La globalització ens ha permès connectar tot el món amb poques hores de transport. El que fa dècades es trigava dies o setmanes a recórrer, actualment es pot fer en poc més d'un dia de trajecte. Ara bé, diuen que l'excepció fa la norma i hi ha punt del planeta que encara són bastant inaccessibles. Si pensem en punts aïllats ens ve al cap la selva amazònica, el desert del Sahara, els pols o els cims de les muntanyes més altes de l'Himàlaia: llocs inhòspits per a persones. 

Ara bé, hi ha una illa habitada que es considera una de les zones més aïllades del món i una de les més inaccessibles i que a més ha presenciat esdeveniments històrics: parlem de l'illa de Santa Helena.

L'illa, annexionada a la Corona britànica el 1816, se situa a uns 2.800 quilòmetres a l'est de Sud-àfrica, a 3.500 quilòmetres de l'est de l'Amèrica del Sud i a 4.000 quilòmetres del nord de l'Antàrtida. I aquestes, són les zones de terra ferma més properes. No té aeroport i només disposa d'una petita zona per embarcacions de petit format. 

La població més propera es troba a una illa a 2.000 quilòmetres, Tristà d'Acunya. Hi viuen uns 250 habitants, i els recursos de l'exterior els hi arriben de forma mensual en una petita embarcació des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i que té una duració de 7 dies. 

L'illa de Santa Helena és sobretot coneguda per ser el lloc on van desterrar a Napoleó després de la batalla de Waterloo de 1815. Els vencedors van enviar-hi a Napoleó i van poblar l'illa de Tristà d'Acunya per controlar-lo i evitar que s'escapés de nou a Europa. El conquistador francès va morir a l'illa 6 anys després.