Theresa May i Andrea Leadsom es disputaran ser la nova primera ministra britànica

El 9 de setembre se sabrà qui succeïx David Cameron al capdavant del Partit Conservador | Hi ha temor al vot d’unes bases que estan molt radicalitzades

  • Theresa May i Andrea Leadsom, les possibles primeres ministres del Regne Unit
Publicat el 07 de juliol de 2016 a les 21:11
Actualitzat el 08 de juliol de 2016 a les 07:29
Sense sorpreses. Theresa May i Andrea Leadsom competiran pel lideratge del Partit Conservador i, per tant, per succeir David Cameron al capdavant del govern britànic. Així ho han decidit aquest dijous els membres del grup parlamentari, que han votat de forma rotunda: 199 vots per la ministra de l’Interior, May, 84 per la secretària d’Estat Leadsom i 46 pel ministre de Justícia, Michael Gove, que d’aquesta manera queda fora de la cursa. Ara és el torn de les bases conservadores. El que vol dir que pot passar de tot.
 
Tradicionalment, eren els diputats de cada partit els qui elegien els seus líders. Però aquest cop és diferent. Si el líder laborista va ser elegit l’any passat per la militància del Labour, ara seran els prop de 150.000 militants conservadors els qui decidiran el nom de la nova primera ministra, que se sabrà el 9 de setembre. El que vol dir que el Regne Unit tornarà a tenir una dona al capdavant del seu govern, com en els temps de Margaret Thatcher.
 
Por a unes bases molt euroescèptiques
 
De tots els candidats enfront Theresa May, la favorita del establishment, Leadsom era la finalista que feia més por. En els sectors moderats dels tories hi ha temor que la secretària d’Estat d’Energia pugui capitalitzar el vot de la dreta radical, molt forta entre la militància de base. Des dels anys vuitanta, els candidats més intransigents amb la Unió Europea han guanyat més batalles internes que els europeistes. Avui mateix, els analistes de la premsa britànica recorden que David Cameron va arribar al lideratge del partit amb un missatge molt crític amb el funcionament de la UE. De fet, va ser decisió seva que el Partit Conservador abandonés el grup del Partit Popular Europeu a Estrasburg perquè considerava els democristians massa federalistes europeus. Altres dirigents tories als quals es va penjar l’etiqueta d’euròfils, com Ken Clarke o Michael Heseltine, van veure aturada la seva carrera.

A més, al Regne Unit, com a quasi tot arreu, bufen vents antiestablishment. L’elecció de Corbyn entre els laboristes ja va ser un senyal d’això. Andrea Leadsom, la més vehement en la posició a favor del Brexit, té una opció. Tindrà, a més, un supporter eficaç: l’inclassificable Boris Johnson. Tot i així, el bloc central del partit, amb Cameron al davant, s’abocarà per ajudar la ministra de l’Interior.