Tot i el suposat amansiment de l'Iran pel que fa a la qüestió de les armes nuclears, d'Israel se senten amb insistència els tambors de guerra. Foto: Gallo/Getty.

Després de les fanfarronades, ve el temps de l'amansiment? Al capdavall de tres dies de visita a l'Iran, l'AIEA (Agència internacional de l'energia atòmica) va reconèixer dimecres que hi havia "molta feina a fer" pel que fa a l'afer nuclear, però que les converses amb Teheran havien estat "positives" (The Nacional).

Una nova missió de l'agència de l'ONU està programada, d'altra banda, per als pròxims 21 i 22 de febrer. Objectiu: renovar els fils del diàleg, parcialment trencat aquestes darreres setmanes, sobre el teló de fons de les sancions internacionals i de les amenaces iranianes amb relació a l'estret d'Ormuz (Washington Post, The New York Times).

A Israel, la por d'una nuclearització de l'Iran en un futur pròxim –una perspectiva reviscuda per un estudi nord-americà de què es fa ressò el CS Monitor–, sempre suscita sentiments contrastats. Si el primer ministre Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Ehud Barak, són clarament partidaris d'una intervenció militar, d'altres se'n mostren reticents (The Independent).

De pas per la conferència anual d'Herzliya, dedicada a la seguretat de l'Estat hebreu, l'excap de la CIA James Woolsey va reiterar la el seu prejudici per a l'ús de la força contra el règim dels mul·làs (Jerusalem Post). Un mètode que rebutja Richard Falk, relator especial de l'ONU, que propicia la instauració d'una "zona lliure d'armes nuclears a l'Orient Mitjà" (Al-Jazira).

Entre "falcons" i "coloms", qui guanyarà? Per a Los Angeles Times, la decisió final correspon a Netanyahu. I el diari nord-americà conclou: "Que faci prova de saviesa a l'hora de triar".