L'exprimera ministra d'Ucraïna, Iúlia Timoxenko, a l'interior de la sala d'audiència. Foto: Olexander Prokopenko/AP"No em destrosseu. Destrosseu la jove democràcia ucraïnesa!" En la seva primera compareixença davant un tribunal de Kíev, Júlia Timoxenko, lluny d'agenollar-se, s'ha defensat amb empenta. L'expassionaria de la Revolució Taronja de 2004 és jutjada per abús de poder i malversació de fons a causa dels contractes de gas aprovats amb Rússia el 2009, quan va ser primera ministra –contractes que, segons la justícia, s'haurien signat sense l'aval del govern i sota unes condicions que serien perjudicials per a Kíev.
Dilluns, malgrat nombrosos i sorollosos suports (BBC), l'antiga "dama de ferro", empresonada des de divendres passat, no va obtenir el seu alliberament (Wall Street Journal, The New York Times). Per als seus partidaris, aquest escàndol deriva dels desigs del seu rival, Viktor Ianukòvitx, de reduir-la al silenci polític abans de les legislatives de 2012 i, sobretot, de les presidencials de 2015 (Radio Free Europe, The New York Times).
La interessada, d'altra banda, ho ha procalamat alt i clar en diverses ocasions: el cap d'Estat vol "anihilar-la" (Le Temps). Ianukóvitx, però, sembla haver passat per alt els riscos inherents a aquest judici, segons el Christian Science Monitor, ja que la seva oponent torna a representar un paper que ja ha fet a la perfecció en el passat: el d'una "veritable filla d'Ucraïna, perseguida pel seu patriotisme".
El Kyiv Post va encara més lluny: "Això va molt més enllà del marc del destí reservat a una responsable política que, certament, té els seus defectes, però que fa prova del seu coratge. El que està en joc és el futur mateix d'Ucraïna com a estat democràtic".
