La presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu a revalidar la posició després de les eleccions del 6, 7, 8 i 9 de juny, Ursula von der Leyen, ha mantingut de manera explícita la porta oberta a pactar amb l'extrema dreta. Tot i la pressió del S&D, els Verds, els Liberals i l'Esquerra, s'ha ofert a "treballar" amb el partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni , i del qual també forma part Vox en el darrer debat dels candidats a presidir l'executiu comunitari que s'ha celebrat aquest dijous a Brussel·les.
Von der Leyen ha mantingut que l'únic grup amb qui no pactarà després del 9-J és amb els altres ultres d'Identitat i Democràcia. I és que ha apuntat que té tres línies vermelles: no pactarà amb "amics de Putin", amb forces contràries a la UE ni amb forces que posin en dubte l'estat de dret. Amb la mà estesa cap a Meloni, l'exministra alemanya durant els governs Merkel entre el 2013 i el 2019 ha admès algunes diferències amb la italiana, per exemple sobre les polítiques LGTBI, però ha remarcat que ja treballen "molt bé". A més, ha subratllat que Meloni és "clarament proeuropea" i està "contra Putin", remarcant així que compleix els criteris fixats per poder pactar amb ella després del 9-J.
Front comú contra l'extrema dreta
En el debat, la resta de candidats han atacat Von der Leyen per deixar aquesta porta oberta. El candidat socialdemòcrata, Nicolas Schmit, ha lamentat "l'ambigüitat" de Von der Leyen amb les aliances postelectorals i ell mateix ha rebutjat pactar amb els ultres, que ha considerat que són forces "antidemocràtiques". La candidata dels Verds, Terry Reintke, ha advertit tant els populars europeus com els liberals -en referència al pacte per formar govern als Països Baixos- dels riscos de "menystenir" l'extrema dreta.
Al seu torn, el representant dels liberals de Renovar Europa, Sandro Gozi, ha advertit Von der Leyen que els Conservadors i Reformistes Europeus són "absolutament contraris a Europa". "En aquest parlament sempre direm 'no' a les aliances amb Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes Europeus", ha dit Gozi, a qui la resta de candidats han retret l'aliança dels liberals amb l'extrema dreta als Països Baixos. Finalment, el candidat de l'Esquerra, Walter Baier, ha demanat a la resta de partits no incloure "els arguments" dels ultres en els seus discursos. Cap representant dels Conservadors i Reformistes Europeus i d'Identitat i Democràcia ha participat en el debat, ja que no han nomenat cap candidat a presidir la Comissió Europea.
Més inversió en defensa, unanimitat a favor de polítiques verdes i divisió envers Israel
En l'àmbit de la defensa, la candidata del Partit Popular Europeu a la reelecció ha defensat que calen "nous recursos" en l'àmbit europeu per destinar a la seguretat i la defensa. Així, ha instat els estats membre i el Parlament Europeu a treballar "junts" per crear aquests nous recursos per finançar la defensa. Juntament amb Von der Leyen, Gozi és l'altre candidat que ha defensat més enèrgicament un augment de la inversió en defensa. Per contra, els candidats progressistes han posat l'accent en coordinar millor l'acció a escala comunitària en defensa i gastar de forma "més eficient". Per exemple, Reintke ha reivindicat les compres conjuntes en defensa i Schmit ha remarcat que, a banda d'en defensa, també cal invertir més en cohesió social.
Malgrat formar part de dos blocs diferents, els candidats han vinculat les seves estratègies econòmiques i mediambientals, que també han relacionat amb la crisi dels agricultors. Amb el debat sobre si les polítiques verdes contribueixen al creixement econòmic o si el perjudiquen, tots els candidats han defensat que ara cal implementar l'agenda verda posada en marxa durant aquesta legislatura.
Finalment, els candidats també han abordat la qüestió migratòria. Amb el Pacte Migratori i d'Asil que s'haurà d'aplicar la pròxima legislatura, Von der Leyen ha centrat la seva intervenció en la necessitat de lluitar contra les màfies, mentre la resta de candidats han demanat tenir una estratègica "humana" amb els migrants. Schmit, Gozi, Reintke i Baier també han rebutjat acords amb tercers països com Tunísia. "No és una lluita contra les màfies, sinó contra els refugiats", ha lamentat el candidat socialdemòcrata.
En el moment en què es parlava sobre la guerra d'Ucraïna, Baier ha lamentat que "ningú parli de Gaza i Israel" i el candidat de l'Esquerra ha demanat sancions contra Israel per "aturar la matança a Gaza". Sobre aquesta qüestió, Von der Leyen, preguntada pels moderadors, ha reivindicat el dret d'Israel a defensar-se. L'alemanya ha admès que la situació a Gaza és "catastròfica", però ha subratllat que "no s'ha d'oblidar d'on ve", en referència a l'atac de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre.