El novel·lista i assagista indi Pankaj Mishra va ser el primer no occidental a guanyar el Premi del Llibre de Leipzig per a l'Entesa Europea per la seva obra De las ruinas de los imperios. La rebellión contra Occidente y la metamorfosis de Asia (Galaxia Gutenberg). D'això fa gairebé deu anys i, des d'aleshores, l'obra d'aquest autor l'ha anat consolidant com una veu pont entre Occident i Orient i un crític de les polítiques hegemòniques occidentals. Ho ha tornat a demostrar en la seva darrera obra, Fanáticos insulsos, una crítica al model de globalització neoliberal.
En aquesta conversa amb Nació, durant la seva participació al Festival de les Humanitats de Dénia -on va intervenir en un debat sobre el declivi del paper d'Europa-, desplega un discurs molt sever envers l'actitud adoptada per la major part dels països europeus i els Estats Units davant la guerra reoberta a l'Orient Mitjà. Un conflicte que considera d'alt risc per a Occident.
Ha definit l'actual crisi a l'Orient Mitjà com a especialment perillosa per Occident. Per què?
És perillosa de dues maneres diferents. D'una banda, per Europa, si fa una política de seguidisme respecte dels Estats Units, queda involucrada en les mateixes línies de la política nord-americana a l'Iran o a Síria, el que ja és perillós en si mateix. Però, a més, la societat europea està dividida en aquest tema. Els polítics europeus, amb l'excepció del govern espanyol i d'Irlanda, no han tingut la percepció que alguna cosa s'està fent de manera equivocada. A França, Itàlia i, de manera molt important, Alemanya, països amb societats multiculturals, hi ha una part de la població que no és pròpiament provinent de l'Orient Mitjà però sí de països asiàtics i de l'Índia, que són especialment sensibles a la situació a l'Orient Mitjà, que senten de manera profunda. Ens hem de moure de manera molt acurada per evitar que la reobertura del conflicte a l'Orient Mitjà no reobri problemes de cohesió a les nostres societats. Hem de ser prudents perquè molta gent de les nostres societats se senten interpel·lades per aquesta crisi, els afecta profundament i senten que no tenen veu. És una situació extrema que recorda molt la que vam viure amb motiu de la guerra de l'Iraq.
[noticia]266938[/noticia]
Creu que el suport acrític dels Estats Units i la Unió Europea a Israel pot ser contraproduent per a les potències occidentals?
De forma molt evident. Contraproduent i, com dèiem, potencialment perjudicial. Per això seria important que Europa adoptés una visió i una posició diferents a les dels Estats Units. La política de Washington és complicada. No només no critica la línia d'Israel, sinó que li dona un suport incondicional i cec. Hi ha moltes raons per les quals els Estats Units adopten aquesta actitud, que té elements irracionals. Si observem l'opinió pública dels EUA, veiem que un sector rellevant -que en algunes enquestes ha arribat al 76%- defensa un alto el foc. Europa no es pot permetre no replantejar la seva posició davant d'aquesta situació.
Però l'Administració nord-americana ha anat modulant el discurs en aquesta crisi.
Hem vist Joe Biden dient coses horribles, com negar que fos certa l'evidència de les imatges dels bombardejos israelians sobre la població civil. El president nord-americà també ha dit que els responsables palestins estan inflant les xifres de morts a Gaza. Quan els organismes internacionals estan assegurant que són certes. Hem vist, per tant, tot un president dels Estats Units mentint.
[blockquote]"És una cosa que hem d'entendre, ens agradi o no: Israel només podrà estar en pau si els palestins assoleixen de la seva llibertat"[/blockquote]
En aquesta conversa amb Nació, durant la seva participació al Festival de les Humanitats de Dénia -on va intervenir en un debat sobre el declivi del paper d'Europa-, desplega un discurs molt sever envers l'actitud adoptada per la major part dels països europeus i els Estats Units davant la guerra reoberta a l'Orient Mitjà. Un conflicte que considera d'alt risc per a Occident.
Ha definit l'actual crisi a l'Orient Mitjà com a especialment perillosa per Occident. Per què?
