En la part aragonesa pel trasllat de les obres de Sixena sempre s'ha respirat un cert aire de catalanofòbia. Es va posar en evidència, tal com va explicar aquest diari, amb les signatures d'un manifest de la plataforma "Sijena Sí" en què s'aplegaven entitats anticatalanistes del País Valencià i les Illes Balears. Per si encara quedava algun dubte d'aquesta realitat, aquesta setmana ha tornat a saltar a l'escena pública un nom que ja és un vell conegut: Jorge Español (Benabarri, 1961). La broma surt sola, però és ben cert que el seu cognom és un bon espòiler del seu paper al litigi.
L'advocat històric de Vilanova de Sixena en el cas ha decidit implicar-se de primera mà en la causa. Aquest dimarts es va presentar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) amb els tècnics de l'Aragó amb la voluntat d'examinar les pintures, tot i que la direcció del Museu tampoc el va deixar maniobrar al seu gust. Però no només això. Español ha trobat un altre enemic de primera línia: aquesta setmana, ha intentat aturar un acte de Rosalía al mateix Museu perquè creia que les vibracions podrien malmetre les pintures, però, l'actuació s'ha fet amb normalitat i ara diu que és la prova que l'"alarmisme" no estava justificat. Dues sortides de to que no són cap novetat en l'historial del personatge.
Un històric del litigi entre Catalunya i l'Aragó
L'historial d'Español en el litigi entre Catalunya i l'Aragó és molt llarg i difícil de resumir, però el que queda clar és que ha estat implicat en tots els processos. La seva gran victòria va ser quan va aconseguir que les obres del Museu de Lleida tornessin al Monestir de Sixena. Va ser la defensa del mateix poble i del govern de l'Aragó en les reclamacions de nul·litat de les compres fetes per la Generalitat a les monges del monestir, que finalment els tribunals aragonesos van reconèixer. En plena aplicació de l'article 155, el desembre de 2017 les obres van ser sostretes per la Guàrdia Civil per ordre del ministre de Cultura del moment, Íñigo Méndez de Vigo.
Arran de la resistència catalana al trasllat de les obres, que només va poder esberlar la intervenció de l'autogovern, Español va agafar una mena d'obsessió gairebé personal amb els consellers Lluís Puig i Santi Vila. També en representació de l'Aragó i de Vilanova de Sixena, va denunciar tots dos extitulars de Cultura per no executar l'ordre de trasllat de les obres. No fa gaire que Puig va quedar absolt pel suposat delicte de desobediència mentre que Vila encara es troba pendent de judici, però tot fa pensar que el resultat pot ser el mateix.
Declaracions incendiàries per totes bandes
"En determinats moments, el to és conciliador, proper, mesurat. Venen ganes d’abraçar-lo. Però quan grates, t’adones de l’estratègia" és una frase d'Albert Velasco, un dels grans especialistes en les obres de Sixena. L'historiador de l'art ha recuperat aquests dies un fil del 2016 analitzant el discurs de l'advocat i realment no té pèrdua. Mentre en articles a la premsa catalana reivindicava els vincles entre Catalunya i l'Aragó, a l'altra banda de la Franja parlava d'"adversaris" i de compartir l'art amb Catalunya "malgrat que no s'ho mereixin".
No són les úniques perles d'Español. L'advocat ha arribat a assegurar que el rescat de les obres fet pel català Josep Gudiol va ser una "carnisseria" i el va definir com "l'espoliador més gran de pintura romànica". Tot i que s'ha dedicat a reiterar constantment que la de Sixena no és cap causa política, compta amb un altre article en què diu que el cas és un "antídot contra l'expansionisme català". Per acabar de rematar el fals perfil apolític que abandera, a Español se li coneixen fotos amb legionaris i rojigualdes ben grans, i ha arribat a presentar el litigi com el "nou Compromís de Casp".
Contra els indults del procés
Una de les derrotes que ha de reconèixer Español és el seu intent d'aturar els indults. El xou que va crear és important, ja que va arribar a constituir una entitat només per mirar de frenar la mesura. I és que l'advocat, membre de "Sijena Sí", volia que la plataforma exercís aquest recurs. Finalment, però, no es van posar d'acord en "els emoluments i les condicions" que plantejava l'organització. En tot cas, "Sijena sí" va desitjar èxit a la plataforma Pro Patrimonium Sijena y Jerusalem que va impulsar Español per donar figura jurídica al recurs que volia presentar.
El motiu per presentar aquest recurs contra els indults no tenia res a veure amb el procés independentista, deia Español, sinó amb el fet que els polítics d'aquell Govern no havien complert amb el retorn de les obres a Sixena. En una entrevista, l'advocat deia llavors que aquell litigi va ser el "preludi" de la declaració d'independència: "Desobeir lleis i sentències era part de l'estratègia i al final se'ls jutjarà", deia. Sigui com sigui, l'intent en solitari de frenar els indults no va prosperar. No va convèncer ni tan sols el Suprem.
Condemna per anar contra el català
La sospita de catalanofòbia d'Español es va intuint pels fets, però també per una sentència judicial. Era l'any 2000 quan l'advocat defensava un client en un jutjat de Barcelona. El cas s'estava duent a terme en català i Español va demanar que es fes en castellà, ja que el seu desconeixement de la primera llengua podria crear una situació d'indefensió. La jutgessa va accedir a la traducció de tots els documents i procediments en castellà, però l'advocat no en va tenir prou i va mantenir-se en les crítiques.
A través de diversos escrits, va acusar la magistrada de ser "catalanitzant" i de participar en un procés que era "una autèntica presa de pèl". Va arribar a qüestionar la formació de la jutgessa i fins i tot va dir-li que la seva actuació podria ser anticonstitucional. El cas és que la magistrada se'n va atipar i va imposar-li una multa de 50.000 pessetes, el que ara equivaldria a uns 300 euros. Ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni el Tribunal Constitucional van comprar-li els recursos per evitar la sanció.
