- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
A banda dels grans objectius, com la seguretat a Europa, l’intercanvi de béns i persones, la integració institucional o fins i tot l’euro, la política estrella de la Unió Europea que més consens genera, tant entre la ciutadania com entre els partits, és el programa Erasmus. Establert el 1987 entre onze països, ja el primer any va aconseguir impulsar la mobilitat de més de 3.000 estudiants. Des d’aleshores, el programa no ha parat de créixer. L’any passat més d’1,2 milions d’estudiants van “anar d’Erasmus”, en un programa que involucra a més de 73.000 organitzacions europees o paneuropees. Espanya és amb diferència el país que més estudiants rep: vora 75.000 l’any passat (el segon és Itàlia, seguit de França i Alemanya), una bona part dels quals venen a Catalunya (per sobre els 5.000).
El programa avui rebatejat com a Erasmus+, i ampliat a estudiants, professors i actors diversos, forma part del cos central de la UE. Segons les enquestes, quan es pregunta a la gent sobre l’aspecte més positiu de la Unió, apareix en tercera posició, després de la llibertat de moviments de persones i béns i de la pau europea. Excepte en el Regne Unit—ja fora del club comunitari, el suport al programa Erasmus supera el 80% en tots els països europeus, xifres rarament assolides per quasi cap política pública. Aquells que malden perquè la integració europea faci un pas més, posen sempre d’exemple el programa Erasmus en tant que iniciativa que permet construir el projecte europeu d'acord amb una identitat europea comuna. Segons la recerca que s’ha publicat fins ara, les persones que marxen d’Erasmus és més probable que se sentin europees.
El programa Erasmus+ entraria dins la categoria de política educativa, i els programes electorals dels partits així ho reflecteixen, tot i que pels motius explicats anteriorment també ho emmarquen com una política cultural de primer ordre. Totes les formacions—excepte el PP, que no ho menciona—demanen ampliar-lo.
Grans paraules, poques mesures
A diferència d’altres àmbits, la presència de les polítiques culturals en els programes, i amb algunes excepcions, està farcida de grans proclames i poca concreció. El PP és el més escuet i simplement recorda que “sobre la base d’un patrimoni cultural comú, hem fundat un model de vida europeu únic”. Un model que, amb clares reminiscències estatals, aprofita per recordar, “basat també en l’estat de dret”. Així, la resta de formacions parlen sovint de “reforçarem”, “avaluarem”, “iniciarem nous processos” i d’altres intencions (o vendre fum, dirien alguns) poc precises.
El PSOE, en línia del que ja passava en l’apartat de medi ambient, vol crear la Capital Europea dels Nens i les Nenes. A més de promoure una nova directiva per millorar les condicions dels artistes, els socialistes proposen dues iniciatives sorprenents. En primer lloc, afirmen que “volen iniciar un nou procés com el de Bolonya” pel mutu reconeixement de titulacions en educació superior. Un procés que ja existeix i que, com tot, segur que és millorable, però no es diu de quina manera. La segona proposta és potser més xocant. El partit vol que per a 2025 “tota la joventut europea” acabi l’educació secundària amb un bon coneixement de dos idiomes, a més de la seva llengua materna. Tenint en compte que falta un any, la proposta bascula entre l’ambició i el cant de sirena.
Més precisos són la resta de formacions. Sumar proposa un IVA del 4% en els serveis i productes culturals, regular la publicitat online i el joc d’apostes, condicionar certes ajudes culturals (com el programa Erasmus+) a persones amb pocs recursos i impulsar una política cultural perquè la memòria democràtica europea arribi a les escoles de la Unió.
Quant a Junts i ERC, les propostes són variades i, com sol passar en altres parts del programa, són els únics que hi posen un filtre català en els seus suggeriments. Junts defensa mantenir el geoblocking per tal que el cost de les sèries i pel·lícules que compri la CCMA es mantingui en preus assumibles, la creació d’una Agència Europea pel Multilingüisme i que Creative Commons doni suport a les produccions en català (sobretot les audiovisuals). ERC també posa èmfasi en la necessitat que la UE doni suport a les polítiques audiovisuals en català, per exemple blindant la quota de pantalla europea en el sector cinematogràfic o creant un fons de noves tecnologies. Els republicans parlen també de fer que l’Estatut de l’Artista Europeu sigui una realitat. Finalment, ERC i Junts parlen de la necessitat de reconèixer el passat colonial europeu i que l’estat espanyol restitueixi el saqueig d’artefactes culturals de l’època colonial i repari els crims que es van cometre.