- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria les europees però la distància amb el PP es redueix, segons el CIS
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
Un contracte. Les parts? Els partits polítics i la ciutadania. La idea és senzilla: un partit promet una direcció ideològica concreta i la presenta al seu ‘client’, el ciutadà. Aquest darrer, coneixedor d’aquesta oferta —encara que sigui d’una forma indirecta— decideix quin ‘producte’ creu que li agrada (o li agradarà més) i actua en conseqüència. Les eleccions i la formació de govern segellen el contracte. Si l’acord entre parts no es compleix, la credibilitat decau i, per tant, en les següents eleccions es pot buscar un nou contracte a un altre lloc. Si es compleix, les parts tindran incentius per continuar junts.
Aquesta és la filosofia principal del programa electoral d’una formació política. Es tracta d’un punt de partida teòric, envoltat de supòsits entre cometes i d’idees simplificades que sovint no es compleixen. Un dels motius és aliè a gairebé tothom i té a veure amb què el món canvia. L’any 2020, quan va esclatar la crisi de la Covid, ningú duia al programa electoral com s’actuaria en casos com aquest, qüestió que només podien intuir endevins. Tanmateix, hi ha d’altres motius, molt més profunds, del perquè a casa nostra el programa electoral cavalli entre la seriositat, l’eina útil, la nosa de publicar-lo i la manca de credibilitat.
Entre el contracte i la declaració d’intencions
Els primers exemples de programes electorals moderns els trobem al segle XVI, quan els pamflets o escrits públics van començar a mutar en uns textos més estructurats i formals. Que s’entengui: de programes electorals a ben segur que n’hi ha hagut sempre i, de fet, molts historiadors situen la pedra Rosetta, la qual va tenir un paper clau en desxifrar els jeroglífics, com el primer text programàticopolític de la història (que en tinguem coneixement), atès que bona part de l’escrit se centra a lloar l’obra i gràcia de Ptolemeu V.
Els programes electorals moderns són variats, però generalment tenen dos elements. Una part en la que s’expliquen els principis bàsics o els valors fonamentals del partit i una altra en la que es detallen les mesures concretes que es duran a terme. En teoria un programa electoral es va elaborant durant la legislatura i a partir de debats interns, en comissions, però també connectant amb actors clau de la societat. Per què heu actuat com heu actuat quan éreu al govern o a l’oposició? Perquè ho tenim escrit en el programa electoral i ens vau votar per implementar-ho.
En alguns contextos, com el Regne Unit, l’acte de presentació d’un programa electoral sol ser un moment solemne, àmpliament recollit pels mitjans de comunicació. Es tracta també d’un moment seriós per qualsevol partit britànic, sobretot perquè és una eina que se sol utilitzar sovint en entrevistes i en el retiment de comptes dels polítics. “Vau proposar aquesta mesura al programa electoral o us plantejàveu arribar a aquest objectiu i quatre anys després no l’heu assolit. Per què heu fracassat?”, solen ser preguntes habituals en els mitjans, els quals es dediquen també a controlar periòdicament que les promeses es vagin complint.
L'anàlisi només es basa en els programes electorals dels partits.