- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Si hi hagués un premi a l'apartat o concepte del programa electoral amb més solera, aquest sens dubte se l'emportaria el canvi climàtic. En els seus escrits, tots els partits -excepte el PP, que en el seu decàleg ni ho menciona- situen la crisi climàtica i les mesures associades per a mitigar-la o adaptar-se a les seves conseqüències en un lloc prominent. Hi ha, lògicament, molta faramalla ideològica i poc precisa, però és de rebut indicar que és la part dels programes electorals que està més pensada i treballada.
Es tracta d'un patró que entra amb sintonia amb les prioritats polítiques que la Comissió Europea ha situat per aquests anys i pels següents. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va arribar a dir en la presentació de l'anomenat Pacte Verd Europeu (European Green Deal) que el pla seria l'equivalent "al moment de l'home a la lluna" en versió europea.
Tot i la resistència d'alguns països, com les exempcions demanades per Polònia -demanda mantinguda pel nou primer ministre Donald Tusk-, la majoria d'estats n'han acabat assumint els principis generals malgrat que els tambors de guerra i les mobilitzacions dels pagesos el pot posar en risc. El pla europeu de transició verda inclou nombrosos objectius i mesures, singularment la obligatorietat que les emissions d'efecte hivernacle siguin el 2030 un 55% inferior al 1990 i que s'assoleixi la neutralitat climàtica el 2050. Una fita, entre d'altres, que caldrà assolir amb nombrosos canvis legislatius agrupats en el paquet anomenat "fit for 55", el qual ERC i Junts donen suport explícit i el PSOE i Sumar de forma més o menys implícita.
Reduir emissions i garantir la transició verda
Bona part de la retòrica dels partits se situa en la necessitat de reduir les emissions de carboni. Sumar va més enllà del pacte i aposta per augmentar del 55% al 65% la reducció de les emissions previstes pel 2030, reduint per exemple el 42% de les emissions del sector agrícola. ERC proposa eliminar l'ús del carbó per a 2030, el gas fòssil per a 2035 i de totes les energies no renovables per a 2040.
Junts redobla l'aposta i proposa que el BCE jugui un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, incentivant inversions verdes i penalitzant les que no ho són. Finalment, el PSOE, el partit que menys mesures concretes presenta en aquesta matèria, proposa que les polítiques climàtiques siguin transversals als tractats, incloent-hi una fiscalitat ambiental de manera que "qui contamini, pagui".
La manera d'assolir la transició verda, i de nou excepte en el cas del PSOE, també és plena de propostes concretes, principalment amb la combinació de mesures facilitadores (ajudes, programes, etc) i penalitzadores (principalment la fi de subsidis i subvencions a activitats i productes contaminants). Així, Sumar proposa eliminar l'energia nuclear, crear un impost mínim del 15% a les petrolieres o protegir un 30% dels ecosistemes marins europeus. Junts suggereix que el querosè dels avions pagui l'IVA igual que la resta de carburants, que es doblin els fons per mitigar els efectes del canvi climàtic i dona suport a la taxa de carboni en frontera. Finalment, ERC insta a prohibir "de forma immediata" el transport aeri en distàncies inferiors a 650 km que tinguin alternativa ferroviària o que el 30% de les mercaderies viatgin en tren per a 2030.
Als programes, sobretot en els de Sumar i ERC, hi ha molts en comú, com la voluntat d'impulsar el tren nocturn, la necessitat de crear bitllets integrats de transport en l'espai europeu, fer una estratègia europea d'habitatge o augmentar la infraestructura ciclista.
Allò que no és tan comú, però, és enfocar les polítiques climàtiques amb referències directes a Catalunya. El nostre país és bàsicament absent als programes del PP, PSOE i Sumar -i amb poca presència en el cas d'ERC-. L'excepció és el programa de Junts, partit que proposa impulsar comunitats d'iniciatives similars a la Vall d'Hidrogen de Catalunya, treballar per potenciar l'electromobilitat dels turismes i la indústria dels camions d'hidrogen com a part de l'estratègia automobilística catalana o reformar la directiva marc de l'aigua per protegir a mitjà termini el futur del delta de l'Ebre.
Finalment, la mesura potser més original prové del PSOE, formació que vol "integrar la veu dels nens i les nenes en les polítiques de canvi climàtic per tal que les futures generacions no estiguin infrarepresentades". No diu, això sí, com ho faran.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques