- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Una de les imatges de la legislatura europea que es tanca és la revolta pagesa que es va produir arreu d'Europa. Les protestes, que van començar durant la primavera del 2023 a Bulgària, Romania i Polònia, van tenir sobretot el detonant les importacions més barates de productes primaris d'Ucraïna, durant molt de temps bloquejades, i que van afectar negativament els preus. Un fet, això sí, que s'afegia a un ampli llistat de greuges latents presents en el món agrari. Des d'Alemanya, Hongria, o Bèlgica, on els tractors van intentar bloquejar la reunió dels ministres europeus a la ciutat de Genk, les protestes es van anar escampant. A Catalunya, la revolta pagesa es va estendre arreu, amb la presència d'uns 2.000 tractors a Barcelona com a símbol el febrer del 2024.
Els preus van fer saltar l'espurna d'uns greuges que fa temps que s'acumulaven. Segons les dades d'Eurostat, des del 2022 i fins a finals del 2023, el preu que els ramaders i agricultors aconseguien pels seus productes va caure de mitjana un 9%. Esdeveniments climàtics extrems, com les sequeres i els incendis, han agreujat la situació. La crítica que els productes importats de fora de la UE no segueixen el mateix estàndard fitosanitari i de qualitat va ràpidament emergir, així com la demanda del món rural que se simplifiquin els tràmits administratius per accedir a les ajudes. Amb tot, la llei de restauració de la natura, la qual proposava "retornar" el 20% de les àrees terrestres i marítimes danyes a la natura -sense compensacions econòmiques pel sector agrari- va encendre la metxa.
El ressò i l'impacte de les protestes europees van fer reaccionar a molts governs, com el català o la mateixa Comissió Europea, la qual va endarrerir i suavitzar algunes de les mesures incloses en l'anomenat Pacte Verd Europeu. Tot i això, el malestar pagès continua vigent i en alguns llocs, com els Països Baixos, moviments polítics han aconseguit guanyar suport electoral i ser presents a les institucions.
El món rural i agrari ocupa un lloc destacat en els programes electorals dels partits -excepte en el decàleg del PP, en el que ni es menciona-.
A banda dels grans principis i de la necessitat de defensar el món rural i lluitar contra la despoblació, tots els programes defensen explícitament la Política Agrària Comuna (PAC), la qual representa més d'un terç del pressupost de la Unió. Més enllà d'aquest aspecte de consens, però, la varietat (i prioritat) de propostes és notòria. Vegem-les.
Junts i ERC: més proteccionisme i més sostenibilitat
Junts i ERC son les formacions polítiques que, comparat amb la resta, més atenció dediquen a aquest tema. Presenten una vintena de propostes cadascú, ben embolcallades amb l'habitual retòrica ideològica corresponent a cada partit, especialment posant èmfasi en la idea que les decisions sobre política agrària cal que es prenguin a prop del territori i amb la Generalitat de Catalunya assumint un rol important.
Tots dos partits aposten per mesures proteccionistes. Junts diu que reclamarà que el preu dels productes agraris no estiguin per sota dels costos i que exigirà que els productes d'importació compleixin els estàndards fitosanitaris i ambientals que se segueixen a la UE. La segona mesura també apareix al programa d'ERC, en el que es parla de la necessitat d'implementar clàusules mirall.
Totes dues formacions demanen avançar en els criteris de sostenibilitat. Junts parla d'aplicar la taxa de carboni en frontera als productes agraris (per compensar els estàndards menors fora de la UE) i ERC de continuar avançant en les propostes ja aprovades pel grup Verds/ALE en què part dels fons FEDER es donin seguint criteris climàtics. A més de ser exigents i controlar les quotes pesqueres (Junts) o investigar els oligopolis i taxar els beneficis extraordinaris agroalimentaris de les empreses (ERC), totes dues formacions fan seves part de les demandes de la revolta pagesa, incloent-hi la simplificació dels processos administratius i la necessitat d'impulsar el consum agrari de proximitat.
PSOE i Sumar, grans principis i mesures que podria prendre el govern espanyol
Potser per les característiques del seu electorat, molt menys explícits són el PSOE i Sumar, sobretot en el cas del primer. També reclamen simplificació administrativa, suport als petits productors i empoderament de les comunitats rurals (Sumar) o la inclusió d'una "lent rural" en la legislació europea (PSOE). Ambdós partits volen que el programa Erasmus+ ajudi en millorar la situació del món rural, augmentant la presència dels joves i de la dona.
Finalment, Sumar inclou en el programa moltes mesures de benestar animal i sostenibilitat del sector agroalimentari. Per exemple, proposa reduir dràsticament l'ús d'antibiòtics, impulsar un pla de suport a la proteïna vegetal, posar fi a les macrogranges o reduir a la meitat el malbaratament d'aliments de cara el 2030.
Amb tot, també en aquest tema, com en d'altres en els programes electorals del PSOE i Sumar, destaquen mesures proposades que es podrien implementar des del govern espanyol (institució que governen), com la presència d'una finestra única, la condicionalitat de certes ajudes o la millora de la connexió (terrestre i digital) entre zones urbanes i rurals.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques