Nou reforç a l'ofensiva sorpresa d'Ucraïna a la regió de Kursk. L'exèrcit ucraïnès ha obert una segona via d'atac en territori rus, a 40 quilòmetres per on van iniciar l'atac sorpresa a principis d'agost. Diumenge van començar els primers combats al municipi fronterer de Tiotkin i no es descarta que en els dies vinents encara s'obrin altres flancs amb l'objectiu de guanyar terreny i capturar soldats russos. L'objectiu? Que puguin servir com a moneda de canvi dels presoners de guerra ucraïnesos que estan sota custòdia russa, reconeix el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.
El mandatari d'Ucraïna va detallar, en una compareixença aquest dilluns, que, des dels primers moviments sorpresa del 6 d'agost, les tropes d'Ucraïna ja s'han fet seves fins a 1.250 quilòmetres quadrats, que inclou el control de 92 localitats de la regió russa de Kursk. Les incursions, encara que s'hagi fet en forma d'ofensiva, s'han fet per crear una zona de contenció davant l'avenç rus, sobretot en la regió del Donbàs, va assegurar Zelenski. Per ara, aquestes dues tasques s'han assolit.
És la primera vegada que Ucraïna ataca posicions de territori rus des de la Segona Guerra Mundial, i caldrà veure si, més enllà dels perquès oficiosos, aquestes incursions formen part d'alguna altra estratègia més ambiciosa al darrere. De fet, en la mateixa compareixença el mandatari ucraïnès va demanar als aliats que s'acceleri l'arribada de més armament i que els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i França els hi donin permís per llançar míssils d'alt recorregut cap a zones russes, segons informa El País.
Sigui com sigui, Rússia assegura que ja hi ha més de 3.800 baixes de les tropes ucraïneses, que van ingressar al territori rus des de la regió de Sumi, al nord-est d'Ucraïna. Això també ha creat encara més tensions entre Rússia i els EUA. L'accés dels mitjans de comunicació a la regió, que Rússia no havia autoritzat ha acabat amb la convocatòria del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia de l'encarregada de negocis dels EUA al país, perquè considera que la cobertura “propagandística” dels mitjans va en contra del principi de no-intervenció de Washington que Joe Biden va declarar.