Thersea May, que serà nomenada ministra britànica aquest dimecres, ha comparegut per deixar clares les tres prioritats del seu govern: la negociació amb la Unió Europea, unir el país i forjar una nova visió del futur del Regne Unit.

"Brexit significa Brexit i el convertirem en un èxit" ha assegurat en la seva intervenció davant la seu del Parlament britànic. Unes declaracions que apaguen qualsevol dubte sobre la vigència del resultat del referèndum del passat 23 de juny, on va guanyar la sortida de la UE.

May ha afirmat sentir-se "honrada" per haver estat elegida com a nova líder del Partit Conservador i ha recordat als altres candidats, en especial Andrea Ladsom, que ha renunciat aquest matí a la seva candidatura deixant-li via lliure. "Vull rendir-li tribut per la dignitat que ha expressat avui", ha sentenciat la futura nova ministra.

Leadsom i May van ser les dues úniques supervivents de la ronda de votacions que es va produir la setmana passada i que va deixar fora el ministre de Justícia, Michel Gove, el responsable de Treball i Pensions, Stephen Crabb, i l'extitular de Defensa Liam Fox.

Theresa May, una pragmàtica que no vol ser Thatcher

Theresa May farà 60 anys el proper 1 d’octubre. Aleshores ja haurà mostrat les primeres passes com a nova primera ministra del Regne Unit, que torna així a ser liderada per una dona després que Margaret Thatcher canviés la política britànica entre 1979 i 1990.

May és diputada des del 1997, l’any en què el seu partit va passar a l’oposició. Va ser una etapa en què els tories van cremar un munt de líders, que anaven ser engolits davant la màquina de guanyar eleccions en què l’ambiciós Tony Blair va convertir el laborisme. May va entrar a l’anomenat govern a l’ombra –l’equip que dirigeix l’oposició- i s’hi va mantenir mentre, davant seu, anaven caient els caps conservadors: William Hague, Ian Duncan Smith, Michael Howard, fills tots ells, a grans trets, del thatcherisme. Fins que David Cameron es va fer amb el comandament i el laborisme començava a erosionar-se.

L’arribada al poder dels conservadors el 2010 va suposar per May l’entrada al govern, al Home Office, és a dir, a Interior. S’hi ha mantingut durant sis anys, el que és alhora el seu èxit i la seva mancança. May ha estat una ministra de l’Interior dura. Però la seva arribada al càrrec no va suposar un gran gir a la dreta al departament perquè els ministres laboristes que l’havien precedit (especialment David Blunkett) ja s’havien caracteritzat per una gestió poc liberal  en aquest àmbit. En l’exercici del càrrec ha restringit les condicions d’entrada al Regne Unit i se l’ha acusat d’islamòfoba. El fet d’haver-se mantingut sis anys a Interior, una cartera delicada, ja diu molt de la resistència d’aquesta política ambiciosa.