- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
En els últims anys, la immigració ha estat un dels temes que més ha destacat en l’àmbit europeu. La crisi de refugiats (primer sirians, després ucraïnesos) o les imatges de pasteres intentant travessar el Mediterrani o el canal de la Mànega constitueixen un viu recordatori de la situació de vulnerabilitat de moltes persones, que malden per aterrar al jardí europeu. Així mateix, nombroses forces polítiques a nivell europeu i estatal, especialment l’extrema dreta, però no només, han fet d’aquesta qüestió un tema de campanya permanent de primer ordre, flirtejant sovint amb una retòrica inflamada, la desinformació i l’ús de les emocions més negatives.
Les enquestes a nivell europeu ens mostren que la immigració i la seva gestió és un dels temes que més preocupa a la ciutadania europea. En comparació a les eleccions al Parlament Europeu de l’any 2019, la preocupació per la immigració ha disminuït una mica, substituïda parcialment per la preocupació vers la seguretat comuna o la situació econòmica. Tanmateix, arreu d’Europa la immigració es menciona com un dels primers cinc temes que més preocupa la ciutadania (amb l’excepció de Xipre).
Immigració, entre el canvi absolut i la reforma de l’statu quo
Les referències a la gestió de la immigració és un dels apartats del programa electoral en el qual més es nota la càrrega ideològica, sigui a nivell de principis o de propostes (o manca de) per retocar una mica l’statu quo o canviar-lo per complet. Per exemple, en el seu breu decàleg el PP recorda que la pau europea és fràgil si no compleix, entre d’altres, amb “el reconeixement del dret d’existir dels estats amb unes fronteres segures”.
Un biaix a favor de l'statu quo també el té el programa del PSOE. Està farcit de propostes per fomentar una migració més “segura i ordenada”, millorant per exemple la protecció dels infants. Tanmateix, també aposta perquè cada estat membre actuï “segons la seva realitat” i es reforci el sistema integrat de gestió de fronteres.
Junts s’aparta lleugerament d’aquest statu quo. Sol·licita a la Unió Europea que faciliti les gestions d’asil als refugiats i es respectin els seus drets. També demana que els acords amb tercers països assegurin retorns “dignes i segurs” i vol establir vies per atraure “treballadors estrangers qualificats en aquells sectors i ocupacions on falti mà d’obra”.
Els partits que fan una esmena més gran a com la immigració s’ha gestionat fins ara són ERC i Sumar. Els republicans recorden que gràcies al seu Eurogrup s’ha augmentat la vigilància i el monitoratge del respecte als drets humans en la gestió migratòria. Així, ERC demana també que s’estableixin vies legals “cada vegada més flexibles” amb un nou codi de migració, que s’eliminin “totes les barreres” a la llibertat de circulació dins de la UE i que es facin mesures per descriminalitzar les persones migrades, com la criminalització de les manifestacions d’odi.
Sumar també insisteix en la necessitat de canviar el discurs públic relacionat amb la immigració i inclou una bateria de propostes per canviar l’actual model migratori. En el que és sens dubte una de les parts més extenses del seu programa, la formació proposa atendre amb especial importància als immigrants menors, en situació de vulnerabilitat, trans o relacionats amb el canvi climàtic. A més, Sumar demana derogar les disposicions relacionades amb la “no entrada”, instar que la UE tanqui els CIE arreu, reforçar l’agrupament familiar o “garantir-ne la participació democràtica”, aspecte que, tanmateix, no aclareix com ho farà.