És perillosa de dues maneres diferents. D'una banda, per Europa, si fa una política de seguidisme respecte dels Estats Units, queda involucrada en les mateixes línies de la política nord-americana a l'Iran o a Síria, el que ja és perillós en si mateix. Però, a més, la societat europea està dividida en aquest tema. Els polítics europeus, amb l'excepció del govern espanyol i d'Irlanda, no han tingut la percepció que alguna cosa s'està fent de manera equivocada. A França, Itàlia i, de manera molt important, Alemanya, països amb societats multiculturals, hi ha una part de la població que no és pròpiament provinent de l'Orient Mitjà però sí de països asiàtics i de l'Índia, que són especialment sensibles a la situació a l'Orient Mitjà, que senten de manera profunda. Ens hem de moure de manera molt acurada per evitar que la reobertura del conflicte a l'Orient Mitjà no reobri problemes de cohesió a les nostres societats. Hem de ser prudents perquè molta gent de les nostres societats se senten interpel·lades per aquesta crisi, els afecta profundament i senten que no tenen veu. És una situació extrema que recorda molt la que vam viure amb motiu de la guerra de l'Iraq.
[noticia]266938[/noticia]
Creu que el suport acrític dels Estats Units i la Unió Europea a Israel pot ser contraproduent per a les potències occidentals?
De forma molt evident. Contraproduent i, com dèiem, potencialment perjudicial. Per això seria important que Europa adoptés una visió i una posició diferents a les dels Estats Units. La política de Washington és complicada. No només no critica la línia d'Israel, sinó que li dona un suport incondicional i cec. Hi ha moltes raons per les quals els Estats Units adopten aquesta actitud, que té elements irracionals. Si observem l'opinió pública dels EUA, veiem que un sector rellevant -que en algunes enquestes ha arribat al 76%- defensa un alto el foc. Europa no es pot permetre no replantejar la seva posició davant d'aquesta situació.
Però l'Administració nord-americana ha anat modulant el discurs en aquesta crisi.
Hem vist Joe Biden dient coses horribles, com negar que fos certa l'evidència de les imatges dels bombardejos israelians sobre la població civil. El president nord-americà també ha dit que els responsables palestins estan inflant les xifres de morts a Gaza. Quan els organismes internacionals estan assegurant que són certes. Hem vist, per tant, tot un president dels Estats Units mentint.
[blockquote]"És una cosa que hem d'entendre, ens agradi o no: Israel només podrà estar en pau si els palestins assoleixen de la seva llibertat"[/blockquote]
La política del govern d'Israel, amb una forta presència de l'extrema dreta, pot acabar sent també contraproduent per a la causa d'Israel?
Profundament contraproduent perquè darrera d'aquesta acció de Beniamin Netanyahu no hi ha cap pla. Israel només podrà estar en pau si els palestins assoleixen de la seva llibertat. Això és una cosa que hem d'entendre, ens agradi o no. Hamàs és una organització militar que està fent tot això com una tàctica seva engegada el 7 d'octubre. Un cop es va derruir la seva frontera de seguretat, això no té marxa enrere. I Israel ha de donar seguretat als seus i en aquests moments no pot donar ni pau ni seguretat al seu poble. L'única manera perquè Israel pugui reeixir d'aquesta crisi i sentir-se segur és que la gent que ha fet fugir de la seva terra pugui tenir un lloc on viure.
Abans ha esmentat el govern espanyol. Com ha vist la posició d'Espanya en aquesta crisi?
El que hem vist les persones que vivim a Europa des d'un origen oriental és que Espanya, juntament amb Irlanda, ha estat dels pocs països que han mostrat una disposició diferent a entendre el conflicte entre els aliats occidentals. Evidentment que hem d'aturar Hamàs! Però Espanya i Irlanda han mostrat seny des d'Europa, expressant que no podem mirar com si res mentre moren milers de nens. Pedro Sánchez va ser el primer líder europeu que es va manifestar en favor d'un alto el foc i com a mínim va ser un gest per intentar aturar el que està passant, enfront l'actitud de la majoria d'estats europeus.
[noticia]266541[/noticia]
Vostè ha pogut contemplar de prop el triomf del Brexit i del populisme de dretes a Gran Bretanya. Com explica l'èxit de les forces del trumpisme global als EUA i al Regne Unit?
