L'eurodiputada del Sinn Féin irlandès Liadh Ní Riada està de "vaga lingüística" des de principi de mes i fins dimarts vinent, diada de Sant Patrici, per protestar "contra el fracàs de la Unió Europea a l'hora de satisfer la designació del gaèlic irlandès com una llengua plenament oficial de la Unió Europea". Per aquest motiu, des de principi de març fins el dia 17, diada de Sant Patrici, ha decidit parlar només en la seva llengua materna, com a mesura per cridar l'atenció sobre el fet que l'Eurocambra ha deixat de traduir a la seva llengua tots els documents que genera la institució.

El gaèlic irlandès, amb 77.000 parlants habituals, va assolir l'estatus de llengua oficial el 2007, per bé que Ní Riada considera que es troba "marginalitzat", ja que Dublín va acceptar que les institucions comunitàries no estiguessin obligades a garantir-hi la traducció de tots els documents. A més, a causa de les retallades, assegura que les traduccions al gaèlic s'han reduït encara més.

"El meu objectiu amb la Stailc Teanga és cridar l'atenció i encoratjar la comunitat gaèlico-parlant i el conjunt del poble irlandès perquè pressionin el govern perquè posi remei a la situació", explica a l'Irish Republican News, l'òrgan oficial del partit.

"Quan anuncien als comitès que es poden utilitzar totes les llengües, salto i dic: "Excepte l'irlandès, és clar!" Té el mateix estatus que les altres, i per tant ens trobem davant d'una profunda discriminació. L'irlandès es troba exclòs i ignorat", explica a l'emissora Al Jazeera.

Pressió a Dublín perquè canviï la mesura

Ní Riada es presenta com una representant del poble irlandès nascuda al "Gaeltacht" -zona de l'illa on el gaèlic encara hi és viu- i educada en aquesta llengua, però que no la pot utilitzar amb plena llibertat durant l'exercici de les seves funcions polítiques. La protesta té lloc coincidint amb la "Seachtain an Gaeilge" ("setmana del gaèlic"), un esdeveniment promogut per les comunitats irlandeses d'arreu del món per revitalitzar la llengua.

Els acords lingüístics entre les institucions europees i els països membres es negocien cada diversos anys, i a Dublín li toca prendre una decisió enguany perquè es prengui en consideració a partir del 2017. "Hi ha una data límit clara. El govern ha de prendre una decisió sobre el tema abans que s'acabi l'any. Si no, no hi haurà una altra oportunitat fins el 2020", sentencia.