En l'inici de la legislatura, Brussel·les va plantejar el Pacte Verd Europeu com una política estrella. "És un imperatiu per a la salut del planeta, la gent i l'economia", va remarcar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, en el seu discurs inaugural davant l'Eurocambra. En els darrers cinc anys, però, la Unió ha fet front a la pandèmia o a conflictes com la guerra d'Ucraïna, uns fets que han deixat les polítiques climàtiques en un segon pla. Si bé bona part de les mesures dins el Pacte Verd s'han adoptat, els experts alerten que el programa es pot trobar en risc si no es continua fent una aposta decidida, i més encara quan factors com l'auge de l'extrema dreta o les protestes de la pagesia poden fer-lo retrocedir.
Malgrat les turbulències durant la legislatura, les ambicions climàtiques de la Unió Europea no han variat. La voluntat continua sent reduir les emissions contaminants en almenys un 55% fins a l'any 2030 -respecte al 1990- i assolir la neutralitat climàtica el 2050. També com a signatari de l'Acord de París, el club comunitari es va comprometre a coordinar la seva estratègia amb altres països per limitar l'escalfament a 1,5 graus -un objectiu que la realitat pràcticament ha superat-.
Al llarg dels últims cinc anys, un seguit de mesures -amb més o menys reticències i dificultats per tirar endavant- s'han anat aprovant. S'ha posat en marxa un sistema de comerç d'emissions, s'han impulsat nous estàndards d'emissions per al transport i s'ha aprovat la llei de restauració de la natura, entre d'altres.
Un escenari molt més advers
Les circumstàncies sota les quals es debat el Pacte Verd Europeu, però, són molt diferents de les de fa cinc anys. En l'anterior campanya, el tema s'abordava des d'una perspectiva ambiental, en un context de mobilització dels joves que es veien representats en figures com l'activista sueca Greta Thunberg. Ara, la carpeta ha virat cap a qüestions vinculades a la seguretat estratègica, l'energia i l'autonomia.
"El canvi climàtic continua sent sever, fins i tot pitjor a mesura que passa el temps; però hi ha altres amenaces que veiem més immediates com poden ser la guerra d'Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina o la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina" apunta la directora general i vicepresidenta del think tank Europe Jacques Delors, Geneviève Pons. Per la principal responsable d'aquesta organització, el Pacte Verd Europeu "està en risc" a causa de la inestabilitat geopolítica dels últims anys. En aquest sentit, subratlla la importància de "mantenir l'accent" en les polítiques climàtiques i ambientals i "reduir bretxes" en sectors com l'agricultura. "En aquesta legislatura s'ha adoptat prop d'un 80% del que es va proposar en el Pacte Verd Europeu; és un èxit real, però cal fer més", remarca.
Les mobilitzacions dels pagesos
Sens dubte, un dels grans punts de debat de la present campanya electoral serà el paper que tindrà el sector agrícola en la consecució dels objectius climàtics. Després d'un final de legislatura marcat per les protestes de la pagesia arreu del Vell Continent, les institucions de la Unió van acordar certes mesures per calmar els ànims, reduint la burocràcia al sector o eximint una part dels productors de sancions i controls ambientals estrictes.
Tenint en compte que el sector agrícola representa el 10% de les emissions contaminants, les decisions van generar opinions de totes les bandes. Des dels partits d'extrema dreta -en plena alça a les enquestes-, que demanden més facilitats al sector i derogar el Pacte Verd Europeu, fins a les organitzacions més verdes, que rebutgen la idea d'una guerra entre "pagesos versus natura" i posen el focus en la revisió d'acords comercials i de la política agrària comuna (PAC). Davant aquesta situació, la directora d'Europe Jacques Delors subratlla la importància d'establir "un diàleg" i lluitar "contra lobbies i populistes" per fer entendre a la pagesia que "transformar la forma com produeixen va en favor del seu interès". Segons Pons, de fet, la manca d'entesa entre els dirigents europeus i el sector agrícola ha estat "un dels grans fracassos de la legislatura" i serà "un dels majors reptes per la següent".
L'auge de l'extrema dreta
Precisament l'auge de l'extrema dreta s'ha fet notar en els últims compassos del cicle polític. Lleis com la de restauració de la natura van ser aprovades per un marge molt estret al Parlament Europeu, després que una coalició d'eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE), els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i l'extrema dreta d'Identitat i Democràcia (ID), juntament amb alguns membres dels liberals de Renew, decidissin votar-hi en contra.
La lectura que fan des del think tank Europe Jacques Delors és que un auge dels partits d'extrema dreta "serà negatiu" per a les polítiques climàtiques de la Unió. No obstant això, l'experta Pons es mostra escèptica sobre si finalment el Partit Popular Europeu anirà de bracet amb la dreta més extrema per bloquejar iniciatives verdes. "Com a formació fundadora de la cambra, no els veig fent aliances amb partits d'extrema dreta; potser soc massa optimista, però no els veig fent equip amb euroescèptics", indica.
Reduir la dependència energètica
L'estratègia de continuar apostant per una energia més verda -el 44% de l'electricitat ja es produeix amb fonts renovables, però vol arribar al 72 a finals de dècada- va en paral·lel amb la necessitat de la Unió Europea de reduir les seves dependències externes i fomentar la producció d'energia pròpia per abaratir costos i garantir la seva competitivitat. La guerra a Ucraïna ha sigut el toc d'atenció definitiu perquè Brussel·les impulsi de forma decidida un pla d'inversions milionari per desconnectar-se del gas rus i, al mateix temps, avançar en autonomia estratègica.
És en aquest marc en el qual s'han tirat endavant mesures com la llei europea de les primeres matèries crítiques, que vol garantir l'obtenció de certs materials considerats de gran importància per a la producció de bateries, turbines o semiconductors i que actualment provenen de forma gairebé exclusiva de la Xina. Els objectius de la UE en aquest camp són el reaprofitament d’almenys un 25% del consum anual de matèries primeres, que almenys un 10% dels productes que s'utilitzin a la Unió provinguin de mines dels estats membres i que el consum anual d'un material concret provinent d'un mateix país tercer no superi quotes del 65%.
Però sense dubte la gran aposta de la UE en matèria d'autonomia estratègica passa pel pla batejat com a REPowerEU, l'estratègia que té com a meta reduir la dependència energètica de Rússia a través de la mobilització d'almenys 210.000 milions d'euros fins al 2027. Segons els càlculs de la Comissió Europea, la implantació total del pla suposaria un estalvi anual d'uns 100.000 milions d'euros anuals al conjunt de la ciutadania europea i contribuiria de forma substancial a assolir els objectius climàtics de la Unió.