Crec que hi ha països que han perdut part del seu poder, principalment econòmic. Quan el que han estat grans potències comencen a perdre la seva hegemonia, les seves societats es troben en un moment molt delicat. Si aquest canvi de posició no se sap gestionar, poden succeir situacions perilloses. Sorgeixen moviments com va ser el del Brexit, amb afirmacions fantasioses, que són nostàlgies del poder perdut. Exactament igual que el Make America Great Again, el moviment MAGA que dona suport a Donald Trump i que es basen en un missatge de fantasies imperialistes. Però pensem que la posició de l'Administració Biden enarborant una lluita amb la Xina s'assembla bastant a la de Donald Trump. Són situacions perilloses perquè és defensar la mateixa posició de grandesa de Trump.
L'Índia celebrarà eleccions aquest any. Quin paper està jugant el govern del primer ministre Modi en l'escena internacional?
Seran unes eleccions interessants, a celebrar la propera primavera. El primer ministre Narendra Modi les afrontarà amb una oposició que fins ara ha estat bastant dividida. Però si això canviés i l'oposició s'unís, seria un escenari diferent. Modi té la seva principal base de suport al nord, la part més densament poblada de l'Índia. Modi i el seu govern hinduista conservador està perdent posicions al sud i l'est del país. També s'ha de tenir en compte que a l'Índia el partit que controla el govern és qui té més possibilitats de romandre al poder. Així va passar amb el Partit del Congrés i també ara amb el Bharatija Janata Party. Però veig en aquests moments a Modi com a mancat d'idees. El país ha perdut robustesa econòmica i el seu radicalisme hindú l'ha enfrontat a les minories religioses. Si afegeixes el seu component antimusulmà i antipakistanès en un context de crisi econòmica, ofereix una perspectiva d'estrès. Estic convençut que Modi no és la figura ideal per dirigir el país. Si l'oposició fos capaç d'organitzar-se, Modi tindria problemes per continuar.
[blockquote]"La gent de mitjana edat ens llancem pedres contra el nostre terrat, l'esperança està en els joves que ara no tenen posicions de poder però avancen amb voluntat"[/blockquote]
Escoltant-lo, es fa difícil no sentir cert pessimisme. On queda l'esperança en aquest inici d'any?
L'esperança està en la gent jove. Les persones de mitjana edat, com jo mateix, s'estan autolesionant excessivament llançant-se pedres contra el propi terrat. Mentre aquesta gent estigui en posicions de poder, soc molt pessimista. Però les noves generacions que ara no tenen posicions de poder sí que tenen una visió diferent i realista del món, i ho estem veient en la reacció que s'ha produït davant la guerra a Gaza. Crec que aquests joves que avancen tenen una voluntat poderosa.
Hi ha hagut reaccions de protesta contra governs ultraconservadors, com hem vist a les eleccions de Polònia, en què el paper dels joves ha estat determinant. En altres casos, però, no ha anat així.
També ho hem vist a les eleccions espanyoles. Polònia i Espanya han estat dos exemples, i tots dos han defensat posicions favorables a l'alto el foc a l'Orient Mitjà. I això és molt important. També ha estat el cas de Portugal. Són països que han tingut en el seu moment transicions complexes cap a la democràcia i que ara tenen una mirada diferent sobre el futur al que té un Regne Unit, que havia format part del mainstream d'Europa i amb el Brexit va apostar per polítiques de fantasia. Veig en la joventut d'Espanya una mirada més positiva sobre el futur.
Profundament contraproduent perquè darrera d'aquesta acció de Beniamin Netanyahu no hi ha cap pla. Israel només podrà estar en pau si els palestins assoleixen de la seva llibertat. Això és una cosa que hem d'entendre, ens agradi o no. Hamàs és una organització militar que està fent tot això com una tàctica seva engegada el 7 d'octubre. Un cop es va derruir la seva frontera de seguretat, això no té marxa enrere. I Israel ha de donar seguretat als seus i en aquests moments no pot donar ni pau ni seguretat al seu poble. L'única manera perquè Israel pugui reeixir d'aquesta crisi i sentir-se segur és que la gent que ha fet fugir de la seva terra pugui tenir un lloc on viure.
Abans ha esmentat el govern espanyol. Com ha vist la posició d'Espanya en aquesta crisi?
