Els aliats de l'OTAN han signat aquest dimarts els protocols d'adhesió de Suècia i Finlàndia. Després que Turquia aixequés la setmana passada el veto a l'entrada dels dos països nòrdics, els representants de cadascun dels països aliats davant l'OTAN han fet el següent pas: la signatura del protocol d'adhesió dels dos països al Tractat de l'Atlàntic Nord. Amb aquest pas formal, Suècia i Finlàndia tenen ara l'estatus de convidats i podran seure i participar en les reunions de l'OTAN, però no vetar decisions fins que no siguin membres de ple dret. Això passarà quan es conclogui el procés que s'inicia ara: la ratificació de l'adhesió per part de cadascun dels aliats.

"És un moment històric per a Finlàndia, Suècia i l'OTAN, també per a la nostra seguretat compartida", ha dit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, a l'inici de la sessió en què s'ha produït la signatura, en el marc del Consell de l'Atlàntic Nord, l'òrgan executiu que reuneix els 30 aliats a la seu de Brussel·les. Per Stoltenberg, l'adhesió de Suècia i Finlàndia mostra que "la porta de l'OTAN està oberta a les democràcies europees". "Amb 32 països a la taula serem més forts i la gent estarà més segura", ha indicat en una sessió pública a l'inici de la trobada.

En la reunió també hi havia els ministres d'Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, i de Suècia, Ann Linde, que han subratllat que l'adhesió dels dos països contribuirà a "reforçar" l'aliança. Haavisto ha instat els aliats a ratificar "ràpid" l'entrada dels dos països i ha destacat les "grans capacitats" en defensa de Finlàndia, mentre Linde ha remarcat que l'adhesió contribuirà a "l'estabilitat" de l'àrea euroatlàntica.

La signatura del protocol d'adhesió de Suècia i Finlàndia es produeix després que l'Aliança Atlàntica confirmés aquest dilluns que ambdós països havien "completat" les negociacions d'adhesió, així com "confirmat formalment la seva voluntat i capacitat de reunir les obligacions i compromisos polítics, legals i militars de la pertinença a l'OTAN".

Ara, cadascun dels aliats ha de ratificar l'adhesió d'aquests dos països, un procés que pot durar mesos perquè cada soci té sistemes diferents. En alguns casos implica una votació parlamentària. A la cimera de Madrid, Stoltenberg va confiar que el procés sigui el més ràpid possible, però sense avançar cap calendari concret.

Aquest procés de ratificació inquieta Suècia i Finlàndia perquè mentre no es conclogui no se'ls aplica la clàusula de defensa mútua del Tractat de l'Atlàntic Nord. Amb tot, diversos estats membre, entre ells els Estats Units, s'han compromès a protegir-los en cas d'atac.