Poc a poc, administrant el temps, Emmanuel Macron va tancant els diversos cercles entorn seu que conformaran l'equip amb el qual vol reformar França, reforçar el projecte europeu i mantenir un poder que encara no té del tot en les seves mans. Ja fa temps que disposa d'un grup de lleials, sorgits dels quadres més alts de la funció pública. Diumenge va nomenar el seu gabinet al Palau de l'Elisi. L'ajudaran a governar. Si el mes de juny, les legislatives li fossin adverses i hagués de veure's forçat a una cohabitació, serien el "govern paral·lel" amb el qual hauria de resistir. Però farà els possibles per impedir-ho.   

Aquest dilluns, Emmanuel Macron ha desvetllat la primera de les grans incògnites de l'inici del seu mandat. Édouard Philippe, polític de centredreta, ha estat designat primer ministre. Es preveu que demà dimarts presenti la llista del seu executiu, que donarà més pistes sobre l'estratègia de Macron de cara als propers mesos i inclourà de ben segur equilibris molt complexos.

L'elecció de Philippe, diputat d'Els Republicans, alcalde de la ciutat d'Havre, a Normandia, apunta ja una línia clara: l'intent del nou president de limitar l'espai de la dreta republicana, l'aliança formada pel partit conservador Els Republicans i la formació centrista UDI, que ja han deixat clara la seva intenció d'anar a les urnes com a oposició a La República en marxa!, la marca electoral de Macron.    

Un home de "l'esquerra de la dreta"

Philippe ha estat una persona estretament vinculada a un dels grans barons de la dreta francesa, Alain Juppé, exprimer ministre de Jacques Chirac i alcalde de Burdeus. Juppé ha volgut representar el sector més centrista i obert d'Els Republicans, enfront els qui preconitzaven una línia més desacomplexada, com Nicolas Sarkozy i François Fillon. En les primàries de la dreta que els van confrontar, Philippe va donar suport a Juppé, derrotat per Fillon. Després d'esclatar l'escàndol del Peneloppegate, Philippe es va desmarcar de la candidatura conservadora.    
   
En la biografia política de Philippe hi ha una altra dada interessant: va militar durant dos anys en el Partit Socialista Francès, adscrit al corrent que liderava Michel Rocard. Sembla que haver estat vinculat en algun moment, d'una manera o altra, al PSF és un denominador comú en la galàxia Macron.  

Designat el primer ministre, el president de la República viatjarà a Berlín per mantenir la seva primera trobada amb la cancellera Angela Merkel des que va ser elegit. Serà un encontre entre dos guanyadors: un Macron que encara assaboreix les mels del triomf a les urnes i una Merkel a qui els vots també semblen somriure, sobretot després de l'èxit del seu partit, la CDU, ahir a Renània. 

Amb tot, Philippe no és una persona del cercle més proper al president. És qui intentarà cohesionar el primer executiu de l'era Macron, reunint sensibilitats que vagin de la socialdemocràcia al centredreta. Polític de frontera, però, com és el gust de la casa, té ara una oportunitat de romandre en el poder si els resultats de les legislatives fossin positius. Si no, està condemnat a ser, com es diu de tots els primers ministres de la Cinquena República, un fusible del president.

L'equip de l'Elisi: tecnocràcia amb aromes "gauchistes"

Abans de designar el nou primer ministre, només trepitjar l'Elisi, el nou president ha nomenat les persones que formaran el seu primer cercle. Un equip caracteritzat per la seva formació a l'elitista Escola Nacional d'Administració (ENA), pragmàtics i alhora amb algunes complicitats sentimentals amb l'esquerra.

Al capdavant de tots ells, amb 44 anys, hi ha Alexis Kohler, nou secretari general de l'Elisi. És un alt funcionari que ha acompanyat Macron des d'abans que comencés la seva cursa electoral amb la fundació d'En Marxa! Havia estat el número dos al ministeri d'Economia quan era regentat per Pierre Moscovici, polític socialista que ara és comissari europeu. Quan Macron va arribar al ministeri, Kohler va esdevenir un dels seus imprescindibles.  És un tecnòcrata que ha treballat en l'administració (el tresor) i en organismes transnacionals (Fons Monetari Internacional).

No tots els qui envolten Macron són persones de la seva generació. Hi ha també Patrick Strzoda, de 64 anys, un altre enarca, vint anys més gran que Kohler, que serà el cap de gabinet de Macron a l'Elisi. Abans ho va ser de Bernard Cazeneuve, ministre de l'Interior i primer ministre sortint del govern socialista de François Hollande.

Un altre sènior, Philippe Etienne, serà conseller diplomàtic. Una peça clau en un equip presidencial que vol imprimir un segell fort en la política internacional. Etienne ha estat destinat a Bonn, Moscou i Brussel·les, com a ambaixador davant la UE. Pot ser el pont directe entre l'Elisi i la cancellera Angela Merkel.

Ismaël Emelien, l'estratega

La figura que potser genera més interès en el primer cercle de Macron sigui Ismaël Emelien, jove de 29 anys, que va fer la seva primera incursió política, quan encara no havia fet vint anys, en la campanya de les primàries socialistes del 2006, donant suport a Dominique Strauss-Kahn, exministre socialista, que perdria aquella batalla. Més endavant, Strauss-Kahn va veure truncada la seva campanya a la presidència després d'un escàndol sexual protagonitzat en un hotel de Nova York.

Emelien ha col·laborat amb la Fundació Jean Jaurès, propera al PSF i va conèixer Macron, amb qui hi va haver química personal des del primer moment. Diuen d'Emelien que és el millor estratega polític de París i que domina també el tacticisme, qualitats que el faran molt útil en les properes setmanes. Serà conseller especial del president.

Jean Pisani-Ferry, l'home del programa

Emelien no és l'únic antic col·laborador de Dominique Strauss-Kahn que és a prop de Macron. L'economista Jean Pisani-Ferry n'és un altre, i més veterà. Amb 65 anys, ha estat qui ha coordinat l'elaboració del programa electoral de Macron. És un històric en aquesta tasca. Ja va coordinar els programes de Lionel Jospin l'any 2002 i de François Hollande el 2012. A la seva feina discreta i sistemàtica, Macron li deu haver donat una imatge de més solvència política de la que asseguraven els seus detractors en el moment d'engegar la seva cursa a l'Elisi.

Richard Ferrand, del PSF a En Marche!

Un personatge clau en l'ascens de Macron ha estat Richard Ferrand. Periodista de formació, va ser un dels primers a abandonar el vaixell del Partit Socialista per posar-se a les ordres de l'exministre d'Economia. Portava més de la meitat dels seus 55 anys militant al PSF i ha estat diputat del districte de Finistère, a la Bretanya. Ha estat el secretari general de la plataforma macroniana En Marxa! Al seu costat, com a número dos de la plataforma presidencial, va tenir un jove col·laborador del president al ministeri d'Economia, Julien Denormandie. Emmanuel Macron només se'n refia dels qui han treballat directament a les seves ordres quan encara no tocava l'Elisi.