El Vaticà ha establert un nou procediment per examinar les suposades aparicions marianes, així com altres fenòmens espirituals, que "per regla general" ja no es consideraran sobrenaturals i en què la Santa Seu tindrà l'última paraula per determinar si són dignes de devoció popular. Així consta en el document Normes per procedir en el discerniment de presumptes fenòmens sobrenaturals publicat aquest divendres, que substitueixen les dictades per Pau VI i entraran en vigor aquest diumenge 19 de maig, amb l'objectiu d'evitar confusions i estafes pròpies de l'era digital.
Segons ha explicat el prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Víctor Manuel Fernández, una de les novetats més importants del text és que, per evitar retards en el procés de recerca de les suposades aparicions, el procés de discerniment acabarà "no amb una declaració de supernaturalitate (de sobrenatural)".
La nova normativa, que va ser aprovada pel Papa el passat 4 de maig i replanteja el procés d'avaluació usat per l'Església catòlica i en definitiva aparta la qüestió de si les autoritats eclesiàstiques han de declarar com a sobrenatural una determinada visió, estigma o un altre esdeveniment aparentment d'inspiració divina. A partir d'ara, es podran dictar sis vots diferents per discernir els casos.
El primer dels vots és el Nihil obstat, pel qual no s'expressa cap certesa sobre l'autenticitat sobrenatural, però es reconeixen signes d'una acció de l'Esperit. S'anima al bisbe a avaluar el valor pastoral i a promoure la difusió del fenomen, incloses les peregrinacions. En segon lloc, està Prae oculis habeatur, pel qual es reconeixen signes positius, però també elements de confusió o riscos que requereixen discerniment i diàleg amb els destinataris. Pot caldre una clarificació doctrinal si hi ha escrits o missatges associats al fenomen.
En tercer lloc, pot optar-se per Curatur, pel qual es reconeixen elements crítics, però hi ha una àmplia difusió del fenomen amb fruits espirituals verificables. Es desaconsella una prohibició que pugui pertorbar els fidels, però es demana al bisbe que no fomenti el fenomen. En quart lloc, està Sub mandat, que dicta que les qüestions crítiques no estan relacionades amb el fenomen en si, sinó amb el mal ús que fan d'ell individus o grups. La Santa Seu confia al bisbe o a un delegat la guia pastoral del lloc.
En cinquè lloc, també es recull l'opció de Prohibetur et obstruatur, que estableix que, malgrat alguns elements positius, les criticitats i els riscos són greus. El Dicasteri demana al bisbe que declari públicament que no es permet l'afiliació i que expliqui els motius de la decisió.
I, en sisè lloc, la Declaratio de senar supernaturalitate, en la qual el bisbe està autoritzat a declarar que el fenomen no és sobrenatural basant-se en proves concretes, com la confessió d'un presumpte vident o testimoniatges creïbles de falsificació del fenomen. "Per regla general", aquestes conclusions "no inclouen la possibilitat de declarar que el fenomen sota discerniment és d'origen sobrenatural -és a dir, afirmar amb certesa moral que s'origina per una decisió estimada per Déu de manera directa", segons recull la norma.
Un cop que la recerca sobre una suposada aparició o esdeveniment espiritual hagi estat completada pel bisbe diocesà local i enviada al Vaticà amb la seva avaluació, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe respondrà amb una nota avaluativa amb una de les sis possibles respostes. Així, en lloc de comptar amb un dictamen definitiu sobre la naturalesa sobrenatural del presumpte esdeveniment, el dicasteri podrà -segons els casos- arribar a una conclusió positiva que "res s'oposa".
El cardenal Fernández ha manifestat que l'objectiu d'aquesta nova normativa és simplificar els procediments i poder arribar més ràpidament a una decisió sobre aquests suposats fenòmens sobrenaturals, la qual cosa és especialment important en l'era digital, sobretot per evitar estafes i sortejar aquells que "intenten guanyar diners a costa de les creences de la gent o manipular-la".
Les noves normes substitueixen íntegrament les anteriors, dictades pel Papa Pau VI el 1978, que no es van fer públiques fins al 2011. Entre altres coses, la nova normativa també regula l'ús del fals misticisme, així com l'ús d'imatges espirituals com a "mitjà o pretext per exercir control sobre les persones o dur a terme abusos". Per exemple, una de les monges víctimes del sacerdot jesuïta Marko Rupnik, va assegurar en declaracions a la premsa que solia invocar "la Santíssima Trinitat perquè fessin "trios sexuals".