- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Més de dos trilions d’euros —3 milions de milions. Aquest és el pressupost de la UE en el període 2021-2027, aprovat en el marc de l’anomenat “pressupost a llarg termini”. Segons estableix el marc financer de la Unió Europea, els comptes europeus —les grans directrius— s’acorden per períodes de set anys, tot i que cada any es discuteix i s’aprova un nou mini-pressupost. El pressupost de la UE, tot i que ha anat creixent, representa poc més de l’1% del PIB. En la legislatura europea que deixem enrere, de fet, ha batut rècords, bàsicament gràcies a l’anomenat fons europeu de recuperació, instrument de recuperació de la UE conegut també per Next Generation EU, el qual ha comportat que es mobilitzessin uns 800.000 milions d’euros addicionals.
L’estat espanyol és un dels que compta amb un suport més elevat cap a la Unió Europea. Segons dades de l’Eurobaròmetre, tres de cada quatre espanyols consideren que al seu país li aniria pitjor fora de la UE. Un 15% restant mostra dubtes i només una minoria considera que la seva vida li aniria millor fora de la UE. A diferència d’altres latituds, fins i tot l’extrema dreta espanyola no defensa quasi mai en públic que sortir de la UE sigui una opció a impulsar. Part d’aquest consens es deu al fet que, tot i que la quantitat ha anat baixant, Espanya segueix sent un gran beneficiat dels fons europeus. Per exemple, és el tercer país que rep més diners en polítiques de cohesió, després de Polònia i Itàlia—en un pressupost on els principals contribuïdors són Alemanya i França.
Potser per aquest motiu els programes electorals dels partits mencionen els fons de cohesió des d’una òptica molt positiva, o com a molt hi passen de puntetes (com en el cas del PP). Les diverses formacions, de fet, aposten per ampliar-lo i adaptar-lo a nous formats, sigui en l'àmbit educatiu (Sumar), entre ciutats i regions (PSOE), territorial (Junts i ERC) o per combatre el canvi climàtic (ERC).
Nous impostos per donar i per vendre
La fiscalitat acostuma a ser una qüestió en la qual partits d’esquerres i de dretes, com a mínim en els programes electorals (amb algunes excepcions), solen tenir més diferències. Aquesta dinàmica en els programes electorals per a les eleccions al Parlament Europeu també s’hi intueix, però el contrast és molt menors. Per exemple, el PP, seguint el patró dels conservadors europeus parla únicament de “fomentar la inversió productiva o la creació d’empreses”, però no suggereix ni rebaixar ni eliminar impostos, com sol ser el cas en altres programes (recordem que a les catalanes parlava d’“infern fiscal”). Quant a Junts, la formació, a diferència d’ERC i Sumar (el PSOE no ho menciona), defensa mantenir el límit de dèficit al màxim del 3% anual, però, en canvi, aposta perquè el deute total augmenti “potencialment fins al 80% del PIB”.
L'element que (sorprenentment) coincideix en els programes del PSOE, Sumar, ERC i Junts és l’establiment de nous impostos. Es proposa un nou impost a les grans fortunes (el PSOE no ho explicita, Sumar el vol establir en “un mínim del 2%” i ERC de l’1.7-3.5%), impostos sobre transaccions financeres (Junts), un impost del 15% sobre els beneficis de les petrolieres (Sumar), un impost de societat del 15% per les multinacionals (ERC) o un impost sobre l’especulació immobiliària (PSOE).
Entre aquest frenesí d’impostos nous i d’impostos que pugen, les propostes s’emmarquen en un patró que sembla compartit per la majoria de formacions polítiques (i que difereix d’altres latituds): avançar en la integració europea i convertir la UE, gràcies en part als recursos propis, en una institució que vagi més enllà d’un paraigua supraestatal.
Amb tot, la part dedicada a la fiscalitat també ens deixa moments per la curiositat i propostes que intenten anar més enllà del model actual. Per exemple, ERC proposa abolir el PIB com a indicador de progrés i Junts la creació d’eurobons. Potser allò que sobresurt més, però, són les propostes de “lluitar contra els oligopolis” del PSOE, la qual cosa és sovint absent en la retòrica política estatal. En aquest sentit, totes les formacions (excepte el PP) demanen harmonitzar els impostos en l'àmbit europeu per evitar paradisos fiscals o situacions injustes, una mesura que també defensa el PSOE, malgrat que en l'àmbit estatal o autonòmic no en digui (ni faci) res al respecte. Ja se sap: les eleccions europees son temps més de lírica que de pràctica.