El que hem vist les persones que vivim a Europa des d'un origen oriental és que Espanya, juntament amb Irlanda, ha estat dels pocs països que han mostrat una disposició diferent a entendre el conflicte entre els aliats occidentals. Evidentment que hem d'aturar Hamàs! Però Espanya i Irlanda han mostrat seny des d'Europa, expressant que no podem mirar com si res mentre moren milers de nens. Pedro Sánchez va ser el primer líder europeu que es va manifestar en favor d'un alto el foc i com a mínim va ser un gest per intentar aturar el que està passant, enfront l'actitud de la majoria d'estats europeus.
[noticia]266541[/noticia]
Vostè ha pogut contemplar de prop el triomf del Brexit i del populisme de dretes a Gran Bretanya. Com explica l'èxit de les forces del trumpisme global als EUA i al Regne Unit?
Crec que hi ha països que han perdut part del seu poder, principalment econòmic. Quan el que han estat grans potències comencen a perdre la seva hegemonia, les seves societats es troben en un moment molt delicat. Si aquest canvi de posició no se sap gestionar, poden succeir situacions perilloses. Sorgeixen moviments com va ser el del Brexit, amb afirmacions fantasioses, que són nostàlgies del poder perdut. Exactament igual que el Make America Great Again, el moviment MAGA que dona suport a Donald Trump i que es basen en un missatge de fantasies imperialistes. Però pensem que la posició de l'Administració Biden enarborant una lluita amb la Xina s'assembla bastant a la de Donald Trump. Són situacions perilloses perquè és defensar la mateixa posició de grandesa de Trump.
Pankaj Mishra durant l'entrevista amb Nació. Foto: Festival de les Humanitats.
L'Índia celebrarà eleccions aquest any. Quin paper està jugant el govern del primer ministre Modi en l'escena internacional?
Seran unes eleccions interessants, a celebrar la propera primavera. El primer ministre Narendra Modi les afrontarà amb una oposició que fins ara ha estat bastant dividida. Però si això canviés i l'oposició s'unís, seria un escenari diferent. Modi té la seva principal base de suport al nord, la part més densament poblada de l'Índia. Modi i el seu govern hinduista conservador està perdent posicions al sud i l'est del país. També s'ha de tenir en compte que a l'Índia el partit que controla el govern és qui té més possibilitats de romandre al poder. Així va passar amb el Partit del Congrés i també ara amb el Bharatija Janata Party. Però veig en aquests moments a Modi com a mancat d'idees. El país ha perdut robustesa econòmica i el seu radicalisme hindú l'ha enfrontat a les minories religioses. Si afegeixes el seu component antimusulmà i antipakistanès en un context de crisi econòmica, ofereix una perspectiva d'estrès. Estic convençut que Modi no és la figura ideal per dirigir el país. Si l'oposició fos capaç d'organitzar-se, Modi tindria problemes per continuar.
[blockquote]"La gent de mitjana edat ens llancem pedres contra el nostre terrat, l'esperança està en els joves que ara no tenen posicions de poder però avancen amb voluntat"[/blockquote]
Escoltant-lo, es fa difícil no sentir cert pessimisme. On queda l'esperança en aquest inici d'any?
L'esperança està en la gent jove. Les persones de mitjana edat, com jo mateix, s'estan autolesionant excessivament llançant-se pedres contra el propi terrat. Mentre aquesta gent estigui en posicions de poder, soc molt pessimista. Però les noves generacions que ara no tenen posicions de poder sí que tenen una visió diferent i realista del món, i ho estem veient en la reacció que s'ha produït davant la guerra a Gaza. Crec que aquests joves que avancen tenen una voluntat poderosa.
Hi ha hagut reaccions de protesta contra governs ultraconservadors, com hem vist a les eleccions de Polònia, en què el paper dels joves ha estat determinant. En altres casos, però, no ha anat així.
També ho hem vist a les eleccions espanyoles. Polònia i Espanya han estat dos exemples, i tots dos han defensat posicions favorables a l'alto el foc a l'Orient Mitjà. I això és molt important. També ha estat el cas de Portugal. Són països que han tingut en el seu moment transicions complexes cap a la democràcia i que ara tenen una mirada diferent sobre el futur al que té un Regne Unit, que havia format part del mainstream d'Europa i amb el Brexit va apostar per polítiques de fantasia. Veig en la joventut d'Espanya una mirada més positiva sobre el futur.
