La invasió d’Ucraïna i el clima bel·licista que l’atac de Rússia ha estès per tot Europa ha generat por i estrès en una Unió Europea que, amb l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, s’ha vist de cop molt fràgil en el pla militar. Mentre l’OTAN ha imposat més esforç pressupostari en defensa, la UE teoritza ja sense manies per fer més robusta la seva estructura militar i ha presentat un pla de 800.000 milions per rearmament. Retronen els canons i la vella Europa es disposa a vestir d’uniforme per si ha de sortir al camp de batalla.
Alemanya ha aprovat una nova llei del servei militar que acosta el país a recuperar la mili obligatòria (que no s’instaura encara). La Constitució alemanya, amb certa ambigüitat, diu en l'article 12 que els majors de 18 anys “poden ser obligats” a fer el servei militar. A França, el president Emmanuel Macron va anunciar que s’impulsarà l’ampliació d’un servei militar voluntari a partir de l’any pròxim. Fem un cop d’ull a com els principals països enfoquen el possible retorn de la militarització.
Els nòrdics, a l’avantguarda
Un seguit de països europeus tenen servei militar obligatori. Àustria, Grècia i Xipre mai el van suprimir. En el cas de Grècia cal recordar les tensions permanents amb Turquia, que es reflecteixen també en un Xipre encara dividit amb una república turcoxipriota no reconeguda per la comunitat internacional. Però són els països nòrdics els qui han pres la iniciativa en l’actual tendència militaritzadora.
Cal no oblidar que Finlàndia i Noruega tenen frontera amb Rússia. Finlàndia té mili obligatòria des del 1951. Noruega va ser el primer país a incloure també a cridar les dones a files. Suècia havia suprimit l’obligatorietat el 2010 i la va introduir el 2017. Dinamarca, que ja el tenia, obligarà les dones a integrar-s’hi. En la majoria d’estats, però, l’aportació de la dona és voluntària. Els tres bàltics (Letònia, Lituània i Estònia), han anat recuperant el servei militar els darrers anys.
França: "Servei nacional per ser respectats"
El 27 de novembre passat, en una caserna dels Alps, Emmanuel Macron va anunciar la creació d’un “servei nacional” de joves voluntaris que s’iniciaria l’estiu vinent, amb una formació de 18 mesos i un sou no concretat que podria girar entorn els 1.000 euros. La idea inicial és seleccionar els qui es presentin a la crida fins a 3.000 membres, que s’anirien ampliant cada any. Macron, que intenta omplir el lideratge d’una UE en hores baixes, va referir-se a la necessitat de França de “ser respectada”. El projecte de servei és voluntari, però París apunta a la possibilitat que acabés sent obligatori si es donen circumstàncies “excepcionals”.
Alemanya: la CDU vol tornar al servei obligatori
La proposta de la democristiana CDU del canceller Friedrich Merz d’imposar un servei militar obligatori va generar un debat intens en el si del govern de gran coalició amb els socialdemòcrates. Finalment, la nova llei del servei militar imposa una mili voluntària amb l’objectiu d’incrementar la xifra de soldats dels 180.000 actuals als 260.000 en deu anys.
Com informava Euronews, a partir de l’1 de gener del 2026, 700.000 joves rebran una carta per registrar-se. També les noies, però elles no estan obligades a respondre. Perquè la Constitució es refereix tan sols a “homes”, tot i no prohibir l’allistament de dones (n’hi ha unes 20.000 en aquests moments). Els nois sí perquè el govern vol saber de quines potencialitats disposa. Només si en el futur les necessitats no fossin cobertes, s’obriria la porta a l’obligatorietat. Els objectors de consciència n’estaran exempts.
Espanya, de moment, no
El govern espanyol no es planteja, de moment, el retorn de la mili. L'obligatòria va ser suprimida per José María Aznar i ningú planteja reinstaurar-la. Pedro Sánchez ha resistit, de moment, la pressió per fer un salt considerable en la despesa militar, que l’OTAN vol del 5% del PIB per tots els socis i que a l’estat espanyol ha arribat al 2%. La Llei de la carrera militar estableix una xifra d’entre 130.000 i 140.000 soldats, però el 2024 la xifra era de tan sols 116.000 (segons dades d’Infodefensa). Sánchez s’ha compromès a incrementar-los en 14.000 d’aquí al 2030.
En tot cas, Espanya no està sola en la seva posició. Mantenen, fins ara, la mateixa posició Luxemburg, Irlanda, Portugal, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Eslovènia, Itàlia, Malta, Països Baixos, Romania i Polònia. En el cas de Polònia, però, és perquè el país, que sent de ben a prop l’amenaça russa, ja fa anys que ha invertit en defensa com a prioritat estratègica i disposa d’un dels exèrcits més ben entrenats d’Europa. D’una manera o altra, torna l’uniforme amb una situació ibèrica que aviat pot ser una excepció.
