
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha arribat a un acord amb diversos ministres per dimitir i lliurar el poder a un govern negociat de coalició si l'ajuden a guanyar la moció de confiança que es votarà aquest divendres. Segons han revelat fonts governamentals a l'agència Reuters, els ministres implicats en l'acord estan encapçalats pel ministre de Finances, Evangelos Venizelos.
Papandreu ha admès aquest dijous que dilluns va cometre un error en anunciar la convocatòria d'un referèndum sobre el pla de rescat acordat la setmana passada amb la Unió Europea. "Venizelos li ha dit que ha de fer una sortida elegant tant per ell mateix com pel bé del partit, i que els ministres l'ajudaran a fer-ho", ha remarcat, i ha matisat que "això si sobreviu a la moció de confiança, cosa que no està segur en absolut".
Per la seva banda, fonts de Nova Democràcia han assegurat que creuen que hi haurà un govern apolític que governarà entre un mes i sis setmanes i que la dimissió de Papandreu "és clau". Tots dos partits estan d'acord que aquest govern provisional ratifiqui l'acord de rescat i després convoqui eleccions.
Alts càrrecs de l'oficina del primer ministre no han volgut fer declaracions sobre les discussions d'aquest dijous al gabinet, segons ha informat Reuters.
Cop d'efecte dels líders del G-20
Aquest dijous ha començat la cimera del G-20 a Canes. Els líders mundials reunits han acordat dissenyar un pla perquè l'economia mundial torni a créixer de manera equilibrada. El pla passa perquè Itàlia redueixi el seu deute i el seu dèficit públics, segons un esbós d'un comunicat de la cimera difós per Reuters del qual es desprèn que els països del G-20 es comprometen a coordinar les seves accions i polítiques en un pla que instaria els països amb elevats dèficits pressupostaris a consolidar els seus comptes i a aquells amb superàvit a enfortir la seva demanda interna.
El comunicat final es donarà a conèixer el divendres a la tarda en la que serà l'última cimera de França en la seva presidència del G-20. En una trobada que s'ha vist eclipsada per la crisi grega, el document revela que el G-20 està estudiant una proposta del Fons Monetari Internacional per crear una nova línia de crèdit de curt termini per ajudar els països amb problemes econòmics que s'escapen del seu control.
També contemplaria injectar milers de milions de dòlars a l'economia mundial mitjançant una segona assignació especial de drets especials de la moneda de l'FMI. Una mesura d'aquest tipus ajudaria a calmar la preocupació per la crisi de la zona euro, que està sacsejant els mercats borsaris i de bons.
El president francès, Nicolas Sarkozy, s'havia proposat utilitzar la presidència anual del G-20 per aconseguir fites ambicioses, com una reestructuració del sistema financer global i mesures per reduir la volatilidad en els mercats de matèries primeres, però ha hagut de descartar-ho arran de la crisi a Grècia.
Amb la pertinença de Grècia a la zona euro a l'aire, l'esborrany del comunicat s'ha centrat en el temor que si Itàlia no pot posar les seves finances en ordre, pugui seguir els passos de Grècia i necessitar un rescat. "Itàlia es compromet a equilibrar el seu pressupost per al 2013", assenyala l'esborrany.
L'establitat de l'euro, més important que Grècia
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat aquest dijous que l'estabilitat de l'euro és una prioritat més important que garantir la continuïtat de Grècia a l'eurozona. En una roda de premsa durant la cimera del G-20, Merkel ha reiterat que Grècia no rebrà el sisè tram d'emergència de l'FMI i la UE fins que no doni un suport clar al nou paquet de rescat acordat pels dirigents europeus en la cimera de la setmana passada.
"El que compten són les accions", ha dit Merkel, mentre que Sarkozy s'ha mostrat satisfet pels efectes que els seus gestos han tingut en Papandreu, tot i que ha insistit que el país haurà de demostrar que vol seguir a l'eurozona complint els seus compromisos.
"L'euro implica responsabilitats per a tots aquells que hi participen. Hi ha una solidaritat entre tots els seus membres, però s'han de respectar unes regles mínimes comunes", ha avisat Sarkozy, que ha confessat estar "molt content que hi hagi polítics a Grècia que entenen aquest missatge".