Mentre el president sirià, Bashar al-Assad, continua al poder, els membres del Congrés dels EUA pregunten a l'administració Obama per què no han demanat que se'n vagi. Foto: SANA/Ap.

A mesura que la soga es tensa entorn el seu coll, Bashar al-Assad es deu sentir cada cop més "claustrofòbic", diu el Khaleej Times. Abandonat per l'Aràbia Saudita, Kuwait i Bahrain –resultat d'un silenci en què "el preu ha esdevingut massa elevat", apunta Le Temps–, el president sirià veu com el seu marge de maniobra es redueix. I, per un efecte de vasos comunicants, augmenta la pressió sobre les seves espatlles, diu Los Angeles Times.

El "bany de sang" provocat pel clan Al-Assad és, sens dubte, a punt de tornar-se-li en contra, suggereix el Washington Post, però no és segur que això sigui suficient per treure'l del poder. Així, a despit de les crides a la raó llançades per la comunitat internacional i, sobretot, per Turquia, fins fa ben poc un estret aliat del règim (The New York Times), el "Lleonet de Damasc" resta indomable (BBC, The Christian Science Monitor).

En aquest context, quin és el camí que Síria, arribada a aquesta "cruïlla", segons les paraules del Daily Star, haurà d'enfilar? El de l'esperança (The Guardian) o el de la reclusió en un cicle immutable de manifestacions-repressió que ja dura cinc mesos i ha fet gairebé dues mil víctimes? Al Gulf News, un observador nord-americà es mostra clarament pessimista sobre la continuïtat dels esdeveniments i assenyala que "ja no hi ha cap més palanca per aixecar"  contra els poders fàctics.

Dimecres, Bashar al-Assad va admetre per primera vegada, amb la boca petita, "alguns errors", mentre l'exèrcit disparava sense pietat contra la multitud a Homs (centre), on va matar pel cap baix disset persones més…