Va ser ministre d'Afers Exteriors entre 2004 i 2006, just durant el procés de negociació de la independència de Montenegro. Coneix totes les claus del referèndum d'autodeterminació del seu país. Va ser també ambaixador als Estats Units, al Canadà , Islàndia i el Vaticà. Va ser director del Centre d'Estudis Regional i de Seguretat, membre fundador del Centre per a la Democràcia i els Drets Humans i secretari internacional del Partit Liberal de Montenegro. A més, és el fundador del Comitè de la Pau, moviment pacifista que va organitzar l'any 1991 la primera concentració de pau a Montenegro. L'entrevistem a l'acabar la jornada al Parlament.
Com està el procés de negociacions de Montenegro per entrar a la UE?
No està anant enlloc. Més aviat s'està anant cap enrere, després del canvi de govern que hi va haver a Montenegro el 2021. El pes de les posicions prosèrbies en el govern de Montenegro és molt gran. Per Sèrbia, els montenegrins són els millors germans dels serbis, però no han d'existir com a poble. Molts no consideren acceptable que Montenegro sigui membre de la Unió Europea abans que Sèrbia. Sobre el paper, el govern de Montenegro és proeuropeu i favorable a l'OTAN, però en realitat posen en qüestió el projecte europeu. No creuen en Europa. I recorden sovint els bombardejos de l'OTAN per impedir el genocidi a Kosovo. Cal dir que en els darrers 10 anys, Occident ha fet una política equivocada als Balcans.
[blockquote]"Fa 10 anys que Occident està seguint una política equivocada als Balcans, no pots ferpolítiques proeuropees amb forces prorusses"[/blockquote]
En què s'ha equivocat Occident?
En què? Occident ha intent estovar el nacionalisme serbi injectant diners al país. I el resultat és just el contrari de l'esperat. Els serbis són el denominador comú de tots els problemes dels Balcans. A Kosovo, a Bòsnia-Herzegovina, a Montenegro. I tots els informes deixen clar en els darrers tres anys que hi ha un estancament en les negociacions amb la UE. No es poden fer polítiques proeuropees amb forces prorusses.
Miodrag Vlahovic va negociar amb la UE la independència del seu país. Foto: Hugo Fernández
Sobre l'ampliació de la UE, què hi guanya el projecte europeu integrant països on governen euròfobs, com pot ser el cas de l'Hongria de Viktor Orban? No poden acabar sent cavalls de Troia dins de la UE?
No hem de confondre Orban amb el poble hongarès. El mateix hauríem de dir d'Eslovàquia i l'actual govern prorus de Robert Fico. El millor interès d'Europa és ampliar l'ampliació amb aquests països, amb els quals tindrà un veïnatge en pau, sense la influència russa i sense crisis potencials. Sense aquesta integració sempre hi haurà tensions. La UE està insistint en Sèrbia com a país clau, però el que fa és bloquejar la resta de països. Jo soc dels qui dubta que Sèrbia estigui realment interessada a formar part de la Unió Europea.
Li fa por la guerra a Ucraïna?
Si Ucraïna perd, estarem tots molt malament. El conflicte ha ajudat a fer entendre que Sèrbia és un braç de Rússia als Balcans i que, si pogués, faria als Balcans el mateix que ha fet Rússia a Ucraïna.
[blockquote]"Els serbis són el denominador comú de tots els problemes dels Balcans"[/blockquote]
Creu que Rússia serà aturada?
Putin és el que ha de ser aturat. Rússia té en aquests moments un problema enorme perquè el que havia de ser una guerra llampec de tres dies ja porta dos anys. És molt preocupant el que pot passar als Estats Units. Vostè també hauria d'estar preocupat. L'amenaça que suposa Donald Trump és imminent i molt seriosa.
Tots els ressorts d'una societat com la nord-americana no seran suficients per parar els peus a Trump?
Certament és frustrant veure com la democràcia nord-americana no ha pogut aturar Trump després de l'assalt al Congrés del gener del 2021. Una persona que no sigui diplomàtic ni jurista li diria que aquest home hauria de ser a la presó. I possiblement jo estaria d'acord amb aquesta persona. Trump és un perill per Amèrica, per la UE, per l'OTAN i pel món. Recordo ara una imatge d'una estada meva a Espanya, a mitjan dels 80. Jo era en un acte del PSOE a València en què hi eren molts dirigents de la Internacional Socialista.
Miodrag Vlahovic, durant l'entrevista feta al Parlament. Foto: Hugo Fernández
I què hi feia vostè allí?
Jo hi era com a representant de la joventut de la Lliga dels Socialistes de Iugoslàvia. Felipe González va intervenir en una plaça amb 30.000 persones. Havia decidit entrar a l'OTAN, però tota la gernació va estar cridant durant trenta minuts: "OTAN no". Doncs amb perspectiva, ara podem dir que la destrucció de l'OTAN, si es produís, seria un esdeveniment molt negatiu. Una de les fórmules de l'èxit de la causa montenegrina va ser el de reclamar la independència alhora que apostar per ingressar a l'OTAN. I, de fet, una carta per ingressar a la UE és la de ser membres de l'OTAN. Si no fos així, seria impossible entrar a la Unió.
