El president del Barça, Sandro Rosell, amb el conseller delegat de Qatar Airways, Akbar Al Baker, el març d'enguany. Foto: FCB.

"Qatar és el país islàmic més obert i occidental. Vaig viure allí durant dos anys amb la meva família i em van tractar molt bé, vaig deixar-hi molts amics musulmans." Així es va expressar, el 2011, el llavors entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, en ser preguntat sobre l'entrada de Qatar Foundation a la samarreta del primer equip. Ara, el periodista igualadí Mon Sanromà publica el llibre Qatar, el país més ric del món (Edicions de 1984), que descriu al detall el funcionament de l'emirat, tan envers els nacionals com els estrangers, tan en política interior com els interessos a l'exterior. "Qatar, per a alguns és una sort, una terra d'oportunitats; per d'altres, per al 80% de de la gent que hi viu, és un infern", denuncia.

Sanromà, que va viure al país durant dos anys i mig treballant com a auxiliar de vol a Qatar Airways, és conscient que el país "té coses molt bones", que és les que descrivia Guardiola, però també "molt dolentes", que s'amaguen a la comunitat internacional. I les mostra. "Es presenten com una democràcia, però a Qatar els partits hi estan prohibits, et poden matar per ser homosexual, legalment. I és diferent si ets un immigrant occidental o del subcontinent asiàtic", exposa. "També et poden empresonar per criticar mínimament a l'emir, com li ha passat al poeta Muhammad Ibn Al Dheeb Al Ajam, importen milers de treballadors enganyats i mantenen tota una maquinària d'explotació del treballador africà i asiàtic que és pur racisme, el treballador no pot marxar del país si el seu cap no li permet...", continua llistant.

Fet i fet, la situació política i social que Sanromà descriu al llibre no dista gaire de les realitats de Kuwait, l'Aràbia Saudita, el Iemen, Bahrain... "Però, com a mínim, el govern de l'Aràbia Saudita no es vanta de ser el futur del món àrab, no vol que tots els països occidentals l'admirin, no patrocina el principal programa de debats de la BBC World... Qatar va pel món donant lliçons de democràcia, de cultura, de llibertat de premsa, de drets humans, de canvi climàtic..., i no. Ni molt menys", sentencia.

I es lamenta: "Quan es parla de Qatar i se'l presenta com un ens virtual que simplement va comprant coses i fent inversions... A Qatar hi he vist un milió i mig de treballadors explotats. Què és Qatar? La gent que hi viu. I un 80% de la gent que hi viu és gent explotada. I això no és res per presumir."

De Qatar al Raval

Des del punt de vista de Sanromà, Qatar té la voluntat d'esdevenir un tercer eix de poder a l'Orient Mitjà, entre el poder xiïta de l'Iran, Síria i Hezbollah i el poder sunnita amic dels EUA, com l'Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) o Jordània. Per fer-ho, s'ha dotat d'instruments de soft power com Al Jazeera, la Qatar Foundation o Qatar Airways per influir arreu del món, de la mateixa manera que ha comprat l'edifici Sharp de Londres, o ha invertit a Harrod's, BMW, Porsche, Iberdrola, a l'hotel Vela o al Barça.

Aquesta voluntat expansiva ha tingut coses bones, reconeix Sanromà, però també de ben fosques: "Al Jazeera ha fomentat el diàleg en el si dels països musulmans, d'acord, però alhora dóna una visió molt restrictiva de l'Islam." I avisa: "I qui veu Al Jazeera va adoptant aquesta visió de l'Islam, fins al punt que les marroquines que al Marroc no portaven hijab, quan arriben al Raval se'l posen, o les egípcies que vestien a la manera Occidental, ara van de negre. Mitjançant Al Jazeera, Qatar influeix molt tant al nord d'Àfrica com en les comunitats musulmanes d'Europa i els EUA, fent que es tornin més fonamentalistes."

Per aconseguir estendre aquesta visió més conservadora de l'Islam, molt propera al wahhabisme i al salafisme, el llibre -que es va presentar dimarts a la llibreria Altaïr de Barcelona- assenyala com a peça clau el xeic Yusuf Al Qaradawi, protegit per l'emirat de Qatar. Al Qaradawi, que setmanalment apareix a Al Jazeera, defensa que els homes peguin les seves esposes, ha animat les revoltes dels Germans Musulmans, se l'ha titllat de "telòleg del terror" i de "xeic de la mort"...

Els valors qatarians i els del Barça

A l'emirat no li costaria gaire millorar la situació laboral del milió i mig de treballadors estrangers que hi viuen, assegura Sanromà. Qatar produïa el 2010 fins a 80.000 barrils de petroli diaris, i té grans reserves de gas natural; és a dir, el país té diners, "però no volen canviar la situació de semiesclavatge del 80% de la població, millorant-los tan sols 50 euros el salari mensual", es lamenta. I explica: "Quan un treballador nepalès fa vaga perquè es mor de gana, el deporten. I quan en són 200, els deporten a tots 200. I això ho he vist: a Qatar Airways, de cop i volta t'arribaven 200 treballadors que els deportaven al seu país perquè s'havien queixat per un augment de sou de 50 euros que mai no arribava. Després de sis dies a la presó, havien decidit deportar-los. I ho feien amb Qatar Airways, el patrocinador del Barça."

Un cop més, el cel per a uns, l'infern per a molts. La mateixa aerolínia que patrocina el Barça, que transporta l'aficionat a la Fórmula 1 fins a Doha per poder-hi veure una cursa, també serveix al país per importar mà d'obra econòmica i deportar-la quan s'ha revel·lat.

L'anàlisi del periodista és clar: "Quan treballava allí, vaig pensar que ja m'estava bé i que em convenia aprofitar-me de la situació. No me n'enorgullia, ho feia per diners. Per tant, personalment no tinc problema que el Barça faci negocis amb la Qatar Foundation o Qatar Airways. Però que després no et parlin dels valors. Si el Barça em digués que tant li fan els seus valors i que ho fa per diners, doncs cap problema. Però que no ens venguin Qatar com un país idíl·lic, on tothom hi viu molt bé. No és correcte: digues que et serveixen els diners de Qatar i punt, no em donis lliçons d'ètica. Que el club faci el que vulgui, però que després no doni lliçons morals."