Un Fillon favorit intenta escapar dels atacs de Juppé en el darrer debat

Diumenge, els electors del centre i la dreta elegiran el seu candidat a la presidència francesa

Publicat el 25 de novembre de 2016 a les 08:40
Ahir, els dos candidats finalistes a la segona volta de les primàries de la dreta francesa, François Fillon i Alain Juppé, van mantenir el darrer debat televisiu d’aquest procés electoral abans de l’elecció de diumenge. Com han assenyalat els analistes francesos, per primer cop en aquestes primàries, els papers s’han intercanviat. El fins ara favorit Juppé s’ha convertit en l’home a l’ofensiva enfront un Fillon que se sap favorit i intenta evitar els errors. Els darrers mesos era Fillon qui anava a l’atac contra Juppé i Nicolas Sarkozy, descavalcat de la cursa diumenge passat.

En el transcurs del debat, en què els dos aspirants van mostrar-se respectuosos envers l’altre, va quedar clara l’orientació més desvergonyidament dretana de Fillon i la voluntat de Juppé d’encarnar una dreta decantada cap al centre i que espera el vot de l’esquerra decebuda amb François Hollande. El pronòstic ara per ara és una elecció presidencial –la primavera propera– en què el candidat de la dreta haurà de competir amb la líder ultra Marine Le Pen.

El tema de la identitat i les relacions amb Rússia van ser els més polèmics. Fillon, més aferrat a un nacionalisme conservador, va dir: “Vull que els estrangers que vinguin s’integrin, s’assimilin, respectant l’herència cultural que és la nostra”. I “la identitat de França és una història, una llengua, una cultura, que és enriquida per les aportacions de la població estrangera, però que té una base que és el fons de la nostra identitat”.

Per Juppé, en canvi, “la identitat de França és la diversitat, perquè no som idèntics, els francesos tenim orígens diferents, religions diferents, alguns no en tenen cap, tenim diverses ideologies”. Juppé, alcalde de Bordeus, a qui sectors reaccionaris han presentat aquests dies com a “Ali Juppé, muftí de Bordeus”,  va deixar clar, però, que estava en contra del comunitarisme, que cada grup social de procedència diferent es tanqui en les seves pròpies lleis, i va apel·lar a una “unitat reforçada” de França.

Els elogis de Vladimir Putin a Fillon, coneguts aquests dies, van permetre a Juppé dir que “per primer cop, un president rus tria el seu candidat”. Juppé va estendre el temor a un Fillon depenent de Moscou. Fillon va respondre dient que “és perillós tractar Rússia, el país més gran del món, amb armes nuclears, com l’hem tractat nosaltres” i ha volgut treure rellevància a una possible relació estreta amb Putin, recordant tan sols que es coneixen de quan tots dos van coincidir sent primers ministres.

Juppé, guardià del model social

Alain Juppé va proclamar-se com el guardià del model social francès, una al·lusió al risc que suposa una política més neoliberal com la que propugna Fillon, partidari de reduir 500.000 llocs de treball a la funció pública. Juppé va dir que això podria suposar menys infermers i menys policies, cosa rebutjada per Fillon. L’alcalde de Bordeus també va advertir contra la proposta d’ampliar en poc temps a 39 hores la jornada laboral dels funcionaris.

Fillon ha sabut convertir-se en un campió de la dreta que no té por a mostrar-se com a tal i que necessitava un Sarkozy menys polèmic i desgastat. Juppé sap que només atraient el pròxim diumenge molts votants d’esquerra temorosos de la política de retallades de Fillon té alguna opció de guanyar.