El cúmul d’excessos que arrossega Donald Trump van ser coronats en el segon debat presidencial per la seva amenaça d’empresonament de Hillary Clinton. Potser encara és aviat per conèixer tots els efectes del segon encontre, però malgrat que Trump va superar les expectatives després de l’escàndol del vídeo amb expressions masclistes, el cert és que la cadena de desercions de figures del Partit Republicà cap al seu nominat no s’atura.

Els abandonaments de la causa de Trump continuen. The New York Times ha comptat fins a 160 líders republicans que ja han expressat que no pensen votar el candidat. Les desercions cobreixen tot el ventall ideològic del partit. Alguns són noms brillants, com el venerable John McCain, senador d’Arizona, un moderat que mai ha suportat Trump però que li havia donat un suport purament formal, i ara li ha retirat. Entre els membres de l’antiga administració Bush, Condoleezza Rice, antiga secretària d’Estat, també rebutja Trump. I Rob Portman, senador d’Ohio que se la juga en la seva reelecció. Però també des de l’ala més conservadora hi ha fuites, com la de Mike Lee, senador d’Utah i proper a la dreta religiosa. O John Thune, senador de Dakota del Sud que havia estat l’esperança blanca de l’ala dreta del partit.

Avui s’ha conegut la decisió de Paul Ryan, president de la Cambra de Representants, de focalitzar els seus esforços de campanya en les eleccions legislatives. Ras i curt: Ryan no farà més campanya per Trump. La decisió no equival a una retirada de suport, però a la pràctica ho és. La figura de Ryan és cabdal. Quan un partit no té la Casa Blanca, els líders de l’oposició són els caps del partit al Congrés. Ryan és el dirigent més important dels republicans.

Trump ja ha respost a Ryan, dient que li aniria millor si es dedicava a afrontar els problemes del pressupost i la immigració il·legal “en lloc de combatre el nominat del partit”. No està sol. Un sector li dóna suport i ja han sortit veus internes atacant els dirigents que es desmarquen del milionari. Però la seva campanya fa aigües per tot arreu. És clar que la d’aquest any és una campanya excepcional i ha donat moltes voltes, però s’està entrant ja en la fase final.  

Pels republicans, la situació és un drama. En la cúpula del partit, es comença a donar per perduda l’elecció presidencial. Per molts republicans, la victòria del seu candidat seria una mala notícia. Però també hi ha el pànic a un possible col·lapse de la campanya de Trump. Si l’actual avantatge de Clinton (entorn d’un 5% en els darrers sondejos) s’eixampla una mica i arriba al 10%, s’encendran totes les alarmes en el partit Republicà. Perquè aleshores estaria en perill el Senat i la Cambra. Si a això afegim la probabilitat que el Tribunal Suprem passi –amb els nous nomenaments que pot fer una presidenta demòcrata- a tenir una majoria progressista, l’horitzó pels conservadors no pot ser més angoixant.