- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria les europees però la distància amb el PP es redueix, segons el CIS
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
A principis de maig d’aquest any, la policia alemanya va escorcollar les oficines de l’europarlamentari Maximilian Krah, del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) i cap de llista per a les eleccions al Parlament Europeu. Se l’acusava de ser un treballador del servei secret xinès que “enviava informació important de negociacions claus de l’Eurocambra”. Krah va posteriorment declarar que les SS, sota la tutela de Hitler, “no es poden catalogar directament de criminals”, provocant de retruc que el partit francès de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional, prometés que no seuria en el mateix eurogrup que l’AfD un cop passa les eleccions europees. “És urgent establir un cordó sanitari vers un partit que només provoca”, va afirmar la política francesa, amb números de guanyar les eleccions de diumenge.
Els afers polèmics de l’“home de Huawei a Europa” no només esdevenen un cas més que il·lustra els intents de l’extrema dreta de fer-se forat en el debat públic i el debat de com gestionar-ho, sinó de quina manera la justícia hi ha de fer front. Al cap i a la fi el procés policial i judicial s’ha portat especialment des d’Alemanya, en uns àmbits encara sota fèrries mans dels estats. Així, més enllà de les qüestions de la seguretat, àmpliament presents en els programes, les qüestions judicials també hi apareixen, embolcallades de grans proclames i poca concreció. El PP per exemple assegura defensar una “justícia independent”, que no estigui governada “des de Suïssa o Waterloo”. “La igualtat davant la llei”, diuen, “no és un luxe teòric de què calgui prescindir-ne”.
El PSOE també se suma a aquestes grans proclames, afirmant que cal impulsar la digitalització de la justícia, fer-la moderna i orientada a la ciutadania i en la que tothom hi tingui accés. Tot i els repetits avisos d’algunes institucions internacionals a la politització de la justícia espanyola, en els respectius programes electorals PSOE i PP no en diuen res. Per la seva banda, Sumar concreta un pèl més: proposa que es legitimin els sindicats europeus en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i la necessitat d’establir mecanismes perquè la justícia europea preservi drets fonamentals arreu de la Unió.
La justícia europea té un pes important en els programes de Junts i ERC
Per contra, Junts i ERC donen un pes important a les qüestions judicials en els seus programes electorals. Junts parla de “les nostres victòries a Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Escòcia i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)” i recorda que diverses sentències han reconegut la injustícia de moltes de les accions repressives de l’estat espanyol. Demana que “és imperatiu” que la UE sigui conscient que cal preservar també els drets humans i democràtics dins del club comunitari. Finalment, proposa que les sentències del Consell d’Europa o del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg siguin d’obligat compliment per als estats membres.
En una retòrica que a grans trets coincideix, ERC proposa garantir una acció ràpida a escala de la UE per a posarfi a les violacions del dret comunitari i que els procediments d’infracció siguin clars, s’interposin amb celeritat i que no es deixin a discreció de la Comissió Europea. Els republicans insisteixen en què hi hagi un control periòdic de les resolucions del TJUE. Finalment, ERC recorda que el partit ha aconseguit que l’Europol revisi la metodologia en el seu informe anual, en què qualificava fa un any l’independentisme de “terrorista”, i es congratula que en la comissió d’investigació sobre Pegasus es recollissin de forma detallada els casos del Catalangate i s’instés a l’estat espanyol a donar-ne explicacions.