No és fàcil ser una activista feminista a Turquia. El cas de Pinar Selek ho corrobora. Sociòloga, escriptora, antimilitarista i defensora de la causa kurda, Selek va créixer en una Turquia que ha fet del seu nacionalisme en contra dels kurds, el paper central de l'exèrcit i els valors patriarcals el seu senyal d'identitat. Empresonada sense proves i acusada de terrorisme, ha patit les presons turques. Ara viu a l'exili i imparteix classes de sociologia a la Universitat de Niça.
El PEN català li ha atorgat el Premi Veu Lliure 2024 que es lliura a figures del món cultural que s'han caracteritzat pel seu combat pel dret de persones i col·lectius marginats. L'olla militar turca (Saldonar) permet ara llegir-la en català. En aquesta entrevista adverteix de l'enduriment del règim de Recep Taiyip Erdogan mentre, per sota de la repressió quotidiana, la societat bull.
Moltes felicitats, en primer lloc, pel Premi Veu Lliure 2024.
Moltes gràcies. Aquest premi del PEN català és per mi un pont, un enllaç que viurà més temps que jo. Així ho sento.
Al llibre L’olla militar turca explica tots els mecanismes de construcció de sexe dominant al seu país. La circumcisió és el primer d'aquests mecanismes?
La circumcisió és una obligació religiosa per als nois joves musulmans i jueus, que normalment es fa als hospitals quan són joves. Pel que fa a Turquia, s'hi celebra com un ritu de pas. És el primer pas cap a l'estatus hegemònic de la masculinitat. És un calvari que cada nen passa sol. Tot sol, però envoltat d'un ritual sagrat, farcit de diferents símbols que corresponen a la representació de la masculinitat hegemònica ancorada en la seva imaginació. Aquesta primera etapa també marca el tall del cordó umbilical entre els fills i les mares.
Segons vostè, un cert model de masclisme convergeix amb el militarisme, el nacionalisme turc i el rebuig de la diferència, com poden ser els armenis, els kurds i totes les minories. Aquest model de masculinitat és l'eix de tot el sistema de valors a Turquia?
Turquia ofereix exemples rics de com es construeix el masclisme hegemònic a través de múltiples relacions de poder entrellaçades i reforçades mútuament. Així, el poder polític es construeix a partir dels poders socials. Això vol dir que la identitat dominant és la d'un home heterosexual, turc, musulmà i sunnita. Davant d'aquesta identitat hegemònica, les dones, les persones LGBTIQ+, així com les minories ètniques i religioses, estan simbòlicament “feminitzades”. És a dir, els kurds no només s'enfronten al nacionalisme, sinó també a la violència de gènere, tant simbòlicament com concretament. Aquesta realitat, viscuda de manera molt explícita, també facilita la solidaritat entre diferents moviments socials.
No pot sortir de França. Quin és l'estat del seu expedient a Turquia?
És difícil resumir la història de la terrible persecució legal a què em sotmeten. Va ser el juliol de 1998 quan va començar l'horror després de la meva negativa a revelar a la policia turca els noms dels kurds que vaig entrevistar... Malgrat la intensitat de la tortura, vaig aconseguir defensar les normes d'ètica professional, que es poden comparar amb les mèdiques o amb la confidencialitat dels advocats. Davant la meva resistència, em vaig veure envoltada d'horror. Un mes després, mentre era a la presó, vaig saber per la televisió que el govern turc havia decidit convertir-me en terrorista acusant-me fal·laçment d’estar implicada en un atemptat, tot i que s'ha comprovat clarament que l'explosió en qüestió va ser un accident. Vaig ser durament castigada.
"El govern turc va decidir convertir-me en terrorista acusant-me d’estar implicada en un atemptat, tot i que s'ha comprovat que l'explosió en qüestió va ser un accident"
Ha estat processada i l'han absolt en diverses ocasions, però la persecució contra vostè continua. Com és possible?
Sí. Després de dos anys i mig de presó i quatre absolucions, els anys 2006, 2011 i 2014, he patit, i fins avui, assetjament polític i judicial. El càstig més gran va ser haver estat escollida, pel règim turc, com l'actriu principal d'aquesta pel·lícula de terror que van anomenar "Procés". Encara que la meva resistència consisteix a no actuar en aquesta pel·lícula dolenta, em veig obligat a comentar-la, des de fa més de vint-i-cinc anys.
