Una reixa de Guantànamo amb la bandera d'Estats Units al fons Foto: impunemexL'equilibri pressupostari, la reforma migratòria i la regulació de les armes són, segons els analistes, els tres objectius que s'ha plantejat aconseguir Barack Obama a la recta final de la seva etapa com a president dels Estats Units. Res de Guantánamo a la seva agenda. Després de quasi quatre anys de mandat, Obama no ha complert la promesa electoral de tancar aquest centre de detenció símbol de la vulneració dels drets humans. De fet, aquesta promesa sembla estar ben lluny de complir-se, tenint en compte que els responsables del complex han demanat 200 milions de dòlars per renovar les instal·lacions, deteriorades després d'onze anys de servei.
Fins ahir, quan Samir Naji al Hassan Moqbel va relatar la vida a Guantánamo amb un article a The New York Times, ningú semblava recordar els 166 reclusos que passen nit i dia al complex. "Gitmo (com es coneix aquest recinte) m'està matant" era el títol que va decidir posar Samir Naji al Hassan Moqbe, sense dret a judici. "Jo no vull morir aquí", insisteix Samir, un dels, com a mínim, 40 empresonats que porten en vaga de fam des d'inicis de febrer. La seva història, en què descriu la manera com el forcen a menjar, surt a la llum després que el passat dissabte es produís, suposadament, una revolta al camp de menor seguretat, on viuen uns 130 homes, quan els vigilants van intentar treure a alguns per traslladar-los a cel·les individuals. La revolta, però, es va sufocar ràpidament.
El portaveu militar Robert Durand justifica l'acció repressiva dels agents dient que va ser adoptada perquè els reclusos "limitaven la capacitat dels guàrdies d'observar" en tapar les càmeres de vigilància i les finestres. A més, subratlla que alguns detinguts anaven armats amb porres casolanes i pals d'escombra. Tot i que aquest armament encara no ha estat mostrat, algunes fonts asseguren que els agents van disparar bales de goma.
Amb tot, la vaga de fam neix, en aparença, per motius religiosos, quan els vigilants van començar a revisar els Alcorans sota la sospita que els reclusos rebien aliments, medicines i, fins i tot, armes camuflades entre les pàgines. Tot i que, per als creients de l'Islam és una ofensa que algú que no creu toqui el seu llibre sagrat, les autoritats no han fet cap esforç per justificar la mesura. En el cas de Samir, la vaga de fam va començar el 10 de febrer i ja ha perdut 13,6 quilos. El 15 de març, malalt a l'hospital de la presó, van decidir lligar-lo al llit amb l'ajuda de vuit militars. "Em van connectar alimentació via intravenosa. Em van lligar 26 hores, en les que no em van permetre anar al lavabo. Ni tan sols em van deixar resar", afirma a l'article. A més, dues vegades al dia, l'amarren a una cadira i li introdueixen tubs per nodrir-lo. Ell ho explica com una tortura.
"Sóc aquí perquè el president Obama es nega a tornar a cap dels presos al Iemen", remarca. Amb tot, els informes xifren en 86 els detinguts, sense judici, pels quals s'ha aprovat l'alliberament i trasllat a un altre país (la majoria Iemen). Ara, però, el procés s'ha paralitzat, la qual cosa sembla ser el motiu de la vaga de fam.
