perquè pot alterar les majories. Encara és una incògnita qui acabarà presidint la cambra i qui hi tindrà més pes, qüestió clau per saber si s'impulsarà la investidura de Carles Puigdemont o bé Salvador Illa tindrà via lliure per presentar candidatura. En tot cas, qualsevol d'aquests noms no disposa de majoria absoluta, així que tant el 9-J com la constitució del Parlament només seran el tret de sortida de les veritables negociacions. El 25 d'agost, data límit per elegir president.
L'independentisme aturarà la sagnia?
La suma de Junts, ERC i la CUP va patir un retrocés de 15 escons la nit del 12-M. Només Puigdemont va aguantar el tipus, amb tres escons més que el 2021. Els anticapitalistes no es presenten a l'Eurocambra, de manera que Junts i els republicans tenen el repte d'aturar la sagnia global del moviment. Toni Comín no ho tindrà senzill per repetir els tres escons obtinguts fa cinc anys, amb l'expresident com a candidat, i ERC maquillarà la davallada perquè es presenta amb Bildu i el BNG, en ascens a Euskadi i a Galícia. Tomàs Molina, número quatre de la llista, no té garantit sortir. El 2019, la suma de Junts i els republicans va arribar als 1,75 milions de vots. Eren altres temps.
Nou round Sánchez-Feijóo (i el factor Alvise)
Abans que arrenqués la campanya, el PP preveia queda substancialment per sobre del PSOE, i d'aquesta manera pressionar Sánchez per posar fi a la legislatura. El primer cap de setmana de campanya, de fet, Feijóo va demanar al president del govern espanyol que convoqués eleccions anticipades, i després va encetar el meló de la moció de censura. Una vegada més, Sánchez ha apostat per la remuntada, segona entrega de carta a la ciutadania inclosa per defensar Begoña Gómez, i les distàncies s'han reduït. Queda per veure quin efecte tindrà la candidatura de l'ultra Alvise Pérez, a qui el CIS dona per garantida la representació. Vox, per desgràcia del PP, continua en ascens i mantindrà posicions a Europa.
El duel a l'esquerra
En els debats de la campanya ha quedat clar que Podem ha intentat ressorgir sota la figura d'Irene Montero, que ha anat confrontant posicions tant amb Estrella Galán -cap de files estatal de Sumar- com amb Jaume Asens, referent dels comuns. Tots han intentat collar el PSOE per la posició sobre Israel -el govern espanyol s'ha acabat sumant a la causa contra l'estat hebreu a la justícia internacional- i també per la guerra a Ucraïna, especialment Podem, que demana aturar l'escalada bèl·lica. Un empat entre Montero i Sumar deixaria tocada Yolanda Díaz -el seu projecte només col·lecciona retrocessos-, però un avenç de la candidatura de Galán amb un Podem testimonial afectaria les sigles de Pablo Iglesias.
El paper clau de l'extrema dreta
En estats bàsics de la Unió Europea (UE) com França i Itàlia s'hi preveuen triomfs de l'extrema dreta, ja sigui la que comanda Marine Le Pen com la que dirigeix Giorgia Meloni, que en el seu cas és candidata als comicis. A Alemanya, l'AfD també té números de col·leccionar un bon resultat. Actors suficients per condicionar la negociació de càrrecs que s'obre sempre després dels comicis comunitaris, i que normalment acaba amb un gran acord entre la família popular i la família socialista. Aquesta vegada, però, el PP europeu sembla haver desprecintat veus de l'extrema dreta com la mateixa Meloni, a jutjar pel que ha dit i fet Ursula Von der Leyen. El futur a curt termini d'Europa passa exactament per aquí.