- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Vídeos falsos de ministres prometent que retirarien els drets bàsics a les persones immigrades (viralitzat en les eleccions recents que se celebren a l’Índia). Història fabricada per mitjans russos a Alemanya sobre una menor violada per refugiats, la qual va generar una onada de protestes el 2016. Un ministre polonès dient que se n’avergonyeix de la seva identitat polonesa. L’àvia d’un comissari europeu donant la mà a Adolf Hitler... Són només alguns exemples de les notícies falses que han viatjat per les xarxes en els últims mesos i que molt probablement ho faran en els dies previs (i posteriors) a les eleccions al Parlament Europeu del 6-9 de juny.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prometre l’establiment d’un “escut democràtic europeu” contra la desinformació. La Unió Europea ha anat fent passes per regular-la, sobretot contra les grans corporacions responsables de les xarxes socials. Així, a banda d’un equip permanent que lluita contra la desinformació, la UE recorda a Facebook, X, YouTube i Tiktok, entre d’altres, que pot rebre multes equivalents al 6% dels seus ingressos anuals globals. Així mateix, entre d’altres s’ha requerit a les companyies a crear equips especials que monitorin la desinformació i que s’expliciti clarament les publicacions que són enganyoses o falses.
Si la lluita contra la desinformació ja era complicada, l’aparició de ChatGPT (openAI) i la consegüent popularitat dels models d’intel·ligència artificial (IA) ha complicat encara més la qüestió. La UE va espavilar-se i va aprovar el primer marc legal sobre la IA, el qual intenta, com a filosofia principal, arribar a una “IA humana”. En els seus programes electorals, i excepte el PP que ni ho menciona, tots els partits insten la UE a anar més enllà en la regulació.
Bona part de les formacions polítiques tenen dos punts en comú: posen èmfasi en la necessitat d’educar (digitalment i democràticament) la ciutadania per tal de mitigar l’èxit de la desinformació i insten a la Comissió Europea a garantir la correcta aplicació de les lleis aprovades recentment. Més enllà d’això, hi ha propostes diverses: ERC proposa un codi de bones pràctiques sobre desinformació i la creació d’un comitè sobre fake news; Junts vol augmentar les sancions relatives a la desinformació; el PSOE vol una nova directiva per garantir “el control humà” de la IA; i Sumar proposa una agència pública d’auditoria dels algoritmes d’intel·ligència artificial.
Amb tot, les propostes relatives a la IA són més aviat curtes en els programes de Junts, ERC i, en menor mesura, del PSOE. Allò que potser més destaca és l’aproximació a la IA del PSOE i de Sumar en el seu programa, sens dubte més “tecnooptimistes” que la resta. Malgrat les propostes per regular-la, defensen clarament la necessitat d’integrar-la, sigui per disminuir la càrrega administrativa de les Pimes (Sumar) o per ajudar en la transició digital (PSOE).