
Recuperar les facilitats de la vida d'abans de la crisi o incrementar el nivell d'ingressos són dues de les demandes corrents de molts dels votants de Syiriza , la coalició que lidera Alexis Tsirpas i que aquest dijous ha celebrat l'acte de tancament de campanya a la plaça Omonia. Un públic eminentment jove rodejava l'escenari, demostrant un suport actiu i incondicional a un líder de qui ara n'esperen que els ofereixi el canvi de vida que desitgen.
Manos Alguivi, un jove investigador universitari d'enginyeria mèdica, creu que la petja més profunda de la crisi en la vida dels joves grecs, i en general en la de tota la població, s'ha fet notar "en el dia a dia". La manca d'opcions a l'hora d'obtenir una feina ha fet que els joves hagin vist molt limitades les possibilitats del que poden fer amb les seves vides. "No disposem de més ingressos que els que ens donen els pares, no tenim diners per fer un cafè, menjar a fora o viatjar a l'estranger. En definitiva, per fer coses que abans d'aquesta crisi podíem fer i ara no."
L'esperança es diposita en Tsipras. "Molta gent, però especialment els joves, esperen que hi hagi un canvi substancial i que Syiriza prengui mesures que facin augmentar el seu nivell d'ingressos, que els ajudi a trobar una feina o que apugi el nivell de la universitat pública", explica Manos. Com a investigador universitari de moment encara no ha ingressat ni un euro, però espera que li paguin en el futur. Calcula que obtindrà uns 650 euros mensuals, 200 més del que representa l'actual salari mínim. "El dia a dia –subratlla- ha canviat molt, el cost per moure'ns, sortir amb els amics o anar al cine fa que sigui molt difícil per a la gent, també en l'educació hi ha hagut reformes cap a una privatització i això farà que, en el futur, hàgim de pagar més pels estudis", lamenta.
En el mateix sentit s'expressa un altre universitari més jove, en Jon, de 20 anys. "Abans de la crisi econòmica la vida era millor en tots els aspectes de la vida", comenta aquest estudiant d'Economia. "Podíem sortir més dies durant al setmana, per fer un cafè o per passar-ho bé amb els amics més sovint". La davallada econòmica, el rescat i les retallades, però, han fet que tots aquests hàbits hagin pràcticament desaparegut en la vida de molts joves grecs. "Certament també ha canviat la relació amb l'altra gent –explica-, als llocs públics la gent reacciona malament molt ràpidament quan topa amb algú. Es posa de manifest l’ansietat amb què viuen el moment".
Cap a un altre sistema
Fins aquí les demandes de molts joves no semblen dirigir-se cap a un canvi i transformació absoluts del sistema econòmic. El que sí troben és la necessitat de recuperar unes comoditats que abans tenien i de sobte han desaparegut. "En aquestes eleccions la gent no vol expressar-se sobre el dilema respecte el canvi de sistema, molts volen votar a favor o en contra del memoràndum aprovat pel govern, simplement la vida a Grècia és molt cara i els sous baixos. Canviar això és al què aspiren molts votants de Syriza", manifesta Manos Alguivi.
Però sobre un canvi de sistema en Jon es mostra molt més partidari d’una transformació, sempre amb matisos. "El que necessitem és un comunisme molt més modern, no és que vulguem un comunisme com el del passat, però sí un de nou, adaptat a les noves circumstàncies", reitera el jove. A partir de diumenge es desvetllarà si realment Alexis Tsipras tindrà l’oportunitat d’intentar satisfer els desitjos d’aquesta joventut que ara li fa confiança.
