París recordarà aquest cap de setmana les 130 persones que van morir en el primer gran atemptat coordinat per Estat Islàmic en una capital europea. Nou terroristes van sembrar el pànic la nit del 13 de novembre de 2015, repartits en diferents zones de la capital gala. Tres d'ells es van immolar i van matar a una persona al costat de l'Estadi de França, a Saint-Denis, mentre que altres tres van disparar de manera indiscriminada contra bars i terrasses de la zona centre i van deixar 39 víctimes mortals. L'escenari més tràgic va ser la sala de concerts Bataclan, assaltada a cop de fusells i explosius mentre el grup Eagles of Death Metal oferia un concert. La sala reobrirà avui amb un recital de l'artista anglès Sting, un concert on es tindran molt presents les 90 persones assassinades ara fa un any dintre el recinte.

Les principals autoritats del país, el president de França, François Hollande, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo i l'alcalde de Saint-Denis, Didier Paillard, recorreran els escenaris i inauguraran plaques commamoratives a tots els llocs on hi va haver víctimes mortals. Els actes començaran a les 9.00 a l'Estadi de França i conclouran dues hores més tard en Bataclan, previ pas per la resta d'escenaris.

L'Elisi ha informat en un comunicat que les cerimònies "estaran marcades per una gran sobrietat" per petició expressa de familiars de víctimes.

Una acció d'Estat Islàmic

La cadena d'atemptats va ser reivindicada pel grup terrorista Estat Islàmic, que perpetrava així el seu primer gran atemptat en una capital europea. El 22 de març de 2016 va tornar a actuar a Brussel·les, amb una cèl·lula vinculada precisament als atemptats de París, tot i que els jihadistes també han intentat deixar el seu segell amb un atropellament massiu en Niça --86 morts--, l'assassinat de dos policies a Magnanville i el d'un sacerdot a la regió de Normandia.

En aquest últim any, les autoritats han intentat donar llum a uns atacs amb múltiples ramificacions i amb arrels a Síria, d'on haurien partit les ordres. L'únic terrorista supervivent del comando de París, Salah Abdeslam, ha estat detingut el 18 de març d'aquest any al barri de Brussel·les de Molenbeek, però es nega a col·laborar.

Els investigadors van assumir en un primer moment que el "cervell" dels atemptats havia estat Abdelhamid Abaaoud, un belga d'origen marroquí --com Abdeslam-- que va ser abatut el 18 de novembre de 2015 durant una batuda de les forces d'elit franceses en un habitatge de Saint-Denis. Tot i això, Abaaoud hauria quedat relegat a un paper menor.

Abaaoud va fer pel que sembla tasques de coordinació, similars a les quals se li atribueixen a l'últim nom que s'ha sumat a la llista d'implicats en la massacre de París: Oussama Atar. Des de Síria, hauria realitzat tasques d'organització, segons fonts esmentades pel diari Le Monde.

Les investigacions portaven mesos donant voltes al nom d''Abou Ahmad', un sobrenom de guerra que figurava vinculat tant als atemptats de París com els de Brussel·les. Finalment, s'ha constatat que "Abou Ahmad" s'ocultava Atar, identificat mitjançant fotografies per un dels terroristes enviats a Europa.

Una font pròxima a les investigacions esmentada per Reuters ha aclarit que Lligar tampoc seria l'últim en la cadena de comandament. "Tot i que hi hagi poques possibilitats de portar davant de la Justícia al 'cervell' (dels atemptats), estaria bé saber el seu nom", ha reconegut Emmanuel Domenach, que estava a la sala Bataclan quan va ser atacada.

El cap dels serveis d'Intel·ligència exterior, Bernard Bajolet, ha assegurat el maig durant una comissió parlamentària que ja s'havia identificat a tots els responsables dels atemptats, tot i que una altra font esmentada per Reuters ha descartat que s'hi hagi aconseguit desentranyar tota la cadena.

França encara està en Estat d'Emergència 12 mesos després

A peu de carrer, el record del 13-N segueix molt present, tant per l'impacte que va suposar i que encara persisteix com per les conseqüències pràctiques que ha comportat. Hollande ha decretat després dels atemptats un estat d'emergència que segueix vigent i va fer marxa enrere a tota mesura que suposés una retallada de les forces de seguretat.

Militars armats continuen patrullant algunes de les zones més simbòliques i turístiques de París i s'ha intensificat la vigilància dels potencials focus de radicalització. La comunitat musulmana, per part seva, ha denunciat una estigmatització enfront dels qui vinculen islam i terrorisme.

En el terreny polític, s'ha disparat el debat sobre els límits entre seguretat i llibertat. La dreta ha criticat al Govern per la seva suposada tebior, mentre que els socialistes han agreujat la seva divisió interna amb mesures com la retirada de la nacionalitat per als condemnats per terrorisme.

La seguretat serà previsiblement un dels grans temes de la campanya per a les eleccions d'abril i maig del pròxim any. Els sondejos donen per fet que França girarà a la dreta, amb els socialistes relegats a la irrellevància i amb Els Republicans i el Front Nacional mà a mà a la segona volta.