I tot i ser absolta des d'aleshores quatre vegades, em vaig trobar, tanmateix, una vegada més immersa en el malson de l'arbitrarietat, a causa dels recursos demanats contra aquestes absolucions per la Fiscalia turca, que em van portar a la condemna a cadena perpètua pel Tribunal Suprem. Per tant, és en absència que el 28 de juny de 2024, el Tribunal d'Apel·lació d'Istanbul va tornar a examinar el meu cas i va decidir mantenir l'ordre de detenció, exigint que comparegués davant el tribunal en una futura audiència... fixada per al 7 de febrer de 2025.
He llegit que, quan va entrar a la presó, li van preguntar a quina zona volia anar i que va triar estar amb les dones kurdes. Per què?
Sí, quan em van detenir estava immersa en les meves investigacions sobre el moviment kurd i encara em quedaven moltes preguntes per fer... Acabava de descobrir una realitat que m’era estranya. Així que volia anar més enllà.
Ha explicat que, a l'inici de l'etapa a la presó, les condicions eren millors que en altres moments. Qui governava, Bülent Ecevit?
Quan vaig estar empresonada hi havia una coalició nacionalista en la qual hi havia Ecevit, que representava el kemalisme nacionalista. Les condicions que ens van oferir, amb una mica més de llibertat, van ser degudes a la gran resistència a la presó i a l'acostament a la Unió Europea. Però no va durar gaire. Van construir noves presons d'alta seguretat basades en l'aïllament i van traslladar els presos a la força. Quan dic a la força, em refereixo a desenes de morts, diversos centenars de mutilats.
És un estat molt militaritzat. Com han evolucionat les relacions històricament conflictives entre l'exèrcit i Erdogan?
El govern, durant el seu llarg mandat, va prendre el control de tot el sistema estatal. Va desmantellar aquest sistema per construir-ne un de nou. Així que l'exèrcit és ara el seu exèrcit. La resta d'elements del passat estan marginats.
"L'Estat es va fundar sobre el genocidi dels armenis i les massacres dels kurds, el que va donar al règim una dimensió autoritària"
Turquia és una dictadura, tal com l'entenem a Europa? O és més complex?
El camp polític específic de Turquia avui dia resulta d'equacions sociopolítiques massa complexes i s’han de tractar exhaustivament. L'Estat es va fundar sobre el genocidi dels armenis i les massacres dels kurds, el que va donar al règim una dimensió autoritària. El Partit de la Justícia i el Progrés (AKP) no és ni més democràtic ni menys autoritari que els governs anteriors. No oblidem que abans de l'AKP, sota governs anteriors, el nombre de presos polítics era de vint a trenta mil. Ja entre 1992 i 1993, uns dos mil intel·lectuals i activistes van ser assassinats.
Com es pot definir el partit d'Erdogan?
L'AKP és neoconservador-neoliberal a l’estil islàmic, i va arribar al poder amb la promesa de la democràcia i amb el suport del capitalisme occidental. Els primers anys hi va haver canvis de façana, però ràpidament es van implantar nous mètodes de repressió, marcats pel liberalisme econòmic, el conservadorisme social i el pragmatisme polític. L'especificitat de l'AKP prové de les seves fantasies neootomanes, s'ha integrat a l'estructura estatal tot eliminant els vells marcs, però no els actes arbitraris.
També hi ha una guerra transfronterera en la qual Turquia s'ha tornat a comprometre contra els kurds. El context de guerra es restableix cruelment al país i la repressió s'està tornant més letal. És a tot arreu, però domina a les regions kurdes d'una manera molt brutal. Les ciutats que havien tingut petites experiències democràtiques es van enfosquir després de la intervenció dels seus ajuntaments per part de l'Estat, amb detencions massives i assassinats. Cada hora surt nova informació: empresonaments, tortures, massacres, prohibicions... Turquia travessa un túnel d'horror i no sé si se n'escaparà.
Vostè simbolitza, en una sola persona, totes les rebel·lions del seu país: dona, feminista, sensible a la causa kurda, antimilitarista i denunciadora de la situació social.
Sí, per sort, formo part d'un moviment social que existeix malgrat la repressió. Formo part d'una generació que va créixer amb la convergència de lluites, i això té una influència social que té conseqüències: aprenentatge de lluites comunes, difusió de conceptes, encreuament de discursos. Com va dir Angela Davis: "Els murs que s’ensorren es converteixen en ponts". A Turquia, gràcies a aquests ponts, la protesta continua enderrocant altres murs. Les esquerdes apareixen. Sota l'extrema violència que destrueix la possibilitat mateixa de l'acció col·lectiva, l'espai activista a Turquia aconsegueix crear “revoltes sorprenents”. Però no és fàcil: la solidaritat internacional és imprescindible per arribar fins al final.