Va ser el ministre d'Exteriors que va negociar el referèndum d'autodeterminació de Montenegro i el reconeixement internacional del seu país. Van obtenir una independència sense sang. Això com s'aconsegueix?
A vegades ho he explicat dient que pel capçal de l'agulla de cosir es va fer passar el fil molt ràpidament, en un context internacional que era positiu o no molt negatiu, i vam persuadir els nostres amics internacionals de celebrar un referèndum, que es va fer sota unes condicions molt específiques.
Sí, vostès van acceptar alguns requisits difícils. Com una victòria del 55% en el referèndum del 2006. Ho van aconseguir per poc.
No vull entrar ara en què hagués passat si en lloc d'un 55% ens haguéssim quedat en un 54%.
Va ser difícil convèncer els països occidentals de la necessitat d'un referèndum d'autodeterminació?
Recordo les converses amb Javier Solana, aleshores l'alt representant per assumptes exteriors i seguretat de la UE. Vam estar molt en desacord, però Montenegro va acabar acceptant les condicions de la UE per fer efectiu el referèndum. Veníem d'un moment dramàtic com la guerra als Balcans, la causa de la sobirania montenegrina no era vista amb simpatia i enteníem que se'ns exigia uns requisits que havíem d'admetre. Vaig haver de viatjar a dos estats per explicar les nostres raons. Al Canadà i a Madrid. A Espanya, el ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, no volia parlar amb nosaltres. Era molt proserbi... Moratinos va fer part de la seva càrrega diplomàtica a Belgrad.
És interessant això que diu. Com va anar aquesta visita a Madrid? Estava molt neguitosa la diplomàcia espanyola?
Moratinos no em va rebre, però sí els seus subordinats al ministeri. El meu missatge va ser molt clar: en sis mesos, hi hauria referèndum. I també vaig explicar que la situació de Montenegro no tenia res a veure amb els casos de Catalunya i el País Basc, que era un altre context i una altra història. I al Canadà, on el moviment independentista quebequès va mostrar incomoditat amb la clàusula del 55%, vaig deixar clar que aquest requisit no havia de ser un precedent en cas d'un referèndum al Quebec.
[blockquote]"Vaig haver d'anar a Madrid per explicar el referèndum a Montenegro i el ministre Moratinos no em va voler rebre"[/blockquote]
Encara que el cas de Catalunya és molt diferent, en quines coses creu que els catalans ens podríem inspirar per avançar en el dret d'autodeterminació?
Quan, el 2017, vaig rebre el Memorial Trias Fargas, vaig fer unes declaracions en què deia que era necessària una enorme paciència. Les dues situacions són molt diferents. Aquí ningú et diu que no ets català. Allí sí que ens deien que no existíem com a poble. Aquí no es nega l'existència de la llengua catalana. Però sí que es negava la llengua montenegrina. Catalunya és el territori més desenvolupat d'Espanya. Nosaltres no. El segle XIX, Montenegro era un regne independent. No hi ha moltes similituds entre Catalunya i Montenegro, però n'hi ha una: és legítim que la gent demani la sobirania del seu territori. Dit això, seria molt erroni intentar donar consells als catalans. Però si m'ho pregunta, crec que és important ser persistents i moderns.
Què vol dir amb moderns?
Quan tens adversaris polítics, has de ser més modern que el teu adversari. No hem de buscar respostes als grans reptes buscant en el passat. I no és tan important que la teva fita sigui assolida en la teva vida. La fita és molt més important que la persona. Potser pot intuir a qui em refereixo, però jo no diré noms. Evidentment, si nosaltres haguéssim perdut el referèndum, hagués estat molt dolorós. Però qui soc jo per dir que soc més important que Montenegro? I Catalunya continuarà pervivint sense la seva independència. Deien de nosaltres que érem uns nacionalistes estúpids, però en realitat el que érem és uns patriotes. Vam saber esperar, fórem persistents i decisius.
Després de la independència, Montenegro va haver de construir el seu cos diplomàtic. Vostè ha estat ambaixador als Estats Units, la Santa Seu i el Canadà. Imagino que constituir una bona diplomàcia és una tasca feixuga. Com ho han fet?
És un llarg procés. Crec que la diplomàcia ha de tenir contingut i t'has de creure realment allò que estàs dient. Per crear un cos diplomàtic que realment serveixi el teu país has d'invertir molts esforços. Un estat viable necessita crear tres elements que siguin molt lleials al país: un exèrcit, una policia i una diplomàcia. Són les funcions genuïnes d'un estat. Nosaltres vam posar un llistó molt alt i encara no hem aconseguit disposar del cos diplomàtic que volíem. Per cert, quan va canviar el govern el 2021, vaig ser el primer ambaixador a ser remogut. Em van comunicar el cessament i tan sols vaig demanar que l'ajornessin unes hores ja que havia de rebre una condecoració de l'Orde de Malta i la volia rebre com a ambaixador.
