Queda menys d'un mes per a les eleccions presidencials dels Estats Units, en les quals uns 250 milions de persones podran decidir entre el retorn al trumpisme o el continuisme de l'actual vicepresidenta Kamala Harris. Un país considerat per a molts com una de les democràcies més antigues del món, però que fins al 1965 no va permetre que una part molt important del país, la població negra, tingués dret a vot. Però encara existeixen barreres, algunes d'elles, molt desconegudes: les persones empresonades o amb passats delictius tenen prohibit votar a les eleccions a la majoria dels estats. Una normativa que pren el dret a vot a uns 4,4 milions de persones i que, pels biaixos estructurals de la justícia i extracció social, afecta sobretot comunitats pobres i negres.
Els Estats Units són un dels únics països del món amb aquest tipus de restricció. L'argument és que "una persona que ha trencat el contracte social no mereix participar en societat", però que entitats estatunidenques de drets civils consideren discriminatòria. Denuncien que la revocació del dret a vot (en anglès, disenfranchisement) vulnera els drets polítics de les persones i que s'utilitza per a perseguir les més desfavorides, especialment la població negra.
Entre els demostrats biaixos racistes de la policia i el sistema judicial dels Estats Units i que les poblacions racialitzades tenen taxes de pobresa i exclusió social molt superior a la mitjana —el principal factor que explica la delinqüència—, les persones negres estan sobrerepresentades a les presons i, en conseqüència, veuen extirpats els seus drets polítics amb més mesura.
En total, 4,4 milions d'adults estatunidencs han perdut el dret al sufragi per aquest motiu, el que equival al 2% de tot el cens electoral. Són dades del 2022 provinents d'una investigació de The Sentencing Project, una organització pels drets civils de les persones privades de llibertat. El nombre de persones afectades s'ha gairebé triplicat des dels anys 70, coincidint amb l'encarcerament massiu que ha viscut el país: de tenir 250.000 presoners fa cinquanta anys a tenir-ne avui 1,4 milions.
Així i tot, la majoria de les persones que per motius penals han perdut el dret a vot són expresidiaris que ja han complert la seva condemna.
1 de cada 185 persones està a la presó
Per posar en context la magnitud de la política penitenciària nord-americana: la ràtio de població encarcerada és cinc vegades més gran que la de l'estat espanyol i, malgrat que els EUA representen prop del 5% de la població mundial, més del 20% de les persones privades de llibertat viuen en presons dels Estats Units. És el país del món amb més persones empresonades i el cinquè si tenim en compte la població: 1 cada 185 habitants viu a la presó, segons les dades de l'Institut de Recerca de Polítiques de Criminalitat i Justícia. Unes xifres molt superiors als totalitarismes de Rússia (1 de cada 333) o Xina (1 de 840), segons aquesta investigació.
Aquesta criminalització és dirigida especialment a la població negra. La seva taxa d'empresonaments és cinc vegades superior a la de les persones blanques i, en alguns estats, deu vegades més. A més, per un mateix tipus de delicte reben de mitjana condemnes més llargues i severes, segons un informe del centre de recerca Pew. Les causes en són moltes: des de les taxes de pobresa i exclusió social que persisteixen en més mesura en aquesta comunitat, a un sistema policial i judicial que arrossega dinàmiques racistes des de la postesclavitud. Un dels exemples més recents, la "lluita contra les drogues" de finals del segle XX, que anava dirigida sobretot en centres urbans de població negra, malgrat representar una minoria dels consumidors: d'acord amb les dades de l'organització NAACPa partir d'una enquesta governamental de 2015, la població negra conformava el 5% dels usuaris de drogues il·lícites, però rebia el 33% de les condemnes per aquest delicte.
En tot cas, aquest empresonament sobredimensionat de la població negra causa que el govern li retiri el dret a vot de manera desproporcionada: 1 de cada 19 persones negres té prohibit votar per motius penals, mentre que entre la població general els afectats són 1 de cada 50.
Alabama deixa sense vot 1 de cada 11 persones
Les limitacions al sufragi no són les mateixes arreu del país. Els EUA estan descentralitzats en cinquanta estats, que tenen moltes competències pròpies i, entre elles, l'electoral. En els 11 més restrictius, que inclouen estats conservadors com Alabama o Florida, qualsevol persona condemnada per un delicte perd el dret a vot de per vida o necessita un indult per recuperar-lo. En 23 estats, una mica menys limitants, la prohibició només dura durant l'estada a presó i en 15 territoris més, s'estén també durant la llibertat condicional. Només dos estats, Maine i Vermont, així com el Districte de Colúmbia, són lliures d'aquestes restriccions.
