Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, la Xina ha mantingut una actitud de calculada ambigüitat davant el conflicte, calculant cadascuna de les seves paraules. Seria enganyós, però, considerar la posició de Pequín com a neutral. La Xina va vetar la resolució de condemna de l'atac en el Consell de Seguretat de l'ONU i es va abstenir quan el tema es va tractar a l'assemblea general. El nom del país va estar dilluns en boca de tothom: els Estats Units van advertir els aliats que la superpotència asiàtica està disposada a col·laborar militarment amb Rússia, extrem negat per les dues parts. El Kremlin, de fet, va negar amb diligència haver demanat armes a la Xina.

El règim de Xi Jinping juga una estratègia freda enfront la guerra, que es va veure precedida per l'aliança estratègica signada amb Vladímir Putin a finals de l'any passat. Pequín ha proclamat la integritat dels estats i ha fet invocacions a evitar l'extensió del conflicte, mostrant la seva "preocupació". Però, per ara, es mostra com un aliat de Moscou. A diferència d'un Putin a qui se li entén tot, la diplomàcia xinesa es mou amb sinuositat, i també aprofita per enviar missatges als Estats Units, com el que ha traslladat aquest divendres el seu president a Joe Biden sobre la necessitat mútua d'assumir responsabilitats per la pau "mundial". Aquí teniu cinc interrogants sobre l'enigma xinès que Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, aclareix.

[h3]Li convé a la Xina la guerra d'Ucraïna?[/h3]
Per a Ríos, la resposta és negativa. "El que està succeint a Europa és totalment inoportú. El que necessita és estabilitat, dins i fora. Aquest va ser el concepte més repetit [fins a 81 vegades] en l'informe del primer ministre Li Keqiang al parlament xinès de fa uns dies. Quan encara estan afrontant la pandèmia, el conflicte afegeix un altre factor de turbulència greu", assenyala. Si la guerra s'allarga, serà interessant de veure com modula la Xina el seu discurs. 

[h3]Per a Pequín, Ucraïna pot ser un assaig per Taiwan?[/h3]
Els darrers anys, el règim ha incrementat el to envers l'illa de Taiwan, aliat estratègic dels Estats Units des que el 1949 va triomfar la revolució de Mao. Chiang Kai-Shek, fins aleshores governant a Pequín, va fugir a l'illa i va establir un règim prooccidental que la Xina considera part integrant del seu país. Més de setanta anys després, el govern de Xi podria considerar que està en condicions de "resoldre" el tema de manera definitiva. 

Ríos manté que, per a Perquín, Ucraïna i Taiwan són problemes diferents. "El primer involucra estats sobirans, mentre que el de Taiwán seria un problema intern, ja que l'illa és considerada part de la Xina, com reconoeix la majoria de la comunitat internacional", manté. El director de l'Observatori Polític de la Xina explica que el principi d'una sola nació xinesa és la clau de pas per establir relacions diplomàtiques amb la República Popular. "Xi va dir que el problema de Taiwan no es podia deixar sense resoldre de generació en generació, però la primera opció continua sent la pacífica", indica. El sinòleg cita Sun Tzu a L'art de la guerra: "El millor és guanyar sense lluitar". El que podria canviar això seria que s'anés cap a una alteració de l'estatus diplomàtic de Taiwan. Els EUA i la UE hi mantenen relacions estretes, però no formalment diplomàtiques. 

[h3]Aprofitarà Washington la guerra per afeblir la Xina?[/h3] 
Ríos no ho descarta. Pels Estats Units, el principal rival estratègic no és Rússia, sinó la Xina. "Amb la guerra, Europa queda lligada més en curt als EUA i sense autonomia, cosa que pot aïllar més la Xina, que pot veure afectats els seus lligams amb Brussel·les", remarca. De fet, el primer ministre xinès, Li Keqiang, insistia en el tancament de les sessions de l'Assemblea Popular en aquesta idea: "Així com el curs dels rius Iangtsè i Groc no es revertirà, la política d'obertura de la Xina no canviarà". Ríos descarta que Pequín entri en una carrera armamentista a l'estil de l'URSS. 

[h3]Taiwan és un aliat estratègic per Occident?[/h3]
Les vies marítimes que envolten Taiwan són vitals per a la comunitat internacional. Ríos assenyala el paper fonamental de l'illa en la cadena de subministrament mundial: "Pensem en el proveïment de xips, per exemple, i per garantir que els vaixells de càrrega i els petroliers puguin passar entre les regions del sud-est asiàtic, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units. Segons l'analista, el risc que s'obri una crisi greu a l'Àsia en els propers anys és alt.  

[h3]Quin és el control intern del poder que detenta Xi?[/h3]
La propera tardor se celebrarà el XX congrés del Partit Comunista Xinès, que serà una prova per corroborar si Xi Jinping preserva la seva autoritat de manera plena. "Avui és l'home fort i amb tota seguretat renovarà el seu mandat, alterant la fórmula establerta per Deng, el líder de la Xina postmaoista, que va establir un màxim de dos mandats per als líders xinesos", posa de manifest l'analista. Entorn el congrés, explica Ríos, es produeixen múltiples negociacions dins dels clans de poder, on conserva influència la facció entorn l'anterior líder, Hu Jintao, de visió més liberal, a qui són propers el primer ministre Li Keqiang i una figura que espera, Wang Yang.

[plantillaucraina]