Els líders de la Unió Europea han acordat per unanimitat aquest dijous a Brussel·les una primera emissió de deute de 150.000 milions d'euros destinats al rearmament del continent per a la pròxima dècada. En una reunió extraordinària del Consell Europeu amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha anunciat que reprendrà les converses de pau amb els Estats Units, els homòlegs comunitaris han fet el primer pas del "full de ruta" presentat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, davant el distanciament de Donald Trump. També han emès una declaració política de la qual se n'ha desmarcat l'Hongria de Viktor Orbán.
El pla, que preveu una despesa total de 800.000 euros en 10 anys, facilita l'acceleració immediata de la despesa en defensa i inclou com a mesura estrella un nou instrument per proporcionar als estats membres préstecs de fins a 150.000 milions d'euros recolzats pel pressupost comunitari. Si bé, posa el pes sobre el pressupost nacional amb iniciatives com l'activació de manera coordinada la clàusula d'escapament perquè la inversió en defensa no compti en el control del dèficit públic. A més, contempla flexibilitzar les partides de Cohesió per redirigir fons a la despesa militar i demana al Banc Europeu d'Inversions (BEI) que segueixi adaptant les seves regles per finançar projectes militars.
Així mateix, els dirigents de la UE han identificat per primera vegada una llista d'"àmbits prioritaris" per reforçar les seves capacitats, de manera que serveixi de guia per a les inversions immediates en defensa, en coherència amb l'OTAN i tenint en compte les "lliçons apreses a Ucraïna". Als primers llocs de la llista europea hi ha la defensa antiaèria i els sistemes d'artilleria, incloent-hi capacitats d'atac de precisió profunda, míssils i municions i sistemes de drons i antidrons.
La cimera extraordinària a Brussel·les marca un "canvi d'era" en la defensa al Vell Continent."Avui escrivim la història", ha apuntat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la roda de premsa posterior a la reunió. A ulls de l'alemanya, el club comunitari surt d'aquesta trobada "amb la determinació de garantir la seguretat europea", tot destacant que Europa es troba davant "el clar perill" de Rússia.
A l'entrada de la reunió, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha demanat per ara més tropes de l’OTAN a la frontera de Polònia amb Rússia i Bielorússia, mentre que el president francès, Emmanuel Macron, ha obert la porta a utilitzar el seu arsenal nuclear com a eina dissuasiva europea. “Durant tot aquest període, i l’última setmana, us heu mantingut al nostre costat”, ha agraït el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha estat qüestionat per l’administració Trump. Al seu torn, tant el primer ministre polonès com altres líders europeus han defensat el manteniment de l'aliança amb els Estats Units malgrat el gir polític envers Europa. "Encara que des de l'altra banda no sempre es donen senyals d'interès, hem de fer la nostra feina i ser un aliat fiable per al país i per la resta de membres de l'OTAN", ha sostingut Tusk abans de l'inici de la reunió extraordinària del Consell Europeu.
Si bé, Hongria ha defensat adoptar la mateixa estratègia que els EUA i "mantenir un diàleg directe amb Rússia" per assolir "un alto el foc i una pau sostenible a Ucraïna". En aquest sentit, juntament amb Eslovàquia, el primer ministre hongarès Viktor Orbán ha amenaçat de trencar la unitat que es vol mostrar a la cimera d’aquest dijous. D'altra banda, l'alta representant de la UE, Kaja Kallas, s'ha limitat a assenyalar que des del Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern de la UE, treballarà per la unitat i que, "si no és possible, que Hongria parli per si mateixa".
Segons el primer ministre luxemburguès, Luc Frieden, "si un o dos països -en referència a Hongria i Eslovàquia- no comparteixen la mateixa visió, la resta han de continuar tirant endavant en la mesura del possible", alhora que ha defensat que és moment perquè Europa "actuï". “La nostra incapacitat per adoptar decisions està durant massa”, ha lamentat Gitanas Nausėda, president de Lituània, advertint que la UE pagarà un “alt preu” si va tard. Lituània ha reiterat la seva proposta per marcar el 2030 com la data d’adhesió d’Ucraïna a la UE i ha assegurat que Europa té la capacitat econòmica per omplir el buit dels EUA a Ucraïna: “No és fàcil, però és factible".