Aquestes diferències, sumades a polítiques carceràries molt més repressores en estats del Sud del país, fan que en diversos territoris del Cinturó de la Bíblia —territoris conservadors i religiosos del sud-est estatunidenc— una franja molt important de la ciutadania amb dret a vot es quedi sense representació política a Washington DC i als seus respectius governs locals. Florida deixa sense vot 1,1 milions de persones i a Tennessee i Alabama, on gairebé sempre guanyen els republicans, el 9% de les persones que podrien votar han estat prohibides d'aquest dret. A Florida, Virgínia i Kentucky, així com Arizona, a l'altre costat del país, la norma afecta 1 de cada 20 potencials electors.
Els presos podrien capgirar unes eleccions?
A partir d'aquestes dades, la pregunta es fa sola: si aquests gairebé quatre milions i mig de persones poguessin votar, els resultats electorals serien diferents? Al capdavall, en molts estats els resultats són ajustats, i unes desenes de milers de vots podrien decantar la balança. Però un estudi recent de la Universitat de Chicago desmenteix aquesta teoria i conclou que la probabilitat que passi és pràcticament nul·la.
Això és deu a què la participació electoral a les presons és molt baixa: 8% a les de Vermont i 6% a les de Maine, els dos estats on es permet el vot de les persones condemnades. L'estudi calcula que si, de cop i volta, els disset territoris que el 2018 prohibien el vot dels presos els concedissin aquest dret, i la participació fos del 100% en favor del partit perdedor, en tots els estats menys un el resultat hagués estat el mateix per a les eleccions de mitjan mandat d'aquell any.
L'única —petita— excepció que troba l'estudi és la cursa per a la fiscalia general de Nevada del 2018, on el demòcrata Aaron Ford va ser elegit amb un resultat molt igualat, només 5.000 vots de diferència. Perquè hagués triomfat el candidat republicà hagués necessitat una participació del 36% a les presons, i que tots els vots fossin en favor seu, un escenari molt poc probable tenint en compte la baixa participació a les presons. En altres votacions més importants, com la de governador o la dels escons reservats per a l'estat a la Cambra i al Senat, la diferència de vots era superior al nombre de persones que han perdut el dret a vot. "Els legisladors haurien de considerar arguments morals en comptes de prediccions sobre com aquestes lleis podrien canviar eleccions", conclou una de les autores de l'estudi acadèmic.
Donald Trump: condemnat, però podrà votar
L'expresident i candidat republicà, Donald Trump, es va convertir aquest maig en el primer mandatari estatunidenc en ser condemnat per un tribunal. La justícia el considera culpable de 34 delictes relacionats amb un pla per influir en les eleccions presidencials de 2016 —les que va guanyar— a través de pagaments a l'actriu Stormy Daniels per comprar el seu silenci. La llei de Florida, on Trump figura com a resident, diu que qualsevol persona declarada culpable per un delicte perd automàticament el dret a vot. Però també afegeix que si el tribunal sentenciador és d'un altre estat, el que mana és la llei local d'aquell territori. La norma de Nova York, on va ser jutjat, diu que aquest dret només es revoca un cop és efectiva l'entrada a presó. Per tant, mentre mantingui la seva llibertat, podrà anar a les urnes a votar-se a ell mateix.
Malgrat que al llarg d'aquest text s'hagi fet referència a un cens electoral, a la pràctica és una mica més complicat: no existeix un cens unificat. Mentre que a l'Estat espanyol, cada mesa té una llista de tots els electors que hi poden votar, per participar en eleccions als Estats Units cal haver-se registrat prèviament. És a dir, 'avisar' a l'Estat que es té previst votar, per tal que cada mesa tingui les dades de les persones que hi poden anar.
Es tracta d'una política que històricament ha servit per limitar qui tenia dret a la participació política, especialment durant els segles XVIII i XIX. Durant molt de temps havia estat obligatori pagar una taxa per a inscriure-s'hi, passar tests d'alfabetització, tenir propietats o demostrar que els avantpassats tenien dret a vot. Tot plegat, per evitar que la població negra —aleshores, recentment alliberada de l'esclavatge— pogués accedir a les urnes.
Avui, tot i que ja no existeixen aquests requisits, la política del registre electoral és criticada per suposar una barrera addicional per al dret efectiu al sufragi.
Totes les dades percentuals de l'afectació de la restricció de vot per motius penals, per tant, es duen a terme respecte al total de persones que compleixen els requisits d'edat i nacionalitat per poder-se registrar.